Repùblega del Congo

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Republica del Congo
DAB list.svg Dezanbìgua – Se te serchi el stato co capitałe Kinshasa, védarse Repùblega Democràtega del Congo.

Infotoła de zeografia pułìtega Repùblega del Congo
République du Congo (fr)
Repubilika ya Kongo (kg)
Republíki ya Kongó (ln) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema


InoLa Congolaise (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Unité, Travail, Progrès»
«Unity, Work, Progress»
«Единство, труд, прогрес»
«Cundeb, Gwaith, Datblygiad» Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoBazin del Congo Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

0°45′00″S 15°22′59.99″E / 0.75°S 15.383331°E-0.75; 15.383331Coordinae: 0°45′00″S 15°22′59.99″E / 0.75°S 15.383331°E-0.75; 15.383331


CavedaƚeBrazzaville Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe5 260 750 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Łénguafransezo Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte deAfrica centrale (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea342 000 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà daOsèano Atlàntego Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoMonte Nabemba (it) Traduzi (1 020 m)(1 020 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoOsèano Atlàntego (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Creasion1960
Organizasion pułìtega
Òrgano ezecutivoGovernment of the Republic of the Congo (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoParliament of the Republic of the Congo (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
• Presidente della Repubblica del Congo (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataDenis Sassou Nguesso (it) Traduzi (25 otobre 1997) Cànbia el vałor in Wikidata
• Primo ministro della Repubblica del Congo (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataClément Mouamba (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Economia
PIL nomenałe4.585 (-->)
Monedafranco CFA dell'Africa centrale (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.cg
Prefiso tełefònego+242 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa.cg

MusicBrainz: 185bc3c4-4c5a-3f69-9384-7c280dfdf072


La Republica del Congo[1] xe no Stato de l’Africa Centrale.
El Congo confina co el Gabon a nordest, el Camerun a nord, la Republica Centrafricana a nordest, la Republica Democràtega del Congo a sudesst e l’enclave angolano de Cabinda a sudovest; la costa a sudovest la xe sul Golfo de Guinea.

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Zeografia de la Republica del Congo.

El paexe presenta de le pianure costiere che le se alsa man man che se va a l’interno, fin al altopian central.

El fiume Congo e i so tributari xe la carateristica pi importante del paexe.

La foresta equatorial la cuerze la majoria del teritorio.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia de la Republica del Congo.

Antighità[canbia | canbia el còdaxe]

I primi abitanti de la rejone xera pigmei.
Co l’arivo de i bantu, i pigmei se sa spostà ne le foreste.

I regni bantu del Congo, di Loano e di Teke ga verto le trate comerciali in tuta la zona del Congo. I abitanti fasea marcà de sciavi, ma anca de oro che vegnea da lo Shaba e dal Katanga. Par on periodo, ghe fu anca na diocesi catolega co on vescovo locale.
Co la fin de la trata de i sciavi, anca i regni locali ga perso forsa.

Modernità[canbia | canbia el còdaxe]

La Conferensa de Berlino del 1885 ga dato el teritorio a est del fiume Congo al re Leopoldo II del Belzo, e la zona tra i fiumi Congo e Oubangui a la Francia.

Dopo on periodo de protetorato, el Congo l’è diventà na colonia francexe rentro l’Africa Equatorial Francexe.

Indipendensa[canbia | canbia el còdaxe]

La Republica del Congo xe diventà indipendente el 15 agosto 1960.
El primo presidente xera Fulbert Youlou che ga perso el poder in on colpo de Stato inte el 1963. Alphonse Massemba-Débat ga preso el so posto. Inte el 1968, co n’altro colpo de Stato, Alfred Raul ga preso el poder, par lasarlo dopo pochi mesi al major Marien Ngouabi. Ngouabi l’è stà copà l’oto marso 1977 e Denis Sassou-Nguesso ga tolto e so posto.
Inte el 1992 ghe stà le prime elesion democràteghe , vinte da Pascal Lissouba. Denis Sassou-Nguesso l’è tornà dopo na serie de violenze tra l’esercito e le milisie private de Sassou-Nguesso inte el 1997.

Zeografia politega[canbia | canbia el còdaxe]

La cavedal le xe Brazzaville.[2]

Popolasion[canbia | canbia el còdaxe]

Etnie[canbia | canbia el còdaxe]

La popolasion xe quasi tuta de origine bantu, ma ghe oncora de le minoranse pigmee.
I grupi pi grosi xe: kongo 48%, sangha 20%, m’bochi 12%, teke 17%.

Religion[canbia | canbia el còdaxe]

Chi che seve la cexa catolega i xe el 60%, cheli che seve le religioni tradisionali el 24%, i cristiani protestanti el 15%, i musulmani el 1%.

Lengoe[canbia | canbia el còdaxe]

La lengoa oficial xe el fransexe.

Economia[canbia | canbia el còdaxe]

La popolasion laora ne l’agricoltura par la susistenza.
I majori campi econòmeghi xe l’estrasion del petrolio, el legname pregiato, e la pesca.

No ghe industria de rilievo.

note[canbia | canbia el còdaxe]

  1. conosuda in pasato come Republica popolare del Congo, e de frecuente ciamà Congo-Brazzaville, par distinguerla dal Congo co capitale Kinshasa
  2. La se ciama così in onore de Pietro Savorgnan di Brazzà, esploratore francese de origine veneta.
Controło de autoritàVIAF (EN173167475 · ISNI (EN0000 0001 2324 2385 · LCCN (ENn80061151 · GND (DE4032097-2 · BNF (FRcb11872709n (data) · NDL (ENJA00566558 · WorldCat Identities (ENn80-061151
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Repùblega_del_Congo&oldid=1084321"