Burkina Faso

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Infotoła de zeografia pułìtega Burkina Faso
Burkina Faso (fr) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
Ouagadougou place nations unies.JPG
Cànbia el vałor in Wikidata

InoUne Seule Nuit (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Unité - Progrès - Justice» Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

12°16′N 2°04′W / 12.266667°N 2.066667°W12.266667; -2.066667Coordinae: 12°16′N 2°04′W / 12.266667°N 2.066667°W12.266667; -2.066667


CavedaƚeOuagadougou Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe20 488 000 (2019) Cànbia el vałor in Wikidata
Łénguafransezo Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte deAfrica Osidentałe Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea274 200 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoTena Kourou (it) Traduzi (749 m)(749 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoVolta Nero (it) Traduzi (200 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Creasion1960
Organizasion pułìtega
Forma de goernorepùblega Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoNational Assembly (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
• Presidente del Burkina Faso Cànbia el vałor in WikidataRoch Marc Christian Kaboré (it) Traduzi (29 disenbre 2015) Cànbia el vałor in Wikidata
• Primi ministri del Burkina Faso (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataChristophe Joseph Marie Dabiré (en) Traduzi (24 xenaro 2019) Cànbia el vałor in Wikidata
Economia
PIL nomenałe16.845 (-->)
Monedafranco CFA UEMOA (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.bf
Prefiso tełefònego+226 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa.bf
Istòrego
Sito ufisiałe

MusicBrainz: 5f886d01-5c12-3abb-b8be-d758b282ab05


El Burkina Faso xe un paexe de l'Africa oxidental.
El confina co el Mali anordovest, el Nizer a nordest, el Benin e el Togo a sudest, el Ghana a sud, la Costa d'Avorio a sudovest.

Etimołozia[canbia | canbia el còdaxe]

El se ciamaa Alto Volta, el nome vegnea da sti i fiumi Volta Nero, Bianco e Roso, che lo atraversa.

Anco’ el se ciama Burkina Faso che vol dir "el paese de i omeni integri".

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Zeografia del Burkina Faso.

El Burkina xe un paexe pianegiante, co naltitudine mèdia de 400 m.

Ghe xe tri fiumi importanti: Mouhoun, Nakambé, e Nazinon.[1] On quarto del paexe forme el bacin del fiume Nizer.

Anca se ghe fiumi e laghi, el paexe l’è de frecuente ciapà da la seca. El toco setentrional de el paexe el fa parte de la zona arida del Sahel.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia del Burkina Faso.

Antighità[canbia | canbia el còdaxe]

La zona del Burkina l’è sta abitada da omeni fin da la preistoria.
Inte el XV secolo a.C. se svilupò la civiltà del fero e de la ceramica. Varie etnie xe pasà dal Burkina.
Fonti storiche segure ghe solo dopo el XV secola de la nostra era, co el Burkina fasea parte de l’impero Songhai.

Modernità[canbia | canbia el còdaxe]

I francexi xe rivà in Burkina Faso inte el 1896 e ga taca far la guera col re de i mossi.
En tel 1904, el protetorato de l’Alto Volta fu tacà a Africa Ocidentale Francexe [2]. La colonia se ga stacà da le altre inte el 1919.

Indipendensa[canbia | canbia el còdaxe]

El ga vù l’indipendenza inte el 1960. En pochi ani, ghe sta’ tri colpi de Stato.
El pi importante quel del 1983. Thomas Sankara ciapò el poder e ristruturò el governo. Sankara volea un governo che lavorase par lo svilupo de la zente. El fu copà inte el 1987 e Blaise Compaoré l’è diventà presidente de la republica.

Zeografia politega[canbia | canbia el còdaxe]

El Burkina Faso xe na repùblega parlamentare.
El cao de Stato xe Blaise Compaoré, e el cao del governo xe Tertius Zongo.

Demografia[canbia | canbia el còdaxe]

Etnie[canbia | canbia el còdaxe]

Sirca metà de la popolasion la xe de etnia mossi[3]. En te el nord ghe vive Tuareg, Peul[4] e Hausa, popoli pastori e transumanti.

Religion[canbia | canbia el còdaxe]

I musulmani xe el 50%, i cristiani 30%, e quei che segue religioni tradisionali 20%.

Lengoe[canbia | canbia el còdaxe]

Lengoa oficial xe el francexe.

Economia[canbia | canbia el còdaxe]

La majoria de la zente la laora i campi o se da a l’alevamento de le bestie. Sorgo, milio, formenton e bagigi xe prodoti par el marcà interno, el coton l’è esportà.

Cultura[canbia | canbia el còdaxe]

I Burkinabe xe famosi par i laori de scultura e de pitura.

Tanti musicisti burkinabe laora in Costa d’Avorio.

A Ouagadougu, la cavedal, ghe la bienale del cinema africano.

Note[canbia | canbia el còdaxe]

  1. I vegnea ciamai Volta Nero, Bianco e Roso.
  2. Senegal, un tochetin de Mali e Nizer de ancò
  3. de el grupo voltaico
  4. cognosui anca cofà Fulani, afini a el grupo mande.
Controło de autoritàVIAF (EN140653363 · ISNI (EN0000 0004 0413 3505 · LCCN (ENn84112192 · GND (DE4088707-8 · BNF (FRcb11934219d (data) · BNE (ESXX451485 (data) · NDL (ENJA00568992 · WorldCat Identities (ENn84-112192
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Burkina_Faso&oldid=1056291"