Alzeria

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Algeria
Globe icon.svgAlzeria
الجمهورية الجزائرية الديمقراطية الشعبية (ar) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
InoQassaman (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«By the people and for the people (en) Traduzi» Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

28°N 1°E / 28°N 1°E28; 1Coordinae: 28°N 1°E / 28°N 1°E28; 1

ContinenteAfrica

CapitałeAlgiers-COA.svg  Alzeri Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe41 318 142 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Red Arrow Down.svg0 (2017)
Densità17,35 ab/km²
DemònemoAlgerian Cànbia el vałor in Wikidata
Idiomaàrabo
Standard Algerian Berber (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
RełijonIslam Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita76,078 a (2016) Cànbia el vałor in Wikidata (aumento1,704)
Taso de suicìdio3,2 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte demondo arabo (it) Traduzi, Nordàfrica e Mondo islamico (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea2 381 741 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà damar Mediteràneo Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoMonte Tahat (it) Traduzi (2 918 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoChott Melrhir (it) Traduzi (−40 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Creasion 5 lujo 1962Indipendensa reconosesta dal paeze dal cuało el se separa (Accordi di Évian (it) Traduzi)
Avegnimento ciave
Dì festivo
Organizasion pułìtega
Forma de goernosemipresidensiałiismo Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano ezecutivoGoerno de Algeria (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoParlamento de Algeria (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente de Argelia Edit the value on WikidataAbdelmadjid Tebboune (it) Traduzi (13 disenbre 2019) Cànbia el vałor in Wikidata
primo ministro de Argelia Edit the value on WikidataAymen Benabderrahmane (en) Traduzi (30 zugno 2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Rapr. parlamentària 
Màsema autorità zudisiałeSupreme Court of Algeria (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de Democrasia

3.77/10

   

Menbro de
Economia
Persentuałe IVA19 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,754[14] Cànbia el vałor in Wikidata (2017[14] Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedadinaro algerino (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion10 %[15] Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1DZ Cànbia el vałor in Wikidata DZA Cànbia el vałor in Wikidata 012 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionDZ Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.dz
Prefiso tełefònego+213 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega


MusicBrainz: 28242750-534a-326b-8ed6-1b03dfb88cd0

L'Algeria, ofisialmente Republica Popolare Democràtega de l'Algeria el xe no Stato de l'Africa del nord e fa parte del Maghreb.
La confina co la Tunisia, la Libia, el Nizer, el Mali, la Mauritania, el teritorio del Sahara osidental e el Maroco.

Etimołozia[canbia | canbia el còdaxe]

El nome Algeria vien dal nome de la cavedal al-Jazir, che vol dire le ìzołe. Na olta ghera quatro ìzołe rente de la costa, le se ciamava al-jazir Ban Mazghann, le ìzołe de Bani Mazghanna. Da sto nome l'è vegnù al-Jazir, a l'eoropea Algeri.

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Zeografia de l'Algeria.

L'Algeria la xe la prima nasion africana par grandeza.

La majoria del teritorio fa parte del deserto del Sahara. Al sud ghe la catena de l'Atlas (Atlante) e l'altipian de Ahaggar.
La costa xe colinosa e con pochi porti naturali.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia de l'Algeria.

Antighità[canbia | canbia el còdaxe]

El teritorio che ancò conosemo come Algeria xe stà abità sin da i tempi preistorici. I primi abitanti certi xe i imazighen. Sta nasion ga abità l'Algeria fin da diese secoli prima de Cristo. I greci i le ciamava barbaroi - senza cultura - da do vien el nome berberi.
Con la cresita de la potensa de Cartagine, i berberi i xe stà sotomesi, fin al tempo de le Guere Puniche quandi i berberi ga fondà el regno de la Numidia. I romani ga conquistà la Numidia inte el 200 AC e ga mantegnù el control fin a l'arivo de i vandali. Dopo i vandali, el imperator de Bisanzio controlaa la rejon fin a l'arivo de i arabi inte el secolo VIII de la nostra era. Co i arabi e rivà in tel nord de l'Africa, i berberi ga resistio l'invasion, anca se i ga cetà la fede islamica.
La dinastia berbera de i Rustamidi ga unificà l'Algeria e conquistà l'Egito. Le dinastie seguenti, i Almoravidi e i Almohadi, ga regnà e portà la pace. Dopo la fin del periodo de i almohadi, le dinastie tunisine (Hafsidi), marochine (Marinidi) e algerine (Zayyanidi) i ga combatuo par el control de la rejone. I spagnoli i controlaa la costa ne i secoli XV e XVI.

Modernità[canbia | canbia el còdaxe]

I francexi ga invaso Algeri in tel 1830. La guera de conquista la fu longa e vilenta, el 30% de la oppolasion civile xe stà copà da i francexi. I emiri Abdelkader, Ahmed Bey e Fatma N'Soumer ga guidà la resistenza che la durò fin al 1902.
I francexi ga confiscà la tera comune e ghe la data a i coloni francexi, italiani e spagnoli. La produsion agricola la crescea, ma la popołasion locale l'è diventà poareta e senza tera. Tuti i bianchi e i ebrei sefardici xe stà reconosù come citadini francexi, mentre la magioranza musulmana no la ga recevù nisun riconosimento.
En tel 1954, el Fronte Nasional de Liberasion (FNL) ga tacà la guerilia contro i francexi. La guera l'è finia inte el 1962 co l'indipendenza de l'Algeria.
El primo presidente xe stà Ahmed Ben Bella, che ga perso la presidenza durante el colpo de Stato de Houari Boumédienne in tel 1965. Boumédienne ga nasionalizà la tera e la produsion agricola. Soto de lu, el paexe sa meso inte el movimento dei i paexi non alineadi, e ga scomizià la guera freda col Maroco. Co la morte de Boumédienne inte el 1978, Chadli Bendjedid l'è salì al poder. Soto de lu, i berberi ga scominsià a domandare i so diriti e i integralisti islamici volea la sheria (legge islamica). Le proteste de piasa e ne le uiversità ga portà a la fin del partio unico inte el 1988 e a le nove elesioni in tel 1991. I islamici ga vinto le elesioni e l'esercito l'è intervegnù. La guera civil xe scominzià così, i islamici contro l'esercito e altri grupi. En diexe ani, pì de dozentomila persone xe morte par la violenza. Inte el 1999, Abdelaziz Bouteflika fu eleto presidente e la guera civile l'è finia dopo un par de ani. I berberi I xe stà riconosudi e la loro łéngua, el tamazight, xe łéngua nasional dal 2002.

Zeografia połitega[canbia | canbia el còdaxe]

Sudivixion aministrative[canbia | canbia el còdaxe]

Ła Algeria ła xe divixa in 48 province (wilāyāt)[21]. Ła numerasion de łe provincie ła seve un ordene uficial.

Province de ła Algeria
  • 01 Adrar
  • 02 Chlef
  • 03 Laghouat
  • 04 Oum el-Bouaghi
  • 05 Batna
  • 06 Béjaïa
  • 07 Biskra
  • 08 Béchar
  • 09 Blida
  • 10 Bouira
  • 11 Tamanrasset
  • 12 Tébessa
  • 13 Tlemcen
  • 14 Tiaret
  • 15 Tizi Ouzou
  • 16 Algeri
  • 17 Djelfa
  • 18 Jijel
  • 19 Sétif
  • 20 Saida
  • 21 Skikda
  • 22 Sidi Bel Abbes
  • 23 Annaba
  • 24 Guelma
  • 25 Constantina
  • 26 Médéa
  • 27 Mostaganem
  • 28 M'Sila
  • 29 Mascara
  • 30 Ouargla
  • 31 Orano
  • 32 El Bayadh
  • 33 Illizi
  • 34 Bordj Bou Arréridj
  • 35 Boumerdès
  • 36 El Tarf
  • 37 Tindouf
  • 38 Tissemsilt
  • 39 El Oued
  • 40 Khenchela
  • 41 Souk Ahras
  • 42 Tipasa
  • 43 Mila
  • 44 'Ayn Defla
  • 45 Naama
  • 46 Aïn Témouchent
  • 47 Ghardaïa
  • 48 Relizane

Cavedal e altre sità[canbia | canbia el còdaxe]

La cavedal xe Algeri.

Popołasion[canbia | canbia el còdaxe]

Etnie[canbia | canbia el còdaxe]

El 99% de la popołasion xe araba/berbera. La majoria asoluta xe de origine berbere, ma ghe tanti che se considera arabi de cultura. I berberi se divide in grupi: kabilia, chaoui, mozabiti, e tuareg.
El resto xe ebrei sefarditi e eoropei.

Religion[canbia | canbia el còdaxe]

La popołasion xe in majoria asoluta islamica.
Ghe xe minoranze ebree (200,000 fedeli) e catoleghe (50,000 fedeli).

Economia[canbia | canbia el còdaxe]

El 10% de la popołasion laora ne l'agricultura (olive, cotone, tabaco, palme da fibra, fighi, sughero).
El pi importante setor xe quel petrolifero, 60% de le entrate nasionali. Ghe riserve par 12 miliardi de barili de petrolio e 6 biliardi de metri cubi de gas.

Controło de autoritàVIAF (EN1144898516950291388 · ISNI (EN0000 0004 0529 7018 · LCCN (ENn79064760 · GND (DE4001179-3 · BNF (FRcb118621987 (data) · NLA (EN35003176 · BAV ADV11356231 · NDL (ENJA00560369 · WorldCat Identities (ENn79-064760
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Alzeria&oldid=1082162"