Osèano Atlàntego
  | ||||
| Sorte | Osèano | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònemo | Atlante (it)  | |||
| Parte de | osèano mondiałe | |||
| Liogo | ||||
| Nasion rivaresca | Islanda, Norveja, Svèsia, Finlàndia, Rùsia, Estònia, Letònia, Lituània, Połònia, Zermània, Danemarca, Paezi Basi, Rènjo Unìo, Irlanda, Belzo, Fransa, Spanja, Portogało, Mònaco, Itàlia, Malta, Slovènia, Croàsia, Bòsnia e Erzegòvina, Montenegro, Albania, Gresa, Turchia, Bulgaria, Romania, Ucràina, Zeòrza, Sipro, Sìria, Lìbano, Israełe, Pałestina, Ezito, Lìbia, Tunizia, Alzeria, Maroco, Mauritania, Cao Verdo, Sènegal, Gànbia, Guinea-Bissau, Guinea, Siera Leon, Liberia, Costa d'Avòrio, Ghana, Togo, Benin, Nizèria, Camerun, São Tomé e Príncipe, Guinea Ecuatoriałe, Gabon, Repùblega del Congo, Angoła, Repùblega Democràtega del Congo, Namìbia, Sudàfrica, Ciłe, Arzentina, Uruguai, Braziłe, Suriname, Guyana, Venesueła, Cołónbia, Trinidad e Tobago, Barbados, Granada, St. Vincent e Grenadine, St. Lucia, Dominica, Saint Kitts e Nevis, Antigua e Barbuda, Pànama, Nigaragua, Ondùras, Guatemaƚa, Belize, Costa Rica, Repùblega Dominicana, Haiti, Zamàega, Cuba, Bahamas, Mèsego, Stati Unii de l'Amèrica e Cànada | |||
| Rejon aministrativa | àcue internasionałi | |||
| ||||
| Rente a | Depressione betica (it) Nordàfrica | |||
| Formà da | ||||
| Afluente | ||||
| Dati e sifre | ||||
| Prodondità | màsimo: 8 605 m mèdio: 3 646 m | |||
| Mezura | 5 000 ( ) km | |||
| Ponto pì baso | Abisso Milwaukee (it) (−848 600 cm ) | |||
| Àrea | 106 460 000 km² | |||
| Mezure e indegadori | ||||
| Vołumi | 305 811 900 km³ | |||
|
| ||||
L''Osèano Atlàntico el xe el secóndo osèano de ła Tera, e el cuerde sérca el 20% de ła superficie.
El xe dełimità a òvest dal continente american (da ła banda setentrional co ła Mèrica del Nord, da qûeła meridional co ła Mèrica del Sud) e a est da l'Europa e da l'Àfrica[1], a sud dal continente antartico [2].
El meridian 20°E[3] ło separa a est da l'Osèano Indian; cheło 67°W[4] ło separa a ovest da l'Osèano Pasìfico.
El łimite osidental del'osèano inte el arsipełago de ła Tera del Fógo el xe in corispondensa del Pasajo de Drake.
A nord el xe cołegà co el Mare Jasal Àrtico, dal qûal ło separa na łìnea convensional che ła va da ła Groenlandia fin al arsipełago de łe Spitzbergen[5] e n'altra łìnia convensional che ła va da łe Spitzbergen a ła banda setentrionae de ła Norvegia[6].
Inóltra existe anca de łe conesion artificiali co staltri osèani:co l'Osèano Pasìfico par banda del Canal de Panamá [7], e co l'Osèano Indian par banda del canal artificial de Suez[8].
El nome de l'osèano, el riva da ła mitołogìa greca, el signìfica "Mar de Atlante".
Zeografia fixega[canbia | canbia el còdaxe]
Sto osèano el òcupa un basin a forma de "S", slongà inte ła diresion nord-sud. El xe dividést in do sesion prinsipałi, l'Atlàntico del Nord e l'Atlàntico del Sud, da corénti equatoriałi a sérca 8° de latitùden nord.
L'Osèano Atlàntego, specie nea parte setentrionàe, el presenta coste iregolari co molte baie, golfi e comunicasion co altri mari. Tra sti ultimi ghe xe a ovest el Mar dei Caraibi, el Golfo del Mèsego, el Golfo de San Lorenso, ła Baia de Hudson e ła Baia de Baffin[9], e a est el Mar Mediteraneo, el Mar Negro, el Mar Seltego, ła Mànega , el Mare del Nord, el Mar Bàltego, el Mare de Barents, el Mare de Norveja e el Groenlandia.
Idrografia[canbia | canbia el còdaxe]
L'osèano propriamente dito el coerxe un'area de sirca 82 362 000 km² (pari a 8 olte quea de l'Europa), che riva a 106 450 000 km² se se toe in considerasion anca i so mari adiacenti.
L'Atlàntego el coerxe el 20% dea superficie dea Tera, e el xe secondo solo al Pasìfego come grandessa. Le tere ocupàe da ła conca idrogràfega de l'Atlàntego e amonta a cuatro olte quee del Pasìfego o de l'Indiàn.
Ea larghessa de l'Atlàntego ła varia tra 2 848 km inte el ponto pi streto, tra el Brasil e ła Liberia, fin a 4 830 km tra i Stati Uniti e l'Africa setentrionàe.
Ea profondità mèdia de l'Atlàntego ła xe de 3 926 metri, ridota a 3 332 se se toe in considerasion i mari adiacenti.
Ea profondità majore a xe de 8 605, ragiunta nea Fossa de Milwaukee, vissìn a Porto Rico.
El volume de l'Osèano Atlàntego el xe de 323 600 000 km³, e de 354 700 000 km³ considerando anca i mari adiacenti.
E linee de costa de l'Atlàntego e riva in totale a 111 000 km.
Isole[canbia | canbia el còdaxe]
E pi grande ìzołe de l'Atlàntego e xe ła Groenlandia, ła Tera de Baffin, l'Islanda, Teranova, ła Gran Bretagna, l'Irlanda, Cuba e Hispaniola.
Tra cuee picenine se segnala e Ìxołe Canarie, e Azore, e ìzołe del Cao Verde, e Bermuda, e Isole Madeira, e Isole Falkland, l'ìzoła de Ascension, Sant'Elena, Tristan da Cunha, e tute e ìzołe minori dea regiòn caraibica (Bahamas, Martinica, Barbados ecc.).
Note[canbia | canbia el còdaxe]
- ↑ ma do dei só mari adiasénti, el Mar Mediteràneo e el Mar Negro i bagna anca l'Àxia.
- ↑ Secondo serti giografi el riva soło che al parałeło 60°S, oltre del cual se pasa a l'Osèano giasal Antartego dito anca Osèano Austral
- ↑ in corispondensa del Cao de Bóna Speransa
- ↑ in corispondensa del Cao Horn
- ↑ el limite setentrional del Mar de Groenlandia.
- ↑ el limite setentrional del Mar de Norvegia.
- ↑ che el xe rénteghe a l'equador, inte l'istmo che el łiga le do Mèriche
- ↑ che el cołega in realtà el Osèano Indian co el Mar Mediteràneo.
- ↑ considerando el osèano estexo fin al continente antartego anca el Mare de Weddell
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Osèano Atlàntego
el detien schemi gràfeghi so
| Controło de autorità | VIAF (EN) 244281019 · LCCN (EN) sh85009201 · GND (DE) 4003388-0 · BNF (FR) cb119309855 (data) · BNE (ES) XX451748 (data) · NDL (EN, JA) 00572558 · WorldCat Identities (EN) 244281019 |
|---|