Mauritània

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Infotoła de zeografia pułìtega Mauritània
الجمهورية الإسلامية الموريتانية (ar)
République Islamique de Mauritanie (fr) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema


InoInno nazionale della Mauritania (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«شرف إخاء عدل»
«Honor, Fraternity, Justice»
«Чест, братство, справедливост» Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoMori (it) Traduzi e Mauretania (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

21°N 11°W / 21°N 11°W21; -11Coordinae: 21°N 11°W / 21°N 11°W21; -11


CavedaƚeNouakchott Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe4 420 184 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Łénguaàrabo Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte deAfrica Osidentałe Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea1 030 700 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà daOsèano Atlàntego Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoKediet ej Jill (it) Traduzi (915 m)(915 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoSebkha de Ndrhamcha (en) Traduzi (−5 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Creasion1960
Organizasion pułìtega
Òrgano ezecutivoGovernment of Mauritania (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoMauritanian Parliament (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
• Presidente della Mauritania (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataMohamed Ould Ghazouani (it) Traduzi (1° agosto 2019) Cànbia el vałor in Wikidata
• Prime Minister of Mauritania (en) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataMohamed Ould Bilal (en) Traduzi (6 agosto 2020) Cànbia el vałor in Wikidata
Economia
PIL nomenałe7.159 (-->)
MonedaOuguiya mauritana (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.mr
Prefiso tełefònego+222 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa.mr
Istòrego

MusicBrainz: 657e69c5-cda0-3592-9d39-85b55610bc40


La Mauritania xe no Stato de l’Africa Nord Occidentale, parte del Maghreb.
La confina co el Sahara Ossidentae a nord ovest, l’Algeria a nord est, el Mali a sud est, el Senegal a sud ovest; la xe bagnada da l'Osèano Atlantego a ovest.

Ziografia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Ziografia de la Mauritania.

El paexe el xe desertico a nord (zona Sahara) e semi desertico a sud (zona Sahel).
Se cata vegetaxion solo che longo el fiume Senegal, a l'estremo sud.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia de la Mauritania.

Antighità[canbia | canbia el còdaxe]

I berberi[1] xe rivò su le coste de la Mauritania de ancò verso el VI secolo a.C. e ga mandá via i bafour, popolo sudanico che controlaa la costa dal Ghana a la Mauritania de ancò e che darà vita ai soninke. Anca i fenici gavea de le basi maritime longo la costa.
Dopo la parentesi romana, l’impero soninke prese el control de la Mauritania.

I soninke i ga governà fin a l’arivo dei arabi inte el 1076. Soninke e berberi ga fato oposision a i arabi par i cinque secoli a venire.

Dopo el protetorato francexe, la Mauritania xe diventà na colonia de la Francia.

Indipendensa[canbia | canbia el còdaxe]

El 28 novembre 1960 la Mauritania xe diventà indipendente.

Al momento de l’indipendenza, el 90% de la popolasion vivea na vita nomade e la cavedal sa svilupà do ghera el vilagio de Ksar. Grupi de haalpulaar, sonike, wolof i sa trasfrì dal Senegal e, visto che i savea el francexe, ie diventà i funzionari governativi del novo governo. I mauritani de cultura araba ga tentà de reagire a la francesizasione, ma i no ghe reusidi.

Inte el 1989, i do grupi sa scontrà violentemente, e la violenza ga anca causa na breve guera de confin co el Senegal. La tension tra i do grupi xe oncora alta, anca se la majoria vol na società pi verta.

Inte el 2005, el Consilio Militar par la Giustisia e la Democrasia guidà da Ely Ould Mohamed Vall, ga meso fin a la presidensa de Maaouya Ould Sid'Ahmed Taya.
El 11 marso 2007, ghe stà le elezioni libare e Sidi Mohamed Ould Cheikh Abdallahi xe diventà presidente.

Ziografia politega[canbia | canbia el còdaxe]

La cavedal xe Nouakchott.

Popolasion[canbia | canbia el còdaxe]

Etnie[canbia | canbia el còdaxe]

A sud se cata grupi sudanici (wolof, soninke), inte el resto del paexe ghe grupi berberi, arabi e i haratim, etnia nera da sempre s-ciavi dei arabi.

Religion[canbia | canbia el còdaxe]

L’islam xe la religion de tuti i mauritani, i cristiani xe quasi tuti stranieri che vive ne la cavedal.

Léngue[canbia | canbia el còdaxe]

La zente parla arabo.

Sosietà[canbia | canbia el còdaxe]

En Mauritania ghe oncora la s-ciavitù, che l’è stà abolida tre olte ne i ultimi cento ani, sensa risultai pratici.

Economia[canbia | canbia el còdaxe]

La Mauritania xe sempre stà on paexe che vivea de alevamento e poca agricoltura.
Longo la costa e sol fiume Senegal ghe xera anca grupi de pescadori.
Ancò, minerai de fero e pesca de alto mar da le entrate majori a lo Stato. Petrolio, gas e diamanti i diventarà importanti ne i prosimi ani.

Note[canbia | canbia el còdaxe]

  1. ciamadi anca mauri
Controło de autoritàVIAF (EN143005264 · ISNI (EN0000 0001 2260 0320 · LCCN (ENn79061287 · GND (DE4038051-8 · NDL (ENJA00567850 · WorldCat Identities (ENn79-061287
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Mauritània&oldid=1078612"