Osèano Atlàntego
| Osèano Atlàntego | |
|---|---|
 | |
| Giografia fixica | |
| Superfise | 106460000 km² |
| Longhesa | 19800 km |
| Larghesa | 15500 km |
| Fondità masima | 8605 m |
| Fondità mexana | 3332 m |
| Vołume | km³ |
| Giografia umana | |
| Giografia pułitega | |
| Stati | |
| |
L'Osèano Atlàntico el xe el secóndo osèano de ła Tera, e el cuerde sérca el 20% de ła superficie.
El xe dełimità a òvest dal continente american (da ła banda setentrional co ła Mèrica del Nord, da qûeła meridional co ła Mèrica del Sud) e a est da l'Europa e da l'Àfrica[2], a sud da el continente antartico [3].
El meridian 20°E[4] ło separa a est da l'Osèano Indian; cheło 67°W[5] ło separa a ovest da l'Osèano Pasìfico.
El łimite osidental del'osèano int'el arsipełago de ła Tera del Fógo el xe in corispondensa de el Pasajo de Drake.
A nord el xe cołegà co el Mare Jasal Àrtico, da el qûal ło separa na łìnea convensional che ła va da ła Groenlandia fin a el arsipełago de łe Spitzbergen[6] e n'altra łìnia convensional che ła va da łe Spitzbergen a ła banda setentrionae de ła Norvegia[7].
Inóltra existe anca de łe conesioni artificiali co staltri osèani:co l'Osèano Pasìfico par banda de el Canal de Panamá [8], e co l'Osèano Indian par banda del canal artificial de Suez[9].
El nome de l'osèano, el riva da ła mitołogìa greca, el signìfica "Mar de Atlante".
Giografìa fixega[canbia | canbia el còdexe]
Sto osèano el òcupa un basin a forma de "S", slongà inte ła diresion nord-sud. El xe dividést in do sesion prinsipałi, l'Atlàntico del Nord e l'Atlàntico del Sud, da corénti equatoriałi a sérca 8° de latitùden nord.
L'Osèano Atlàntego, specie nea parte setentrionàe, el presenta coste iregolari con molte baie, golfi e comunicasiòn con altri mari. Tra sti ultimi ghe xe ad ovest el Mar dei Caraibi, el Golfo del Mèsico, el Golfo de San Lorenso, ea Baia de Hudson e ea Baia de Baffin[10], e ad est el Mar Mediteraneo, el Mar Negro, el Mar Seltego, ea Mànega , el Mare del Nord, el Mar Bàltego, el Mare de Barents, el Mare de Norveja e el Groenlandia.
Idrografia[canbia | canbia el còdexe]
L'osèano propriamente dito el coerxe un'area de sirca 82 362 000 km² (pari a 8 olte quea de l'Europa), che riva a 106 450 000 km² se se toe in considerasiòn anca i so mari adiacenti.
L'Atlàntego el coerxe el 20% dea superficie dea Tera, e'l xe secondo solo al Pasìfego come grandessa. Le tere ocupàe dal bacino idrogràfego de l'Atlàntego e amonta a cuatro olte quee del Pasìfego o de l'Indiàn.
Ea larghessa de l'Atlàntego ea varia tra 2 848 km nel ponto pi streto, tra el Brasil e ea Liberia, fin a 4 830 km tra i Stati Uniti e l'Africa setentrionàe.
Ea profondità media de l'Atlàntego ea xe de 3 926 metri, ridota a 3 332 se se toe in considerasiòn i mari adiacenti.
Ea profondità majore a xe de 8 605, ragiunta nea Fossa de Milwaukee, vissìn a Porto Rico.
El volume de l'Osèano Atlàntego el xe de 323 600 000 km³, e de 354 700 000 km³ considerando anca i mari adiacenti.
E linee de costa de l'Atlàntego e riva in totale a 111 000 km.
Isole[canbia | canbia el còdexe]
E pi grande isole de l'Atlàntego e xe ea Groenlandia, ea Tera de Baffin, l'Islanda, Teranova, ea Gran Bretagna, l'Irlanda, Cuba ed Hispaniola.
Tra cuee picenine se segnala e Ìxołe Canarie, e Azore, e isole del Cao Verde, e Bermuda, e Isole Madeira, e Isole Falkland, l'isola de Ascension, Sant'Elena, Tristan da Cunha, e tute e isole minori dea regiòn caraibica (Bahamas, Martinica, Barbados ecc.).
Note[canbia | canbia el còdexe]
- ↑ Abiso Milwakee inte ła Fosa de Portorico
- ↑ ma do dei só mari adiasénti, el Mar Mediteràneo e el Mar Negro i bagna anca l'Àxia.
- ↑ Secondo serti giografi el riva soło che al parałeło 60°S, oltre del cual se pasa a l'Osèano giasal Antartego dito anca Osèano Austral
- ↑ in corispondensa del Cao de Bóna Speransa
- ↑ in corispondensa del Cao Horn
- ↑ el limite setentrional de el Mar de Groenlandia.
- ↑ el limite setentrional de el Mar de Norvegia.
- ↑ che el xe rénteghe a l'equador, inte l'istmo che el łiga le do Mèriche
- ↑ che el coƚega in realtà el Osèano Indian co el Mar Mediteràneo.
- ↑ considerando el osèano estexo fin a el continente antartego anca el Mare de Weddell
