Osèano Atlàntego

Ła riga nera indica el limite secondo ła OHI, esclundendo i basini marxinałi

L'Osèano Atlàntico el xe el secóndo osèano de ła Tera, e el cuerde sérca el 20% de ła superficie. El nome de l'osèano, el riva da ła mitołogìa greca, el signìfica "Mar de Atlante".

Giografìa

Sto osèano el òcupa un basin a forma de "S", slongà inte ła diresion nord-sud. El xe dividést in do sesion prinsipałi, l'Atlàntico del Nord e l'Atlàntico del Sud, da corénti equatoriałi a sérca 8° de latitùden nord. El xe dełimità a òvest dal continente american (sia da ła banda setentrional che da qûeła meridional) e a est da l'Europa e da l'Àfrica (ma do dei só mari adiasénti, el Mar Mediteràneo e el Mar Moro i bagna anca l'Àxia). El xe cołegà co l'Osèano Pasìfico par banda del Mare Jasal Àrtico a nord, e el Pasajo de Drake (inte ła Tera del Fógo) e Cao Horn a sud. Inóltra existe anca na conesione artificial tra i do osèani, el Canal de Panamá, che el xe rénteghe a l'equador, inte l'istmo che el łiga le do Mèriche. A est el tóca l'Osèano Indian, par banda del Cao de Bóna Speransa (ma anca par banda del Mediteràneo e el canal artificial de Suez). A nord, el confin col Mar Jasal Àrtico el xe segnà da na łìnea convensional che ła va da ła Groenlandia fin a ła banda setentrionae de ła Norvegia.

Superficie

L'Atlàntego el coerxe el 20% dea superficie dea Tera, e'l xe secondo solo al Pasìfego come grandessa. L'osèano propriamente dito el coerxe un'area de sirca 82 362 000 chilometri cuadrài (pari a 8 olte quea de l'Europa), che riva a 106 450 000 km² se se toe in considerasiòn anca i so mari adiacenti. Le tere ocupàe dal bacino idrogràfego de l'Atlàntego e amonta a cuatro olte quee del Pasìfego o de l'Indiàn. El volume de l'Osèano Atlàntego el xe de 323 600 000 chilometri cubi, e de 354 700 000 km³ considerando anca i mari adiacenti.

Profondità

Ea profondità media de l'Atlàntego ea xe de 3 926 metri, ridota a 3 332 se se toe in considerasiòn i mari adiacenti. Ea profondità majore a xe de 8 605, ragiunta nea Fossa de Milwaukee, vissìn a Porto Rico. Ea larghessa de l'Atlàntego ea varia tra 2 848 km nel ponto pi streto, tra el Brasil e ea Liberia, fin a 4 830 km tra i Stati Uniti e l'Africa setentrionàe.

Mari

L'Osèano Atlàntego, specie nea parte setentrionàe, el presenta coste iregolari con molte baie, golfi e comunicasiòn con altri mari. Tra sti ultimi ghe xe ad ovest el Mar dei Caraibi, el Golfo del Mèsico, el Golfo de San Lorenso, ea Baia de Hudson e ea Baia de Baffin, e ad est el Mar Mediteraneo, el Mar Nero, el Mar Seltego, ea Mànega , el Mare del Nord, el Mar Bàltego, el Mare de Barents, el Mare de Norveja-Groenlandia, el Mar Bianco e el Mare de Weddell. E linee de costa de l'Atlàntego e riva in totale a 111 000 km.

Isole

E pi grande isole de l'Atlàntego e xe ea Groenlandia, ea Tera de Baffin, l'Islanda, Teranova, ea Gran Bretagna, l'Irlanda, Cuba ed Hispaniola. Tra cuee picenine se segnala e Ìxołe Canarie, e Azore, e isole del Cao Verde, e Bermuda, e Isole Madeira, e Isole Falkland, l'isola de Ascension, Sant'Elena, Tristan da Cunha, e tute e isole minori dea regiòn caraibica (Bahamas, Martinica, Barbados ecc.).