Ghana

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Infotoła de zeografia pułìtega Ghana
Ghana (ak) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema


InoGod Bless Our Homeland Ghana (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Bomò«Freedom and Justice» Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoImpero del Ghana (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

8°00′N 0°30′W / 8°N 0.5°W8; -0.5Coordinae: 8°00′N 0°30′W / 8°N 0.5°W8; -0.5


CavedaƚeAccra Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe26 908 262 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Łénguainglezo Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte deAfrica Osidentałe Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea238 535 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà daOsèano Atlàntego Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoMonte Afadjato (it) Traduzi (885 m)(885 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoGolfo di Guinea (it) Traduzi (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Creasion1957
Organizasion pułìtega
Òrgano ezecutivoGovernment of Ghana (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoParlamento del Ghana (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
• Presidente (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataNana Akufo-Addo (xenaro 2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Economia
PIL nomenałe55.203 (-->)
Monedacedi ghanese (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.gh
Prefiso tełefònego+233 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa.gh
Istòrego
Sito ufisiałe

MusicBrainz: cf48f4b4-28f0-39ab-9104-650324a1d1c8


El Ghana, ufisialmente Republica del Ghana xe no Stato de l'Africa oxidental.
El Ghana confina con la Costa d'Avorio a ovest, el Burkina Faso a nord, el Togo a est e xe bagnà da l’Oxeano Atlantico a sud.

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

El Ghana l'è grando 238.540 km²[1].

El paese l’è dominà da coline base e da picole pianure. Al centro ghe l’altopian de Kwahu.

Da l’altopian sende el fiume Oti che, con le acque del Volta Bianco e del Volta Roso, va a formar el lago Volta, el piasè grande lago artifisial del mondo.
La costa Atlantica ga de le maree tanto grosse, con punte masime de 12 metri di dislivel.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia del Ghana.

Antighità[canbia | canbia el còdaxe]

Prima de la colonizaxion, el Ghana l’è sta uno dei imperi piasè importanti de l’Africa. La richeza de la tera, dei minerai, e el marcà co i altri popoli de la costa, ia ajudà el popolo Ashanti a svilupar na cultura e tecnołozia avanzada. Grasie ai contati con el mondo arabo e a l’Europa, el Ghana ga sempre avù un livel de vita piasè alto che i altri paesi africani de la zona. El clima xera bon pal la coltivazion del cacao che xe diventà presto uno de i investimenti piasè grosi del paexe. La lavorasion de l’oro e de altri minerali xe stà sempre importante.

Modernità[canbia | canbia el còdaxe]

El xe diventà na colonia britanega int'el 1874 e i coloni inglexi i guardaa al Ghana come la colonia modelo.
El piasè importante governator inglexe fu Frederick Gordon Gussiberg che, dal 1919 al 1927, se ocupò del svilupo de la colonia e de darghe na voce ai africani che no podea dir niente su i afari del loro paexe.

Durante la seconda guera mondial, tanti ghaneani xe andà a combatar in Europa par i britaneghi. Quando i xe andà indrio i ga volesto i loro diriti e la tension tra i colonialisti e i ghaneani ga cressesto.
Inte el 1947, i sioroti del Ghana ga fondà l’Union de la Costa de l’Oro (United Gold Coast Convention). Int'el isteso ano Kwame Nkrumah, che gavea studià in Inghiltera e se sera acorto del bisogno de un partio popolar, ga fondà el Partio de la Convention del Popolo. Nkrumah volea l’indipendenza e l’auto-governo subito. I inglexi resistea el cambiamento e i xe rivai a arestare i cai pułìteghi piasè famosi.
A le prime elezioni libare, Nkrumah l’era vincitor, ma in prison.

Indipendensa[canbia | canbia el còdaxe]

El Ghana xe famoso par essar sta’ la prima nasion africana a averghe l’indipensensa, el 6 marso 1957.
Nkrumah el fu liberà par diventar el primo Presidente del Ghana.
Nkrumah l’era el cao de governo piasè carismàtego de l’Africa e ga sostegnù tuti i paesi africani che volea l’indipendenza. Parò la so pułìtega no l’era sempre la mejo par el Ghana.

Inte el 1966, i militari ga ciapà el poter.
Dopo un altro colpo de stato el 1979 i militari ga proposto na nova Costitution e el ritorno a libare elezioni.

Ancò el Ghana xe na repùblega democràtega e el presidente xe John Agyekum Kufuor.

Zeografia politega[canbia | canbia el còdaxe]

La cavedal xe Accra.

Demografia[canbia | canbia el còdaxe]

El ga na popolasion de ventido milioni de abitanti.

Religion[canbia | canbia el còdaxe]

La majoria de i ghaneani xe cristiani (54%).
Quei che segue le religioni tradizionali xe el 35%. I altri xe musulmani o de altre religioni minori.

Lengoe[canbia | canbia el còdaxe]

L’inglexe xe la lingua oficial.
La gente la parla 79 lengoe difarenti. Le piasè importanti xe l’akan, el mole-dagomba, e l’ewe.

Note[canbia | canbia el còdaxe]

  1. do terzi de l’Italia
Controło de autoritàVIAF (EN159421741 · ISNI (EN0000 0001 2114 305X · LCCN (ENn80061117 · GND (DE4020949-0 · BNF (FRcb12173775m (data) · BNE (ESXX4575416 (data) · NDL (ENJA00562221 · WorldCat Identities (ENn80-061117
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Ghana&oldid=1056445"