Angoła

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Angoła
(PT) República de Angola
(FR) République d’Angola
(EN) Republic of Angola
(EN) People's Republic of Angola
(PT) República Popular de Angola
(FR) République populaire d'Angola
Angoła – Stema Angoła – Bandiera
'
Dati aministradivi
Nome conpletoRepublica Popołare de ł'Angoła
Nome ufisiałe(PT) República de Angola e (PT) Angola
Łéngue ufisiałiŁéngoa portoghexe
CavedałeLuanda
Pułìtega
Forma de goernoRepublica presidensiałe
Cao de GoernoBornito de Sousa
Entrada inte el ONU1° de diçenbre 1976
Superfise Totale1 246 700km²
% de łe àcue0
Popołasion
Viventi29 784 193 (2017)
Taso de fertiłità6,08 (2014)
Xiografia
ContinenteAfrica
Confini
Fuxo orarioUTC +1
Economia
Valutakwanza angolana
ISU0,58 (2017)
Consumo enerxètego0,02 kWh/ab. anno
Vàrie
Còdaxi ISO 3166AO, AGO, 024
TLD.ao
Prefiso tełefònego+244
Sigla targa automobiłìstegaANG
Ino nasionałeAngola Avante
Festa nasionałe11 de novenbre
Carte interative
Sito istitusionałe

MusicBrainz: 2afd5d6a-5fee-3836-8783-44d0ec9ac115


L'Angola el xe on Stato de ł'Africa sentrałe.
Ła confina a nord co ła Republica Democràtega del Congo, a est col Zanbia, a sud co ła Namibia e a ovest ła se affacia so ł'Oçeano Atlantego. Ła fa parte del paexe anche ł'exclave de Cabinda che ła se cata al confine intrà Republica Democràtega del Congo e Republica del Congo.

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Zeografia de l'Angola.

Grande 1 246 700 km²[1][2].

L'Angola la xe cuerta da foreste, co fiumi e teren fetile.
La costa l'è longa e pescosa.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia de l'Angola.

Antighità[canbia | canbia el còdaxe]

Come in tuti i paexi de l'Africa australe, i primi abitanti xera khoisan, un grupo de caciatori e racoglitori. I bantu xe rivà dal nord e sa tolto la majoria del teritorio.
I portoghexi xe rivà su le coste de l'Angola inte el 1483. Un toco a la olta, tuta la costa de l'Angola pasò soto el control de i portoghexi. I olandesi ga conquistà Luanda inte el 1643, ma i portoghexi sa ritolto la cità inte el 1648.
En tel 1757, i portoghexi ga scominsià el comercio de i sciavi a partir da Cabinda.[Fonte nesesària] Dopo un periodo de stasi, i portoghexi ga scominsià a conquistar l'interno inte el XIX secolo.

Modernità[canbia | canbia el còdaxe]

L'Angola xe diventà indipendente inte el novembre 1975. Subito dopo, la guera civil ga oposto tre difarenti grupi (MPLA[3], UNITA e FNLA[4]). El Sudafrica ga atacà l'Angola par liberarse de i gueriglieri de la SWAPO che combatea par el control de la Namibia. En tel 1976, el FNLA fu distruto da i soldà cubani che iutava el MPLA. L'UNITA guidà da Jonas Savimbi l'era sostegnù da la Amèrica e dal Sudafrica.
El 1979, Jose Eduardo dos Santos l'è diventà el presidente e da alora el controla le sorti politighe del paexe. Inte el 1997, i do grupi se sà acordà par un governo de unità nasional, ma la guera civil xe riscomincià inte el 1998. Inte el fevraro del 2002, Jonas Savimbi morì, copà da un comando de portoghexi che sera acordá co de i cai de l'UNITA.
I do grupi ga firmà n'acordo par governar el paexe. On paexe distruto da la guera e da la corusion, senza infrastruture, pien de campi minati. El governo dee anca tratar co el Fronte par la Liberazion de l'Enclave de Cabinda, doe se cata la majoria del petrolio. El governo l'è acusa de gravi abusi de i diriti mani, de corusion e de no utilizar ben i schei che vien dal petrolio.

Zeografia politega[canbia | canbia el còdaxe]

La so cavedal la xe Luanda.

Popolasion[canbia | canbia el còdaxe]

La ga 12 127 071 de abitanti (stima lujo 2006)[1].

Etnie[canbia | canbia el còdaxe]

In Angola se cata tanti grupi etnici. I pì importanti xe: Ovimbundu 37%, Kimbundu 25%, Bakongo 13%, metici 2%, eoropei. El resto (22%) xe grupi picoli.

Religion[canbia | canbia el còdaxe]

La majoria de la popolasion xe catolega. Ghe anca riti tradisionali, e picole comunità protestanti.

Lengoe[canbia | canbia el còdaxe]

La lengoa oficial xe el portoghexe.

Economia[canbia | canbia el còdaxe]

L'Angola xe uno de i paexi piassè richi de l'Africa. Ghe minerai de tute le soerti, diamanti, petrolio e gas. L'agricoltura no xe svilupà par colpa de la guera civil.

Quasi quatro milioni de angolani xe tornà inte el paexe dopo la fin de la guera, ma la ristruturasion de l'agricoltura no la xe oncora partia.

Note[canbia | canbia el còdaxe]

  1. 1,0 1,1 CIA Factbook - Angola
  2. na olta e meza l'Italia
  3. Movimento Popolar par la Liberasion de l'Angola
  4. Fronte Nasional de la Liberasion de l'Angola


Controło de autoritàVIAF (EN152395020 · ISNI (EN0000 0004 0498 3083 · LCCN (ENn80046439 · GND (DE4002050-2 · BNF (FRcb11930899k (data) · NDL (ENJA00560254 · WorldCat Identities (ENn80-046439
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Angoła&oldid=1056272"