Difarense intrà łe version de "Maroco"

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
[Revixion njiancora controłà][Revixion njiancora controłà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p Bot: Canbio: so:Marooko
p Bot: Zonto: mg:Maroka
Riga 248: Riga 248:
[[lt:Marokas]]
[[lt:Marokas]]
[[lv:Maroka]]
[[lv:Maroka]]
[[mg:Maroka]]
[[mk:Мароко]]
[[mk:Мароко]]
[[ml:മൊറോക്കൊ]]
[[ml:മൊറോക്കൊ]]

Version de le 02:33, 26 nov 2009

Maroco
المملكة المغربية (ar)
المغرب (ar)
Kingdom of Morocco (en)
Morocco (en)
Kerajaan Maghribi (ms)
Maghribi (ms) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
Someja


InoCherifian Anthem Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«الله، الوطن، الملك» Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoMarrakech, òvest e Mauri people (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

Map

32°N 6°W / 32°N 6°W32; -6Coordinae: 32°N 6°W / 32°N 6°W32; -6

ContinenteAfrica

Capitałe  Rabat Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe37 076 584 (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
37 076 584 (2021)/(2018)/(2014)/(2013)/(2012)/(2011)/(2010)/(2009)/(2008)/(2007)/(2006)/(2005)/(2004)/(2003)/(2002)/(2001)/(2000)/(1999)/(1998)/(1997)/(1996)/(1995)/(1994)/(1993)/(1992)/(1991)/(1990)/(1989)/(1988)/(1987)/(1986)/(1985)/(1984)/(1983)/(1982)/(1981)/(1980)/(1979)/(1978)/(1977)/(1976)/(1975)/(1974)/(1973)/(1972)/(1971)/(1970)/(1969)/(1968)/(1967)/(1966)/(1965)/(1964)/(1963)/(1962)/(1961)/(1960)
Densità83,03 hab./km²
Demònemomarochin, marochina, marochine, marochini   Edit this at Wikidata
Idiomaàrabo
amazig marochin stàndar Cànbia el vałor in Wikidata
RełijonIslam Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita75,821 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
0,248 (2015)
Putełi no scołarizai1 137 547 (2012) Cànbia el vałor in Wikidata
−190 732 (2011)
Zeografia
Parte deNordàfrica Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea446 550 km²[2] Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà damar Mediteràneo, Osèano Atlàntego e Streto de Gibiltera Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoJbel Toubkal (4 167 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoSebkha Tah (en) Traduzi (−55 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
  Alzeria
  Spanja
  Union Eoropèa (1986–) Cànbia el vałor in Wikidata
Dati istòreghi
Dì festivo
Organizasion pułìtega
Forma de goernomonarchia costitusionałe Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano ezecutivoGoerno del Marocco (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoParlamento de Maroco Cànbia el vałor in Wikidata
Re del Marocco (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataMuhammad VI del Marocco (it) Traduzi (23 de lujo del 1999) Cànbia el vałor in Wikidata
Primo ministro del Maroco Cànbia el vałor in WikidataAziz Akhannouch (it) Traduzi (7 de otobre del 2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Màsema autorità zudisiałeCorte Suprema del Maroco Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de Democrasia

5.04/10

   

Menbro de
Economia
PIL nomenałe142 866 583 125 $ (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Persentuałe IVA20 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,683[14] Cànbia el vałor in Wikidata (2021[14] Cànbia el vałor in Wikidata)
MonedaDirham marochin Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBank Al-Maghrib (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion10 %[15] Cànbia el vałor in Wikidata
Coefisente de Gini

39.5/100

   

Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1MA Cànbia el vałor in Wikidata MAR Cànbia el vałor in Wikidata 504 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionMA Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.ma
Prefiso tełefònego+212 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega

Sito webmaroc.ma… Cànbia el vałor in Wikidata










Facebook place: MoroccanGov
Twitter: MoroccanGov
Instagram: moroccangov





Youtube: UC7zr0TKchUJyJ7D8u5gK7HQ



MoroccanGov


























MusicBrainz: b84d8617-249a-3a06-849d-fc5c25e2249b


El Maroco (en arabo المغرب, Al-Mamlaka al-Maghribiyya) el xe on stato del Nordafrica. El confina co l'Algeria e el Sahara Ocidentale. El xe bagná da l'Oceano Atlantico e dal Mar Mediteraneo. La cavedal ła xe Casablanca.


Storia

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia del Maroco .

I Fenici i gavéa vari insediamenti su ła costa del Maroco. Ła region ła xera abitá da grupi berberi (mauri o mori) che i gavéa fondá on regno, che ciapaa rentro tuta ła costa fin zo a ła Mauritania de ancò, za nel IV secolo a.C. A ła morte del re Tolomeo (40 d.C.) i Romani i ga anéso el regno come provincia de ła Mauretania Trigitana.

Entel 429 d.C, da ła penisola iberica riva i Vandałi, seguii un secoło dopo dai Vixigoti. Entel 683 d.C. i è rivá i Arabi che i era drio conquistar tuto el Maghreb. Nel 788, ła prima dinastia locałe de re musulmani ła sale al poder. Se trata dei Idisidi, dal nome del primo re Idris I. I xe seguì dai Almoravidi, na dinastia berbera che controlaa anca ła Spagna. Dal 1269 al 1421 xe stá el tenpo de ła dinastia berbera dei Merinidi. Nel 1554 el poder el pasa a i Shaditi. I Alawiti, ancora al poder ancò, i xe sałii al poder 'ntel 1660.

'Ntel 1912, el re el ga dovù sotométarse al protetorato francexe e spagnolo. De sti ani xe ła ribełion de Abd el-Krim co ła fondasion de ła Repùblica del Rif ne łe montagne de l’interno. Sta repùblica ła ga durà fin ai primi ani trenta. El Maroco l’è torná indipendente nel 1956.

Entel 1979, el Maroco el ga ocupá el teritorio del Sahara Ocidentale (ex Sahara spagnoło) e'l ga combatuo contro i gueriłieri del Fronte Polisario che i lota par l’indipendensa. Anca se el Maroco el ga proméso on referendum par l’autodeterminasion de ła zona, el continua a trovar scuxa par rimandar el voto. Al stéso tempo, cołoni marochini vien mandá continuamente nel Sahara Ocindentale par crear na popołasion fedełe al re de Casablanca. El re atuale el xe Mohammad IV.

Giografia

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Giografia del Maroco.

El Maroco el xe on Paéxe semidexertico, co łe coste bagná da l’Oceano Atlantico e dal Mar Mediteraneo. Par ragion storiche e geografiche el xe on Paéxe african, ma łigá a l’Eoropa. Do grandi cadene de monti, el Rif e l’Atlante – co vete che pasa i 4.000 m – łe protege el Paéxe dal dexerto del Sahara. El dexerto vero e propio el se cata soło 'ntel sud. Ghe xe 4 enclave spagnole: łe sità de Ceuta e de Melilla (dó semienclave), el Peñón de Vélez de la Gomera (ìxoła deventà semienclave), el Peñón de Alhucemas (ìxoła). Anca łe ìxołe Chafarinas, su ła costa del Mediteraneo le è de ła Spagna, insieme co łe Ìxołe Canarie al largo del Maroco del sud.

Economia

El Maroco el ga n’economia agricola. La dependensa da la produsion de gran – che ła xe influenzá da la pióva e ła sofre el séco – ła fa si che le zone rurali łe ghabia na crésita insuficente. La produsion industrial ł xe en aumento, ma no l’è mìa suficente a darghe laoro a la zente.


Popołasion

I Marochini i xe el resultá de el misiamento de tanti pòpołi. El 60% de ła popołasion l'è de orìxine berbere bastansa pure. Se parla àrabo e bèrbero.


Rełigion

Musulmani 99%, Cristiani e rełigion tradisionałi 1%.


Sità

Sudivixion aministrativa

El Maroco el xe divixo in 37 province e en 2 wilaya (distréti sitadini):

Łe province (łe ciapa el nome dała sità capołogo)
Wilaya

Tre altre province (Ad Dakhla (Oued Eddahab), Boujdour) e Es Smara), a cui a se zónta parti de Tan-Tan e de Laayoune, łe se cata 'nte ła parte reclamà dal Maroco del Sahara Osidentałe.


Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Maroco&oldid=264570"