Costa d'Avòrio

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.


Costa d'Avòrio
République de Côte d'Ivoire (fr) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
Someja


InoL'Abidjanaise Cànbia el vałor in Wikidata
Bomò«Union – Discipline – Travail»
«Unity – Discipline – Work»
«Единство - дисциплина - труд» Cànbia el vałor in Wikidata
Epònemoavorio d'elefante (it) Traduzi e costa (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

Map

8°N 6°W / 8°N 6°W8; -6Coordinae: 8°N 6°W / 8°N 6°W8; -6

ContinenteAfrica

CapitałeYamoussoukro (1983–) Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe24 294 750 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
3 978 664 (2013)
Densità75,34 hab./km²
Demònemoivoriana, ivoriane, ivoriani, ivorian   Edit this at Wikidata
Idiomafranseze Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita53,582 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
0,529 (2015)
Taso de suicìdio14,5 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
0,1 (2015)
Zeografia
Parte deAfrica Osidentałe Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea322 463 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà daOsèano Atlàntego Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoMonte Nimba (1 752 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoGolfo de Guinea (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Prima mesion documentadaAfrica Occidentale Francese (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Organizasion pułìtega
Forma de goernorepùblega Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoParlamento de Costa de Marfil Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente de ła Costa de Avòrio Cànbia el vałor in WikidataAlassane Ouattara (it) Traduzi (4 de disenbre del 2010) Cànbia el vałor in Wikidata
Primo Ministro de ła Costa d'Avòrio Cànbia el vałor in WikidataRobert Beugré Mambé (en) Traduzi (16 de otobre del 2023) Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de Democrasia

4.11/10

   

Menbro de
Economia
PIL nomenałe71 811 075 955 $ (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Persentuałe IVA18 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,55[12] Cànbia el vałor in Wikidata (2021[12] Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedafranco CFA de l'Àfrica Osidentałe Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBanca Sentrałe dei Stati de Àfrica Osidentałe Cànbia el vałor in Wikidata
Coefisente de Gini

37.2/100

   

Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1CI Cànbia el vałor in Wikidata CIV Cànbia el vałor in Wikidata 384 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionCI Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.ci
Prefiso tełefònego+225 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega
Istòrego

Sito webgouv.ci Cànbia el vałor in Wikidata

















































MusicBrainz: e56e3d7a-4b90-3546-8450-49548050924a


La Costa d’Avòrio, nome oficiale Republica de ła Costa d'Avòrio (in fransexe République de Côte d'Ivoire) xe no stato in tel Africa Oxidentale.
La confina co la Liberia e la Guinea a ovest, el Mali e el Burkina Faso a nord, el Ghana a est. La xe bagnada da e l’Oseano Atlantego a sud.

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Zeografia de la Costa d'Avorio.

La Costa d'Avòrio la se presenta come on grande altipian chel crese dal mar par rivar a i confini del nord.

El sud el xe cuerto de foreste e de paludi, al nord se nota la dexertificasion che vien vanti.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia de la Costa d'Avorio.

Antighità[canbia | canbia el còdaxe]

No ghe ricatamenti archeologici de rilievo par parlar de la storia de la Costa d’Avòrio prima del XIX secolo.
I kru, i lobi e i senoufo ie rivà inte el XVII secolo. A la fin del XVIII do grupi de akan (i Baoulé e i Malinké) xe entrà in tel teritorio che devegnarà la Costa d’Avòrio.

En tel 1843, la Fransa ga firmà n’acordo co i akan e el paexe l’è divegnù on protetorato, e na colonia dal 1893.

Indipendensa[canbia | canbia el còdaxe]

Inte el 1960, la Costa d’Avòrio l’e’ diventà indipendente e el primo presidente l’è stà Félix Houphouët-Boigny [18]. Boigny xera un parlamentar al parlamento francexe e el primo african a esar ministro in Fransa. Na olta presidente de la Costa d’Avòrio, Boigny ga svilupa’ l’agricoltura, ma ga anca sostegnu’ de i projeti controversi. La costrusion de la catedral de Yamoussoukro [19], l’è costa dei milioni de dolari. En tel 1990, Boigny l’è stà costreto a verzar a la democrasia e parmetar el multipartitismo.

Dopo la morte del presidente Boigny, ghe stà do colpi de stato e na guera civil che la va vanti dal 2002.

Zeografia politega[canbia | canbia el còdaxe]

La cavedal oficial xe Yamoussoukro, anca se governo e ministeri xe a Abidjan.

Popolasion[canbia | canbia el còdaxe]

Ancó ghe 65 etnie che vive in Costa d’Avòrio.

El 27% de la popolasion xe imigranti musulmani che vien da i paexi vicini.

Relixon[canbia | canbia el còdaxe]

La majoria de i avoriani xe cristiani (catoleghi), la majoria de i foresti xe musulmana.
Stó fato ga creà tension ne i ultimi ani.

Lengoa[canbia | canbia el còdaxe]

La lengoa oficial xe el fransexe.

La lengoa pì parlà xe el diola.

Economia[canbia | canbia el còdaxe]

La Costa d’Avòrio xe un paexe agricolo.
La produsion de cacao, de oio de palma, cafè, e legname xe esportà in tuto el mondo.
Ne i ultimi ani, la produsion agricola l’è calà a causa de la guera civil.

Gałeria de someje[canbia | canbia el còdaxe]

Notasion[canbia | canbia el còdaxe]

  1. Declarà da: Ethnologue. Còdaze Ethnologue.com: fra. Editor: SIL International. Łéngua de l'òpara o del nòme: inglezo. Data de publicasion: 21 de febraro del 2022. ISSN: 1946-9675.
  2. URL de refarensa: https://www.oic-oci.org/states/?lan=en. Data de consultasion: 29 de otobre del 2022.
  3. URL de refarensa: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editor: Interpol. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  4. URL de refarensa: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editor: Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  5. URL de refarensa: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  6. URL de refarensa: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  7. URL de refarensa: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  8. URL de refarensa: https://public.wmo.int/en/members/c%C3%B4te-divoire. Data de consultasion: 26 de majo del 2020.
  9. URL de refarensa: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consultasion: 21 de lujo del 2020.
  10. URL de refarensa: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consultasion: 16 de marso del 2024. Pajina: 8. Sostiene il qualificatore: data del scumìsio.
  11. URL de refarensa: https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD. Editor: Banca Mondiałe. Data de consultasion: 26 de agosto del 2023.
  12. 12,0 12,1 voze de refarensahdr.undp.org.
  13. voze de refarensaitu.int.
  14. voze de refarensaitu.int.
  15. 15,0 15,1 15,2 voze de refarensaitu.int.
  16. voze de refarensaiec.ch.
  17. voze de refarensaiec.ch.
  18. fin al 1993
  19. na copia de la catedral de San Piero in Vaticano


Altri projeti[canbia | canbia el còdaxe]


Colegamenti par fora[canbia | canbia el còdaxe]






Controło de autoritàVIAF (EN144973547 · ISNI (EN0000 0001 2331 7877 · LCCN (ENn82047825 · GND (DE4014426-4 · BNF (FRcb11872713w (data) · BNE (ESXX451066 (data) · NLA (EN36589548 · NDL (ENJA00566815 · WorldCat Identities (ENn82-047825


Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Costa_d%27Avòrio&oldid=1157325"