Ruanda

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Infotoła de zeografia pułìtega Ruanda
Rwanda (rw) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema


InoRwanda Nziza (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Ubumwe, Umurimo, Gukunda Igihugu»
«Unity, Work, Patriotism»
«Единство, труд, патриотизъм»
«Remarkable Rwanda» Cànbia el vałor in Wikidata
SoranomeMille Collines Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

1°56′25″S 29°52′26″E / 1.940278°S 29.873889°E-1.940278; 29.873889Coordinae: 1°56′25″S 29°52′26″E / 1.940278°S 29.873889°E-1.940278; 29.873889


CavedaƚeKigali Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe12 208 407 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Łénguakinyarwanda (it) Traduzi
inglezo
fransezo
Łéngoa swahili Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte deUnion Africana Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea26 338 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoKarisimbi (it) Traduzi (4 507 m)(4 507 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoRuzizi (it) Traduzi (950 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Creasion1962
Organizasion pułìtega
Òrgano lejislativoParliament of Rwanda (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
• President of Rwanda (en) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataPaul Kagame (it) Traduzi (24 marso 2000) Cànbia el vałor in Wikidata
• Primo ministro del Ruanda (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataÉdouard Ngirente (30 agosto 2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Economia
PIL nomenałe12.171 (-->)
Monedafranco ruandese (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.rw
Prefiso tełefònego+250 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa.rw
Sito ufisiałe

MusicBrainz: 5921efcf-344c-3e55-829d-34fca714fcde


El Ruanda xe no Stato de l’Africa centrale.
El confina co el Congo a ovest, l’Uganda a nord, la Tanzania a est e el Burundi a sud.

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Zeografia del Ruanda.

El ga na superfisie de 26 338 km².

El Ruanda el xe ciamà el paexe de le mile coline parchè tuto el teritorio xe ocupà da coline. L’unica ecesion xe la catena del Virunga, montagne vulcaniche al confin co el Congo e l’Uganda al nord del paexe.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia del Ruanda.

Antighità[canbia | canbia el còdaxe]

Come tuti i paexi de l’Africa centrale, l’etnia che vivea in tel Ruanda xera una popołasion de statura basa che se ciamawa twa. I twa i vivea de cacia e racolta de vegetali e fruta. Verso la fin del primo milenio, na popołasion agricola bantu rivò dal Congo. Iera i antenati de i hutu. Inte el XIV secolo, i tutsi ie rivà da l’Etiopia. I tutsi i sa sempre considarà superiori e, caciatori e guerieri, i ga sotomeso i hutu. I twa xe diventà na minoransa. I tutsi gavea un re, el mwami. No se sa niente de preciso de i re tutsi fin al mwami Ruganza Bwimba (XV secolo).

Modernità[canbia | canbia el còdaxe]

El primo eoropeo a rivar a la corte del mwami l’è stà el todesco von Goetzen. Von Goetzen fu el primo governator de l’Africa Oriental todesca. Dopo la Grande Guerra (1914-1918), la Germania ga perso tute le so colonie in tel Africa. El teritorio del Ruanda ghe stà dà a i belgi, che za controlaa el Zaire (ancò Republica Democràtega del Congo).

Indipendensa[canbia | canbia el còdaxe]

El Ruanda ga avù l’indipendensa el 1 lujo 1962. El re fu mandà via e Grégoire Kayibanda l’è divegnù el primo presidente de la republica. En tel 1973 i tutsi che xera scapà in Burundi prima de l’indipendenza i xe ritornà e i ga tacà a far la guera a i hutu. El general hutu Juvenal Habyarimana ga fato on colpo de Stato inte el 1973 e ga fondà el Movimento Rivolusionario Naxional, l’unico che podea formar el governo. El multipartitismo rivò inte el 1991 con la nova Costitusion.

Paul Kagame[canbia | canbia el còdaxe]

En tel 1994, i ribeli tutsi guidà da Paul Kagame, ga sbarà a l’aereo che portava a casa i presidenti de Ruanda e Burundi. Dopo poche ore, el genocidio l’è scominzià. I hutu e i tutsi i se ga copà sensa che i paexi africani i fasese qualcosa par fermar el genocidio. Un mezo milion de ruandexi xe morti in sto modo. Dopo verghe tolto el poder, Paul Kagame ga dito che i morti iera tuti tutsi e qualche hutu moderato, e che i xera otocentomila. La so version de i fati l’è falsa[1]. Co el novo governo de Kagame, la pace l’è tornà in Ruanda. Centomila sospeti genocidari i xe stà mandà in prison, e on tribulan internasional special, con sede in Tanzania, ga procesà i pi grandi genocidari. Durante la guera inte el Congo, i soldai ruandexi xe entrà in tel Congo e i ga copà un ventimila hutu che vivea la.

En tel 2003, ghe sta le elezioni pułìteghe vinte da Paul Kagame. Secondo Amnesty International e la Cexa Catolica, Kagame no ga permeso de le elezioni libare.

Zeografia politega[canbia | canbia el còdaxe]

La cavedal xe Kigali.

Popołasion[canbia | canbia el còdaxe]

El ga na popołasion de 7 954 013 abitanti.

Etnie[canbia | canbia el còdaxe]

La majoria de i ruandexi xe hutu (80%), i tutsi xe el 19%, i twa 1%.

Religion[canbia | canbia el còdaxe]

El 65% de i ruandexi xe catolego, i protestanti xe el 9%. El 25% segue le religioni tradisionali e i musulmani xe l’1%.

Economia[canbia | canbia el còdaxe]

El Ruanda xe uno de i Stati pi poveri de l’Africa. La tera l’è poca (la densità xe de 285 persone par km³) e no la pol sostegnar la popołasion. El ruandese mèdio vive con manco de mezo euro al dì. El marca interno consuma patate, fromenton, banane, sorgo e manioca. L’alevamento de bestie l’è fato inte el sud de paexe, dove che ghe xe de le savane. Ghe miniere de stagno, tugsteno, oro e qualche giacimento de gas naturale. I tanti fiumi alimenta de le centrali eletriche e el Ruanda no ga bisogno d eimportar energia. Tuti i contati con l’estero ga da pasar da la Tanzania o da l’Uganda, par poi pasar par el Kenya. No ghe strade che pasa par el Congo par arivar al mar.

Curioxità[canbia | canbia el còdaxe]

El Ruanda el xe ciamà el paexe de le mile coline parchè tuto el teritorio xe ocupà da coline.

Note[canbia | canbia el còdaxe]

  1. Dal libro Shake hands with the devil scrito dal general Romeo Dallaire, che comandava le trupe ONU mandà par controlar la situasion
Controło de autoritàVIAF (EN148850667 · ISNI (EN0000 0004 0458 1850 · LCCN (ENn81025976 · GND (DE4076910-0 · BNF (FRcb119482632 (data) · NLA (EN35469802 · NDL (ENJA00569817 · WorldCat Identities (ENn81-025976
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Ruanda&oldid=1061911"