Republega Sentrafricana

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Republica Sentrafricana


Republega Sentrafricana
(SG) Ködörösêse tî Bêafrîka
(FR) République centrafricaine
Republega Sentrafricana – Stema Republega Sentrafricana – Bandiera
Dati aministradivi
Nome conpletorepublega Sentrafricana
Nome ufisiałe(FR) Republique Centrafricaine e (SG) Ködörösêse tî Bêafrîka
Łéngue ufisiałifransezo e sango
CavedałeBangui
Pułìtega
Forma de goernorepublega
Cao de GoernoHenri-Marie Dondra
Entrada inte el ONU20 de setenbre 1960
Superfise Totale622 984km²
% de łe àcue0
Popołasion
Viventi4 659 080 (2017)
Taso de fertiłità4,286 (2014)
Xiografia
ContinenteAfrica
Confini
Fuxo orarioUTC +1
Economia
Monedafranco CFA dell'Africa centrale (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
PIB nomenałe4.629
Taso de dezocupasion7 % Cànbia el vałor in Wikidata (2014) Cànbia el vałor in Wikidata
ISU0,353 (basso)
Nota: dati monetàri in dòłari (US$)
Vàrie
Còdaxi ISO 3166CF, CAF, 140
TLD.cf
Prefiso tełefònego+236
Sigla targa automobiłìstegaRCA
Ino nasionałeLa Renaissance
Carte interative

MusicBrainz: 863f49fc-16d0-3fa8-beae-242fc8ab114b


El Sentrafica, ufisialmente, republega Sentrafricana[1] (in sango Ködörösêse tî Bêafrîka) xe no Stato de l'Africa Centrale.
La confina co el Ciad a nord, el Sudan a nordest, el Sud Sudan a est, la republega Democràtega del Congo a sud, el Congo a sudovest, e el Camerun a ovest.

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

El Centrafica xe un altipiano da cui se alza do catene de montagne a nord.

El fa da spartiacue tra el Ciad e el Congo. Ghe fiumi e laghi.

Speso la piova provoca aluvioni.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Antighità[canbia | canbia el còdaxe]

I ricatamenti archelogici conferma che la zone xera abità almanco sie mila ani prime de Cristo.

I regni de l’Africa Ocidentale controlaa anca parte del teritorio (imperi de Kanem-Bornu, di Baguirmi, di Ouaddai e i regni de i fur. I grupi islamizati usava la rejone de Oubangui come riserva de sciavi, che i menava su le coste del Mediteraneo o al Cairo.

Modernità[canbia | canbia el còdaxe]

Inte el XIX secolo, ghe fu n’invasion de popoli che vegnea dal sud (zande, banda, e baya-mandija).

I eoropei xe rivà ne la zone de Bangui inte el 1885.

Inte el 1894, le tere rente de i fiumi Oubangui e Chari xe stà prese da la Francia che ga dovuo comabatare contro el sultano Rabih az-Zubayr.
En tel 1906, la rejone fu unificà col Ciad. Rico de diamanti e adato a le pinatagioni de cotone, el teritorio fu sfrutà da companie francexi che gavea comprà i diriti dal governo de Parigi.
Dopo la seconda guera mondiale, la Francia ga dato la citadinanza francexe a i abitanti de le colonie, che gavea anca el dirito de elezar de i rapresentanti.

El preto catolego Barthélemy Boganda, fondatore del Movimento par l’Evolusion Sociale de l’Africa Nera, ga conbatù par l’emancipasion de tuta l’Africa. El 1 dicembre 1958 segna la nasita de la republega Centraficana. Boganda xera el cao de governo; fu copà tri mesi dopo co un incidente aereo.

Indipendensa[canbia | canbia el còdaxe]

David Dacko, so cusin, ga ciapà el so posto e guidà el paexe a l’indipendenza el 13 agosto 1960.
Dacko ga imposto un regime monopartitico e totalitario fin al colpo de Stato del 1965.

El 31 dicembre 1965, el general Jean-Bédel Bokassa ga preso el poder e, inte el 1972, s'a proclamà presidente a vita. Inte el 1976, Bokasa sa fato incoronare imperatore.
Inte el 1979, quando Bokasa xera in visita a l’estero, i francexi ga insienà n’altro colpo de Stato e rimeso Dacko a la presidenza.

Inte el setembre 1981 xe sta la olta del general André Kolingba che l’è restà al poder fin al 1985.
Inte el 1990, Kolingba ga dovua cedar a la presion de la piasa e internasionale e acetare la nasita de un Consilio Nasional Pułìtego Provisorio de la republega.

A le elesioni del 1993, Ange-Félix Patassé ga vinto e ga scominsià a estrometare i fedeli del vecio presidente da tuta l’aministrasion statale.
Patassé l’è stà rieleto inte el 1999, ma ga dovù combatar co i ribeli che volea far un colpo de Stato inte el 2001.
El general François Bozizé fu mandà in bando in Ciad.

Boxizé xe tornà par tor el poder inte el otobre 2002. Bozizé xe stà eleto presidente ne le elesioni del 2005.

Zeografia politega[canbia | canbia el còdaxe]

La cavedal xe Bangui.

Economia[canbia | canbia el còdaxe]

I problemi pułìteghi e la mancansa de democrasia ga vù n’influenza negativa su l’economia.

El paexe xe agricolo, la majoria de le persone le pràtega agricoltura de susistensa. Coton e cafè xe prodoti par l’esportasion.
El paexe xe cuerto da foreste e pascoli, doe se aleva cavre e vache.
El sotosuolo xe rico de minerai (diamanti, fero, uranio, oro).

No ghe industria.

Popolasion[canbia | canbia el còdaxe]

Religione[canbia | canbia el còdaxe]

Li seve le religoni tradisionali el 34% de la xente, li xe cristiani protestanti el 26%, crisitiani catoleghi el 25%, musulmani el 15%.

Léngue[canbia | canbia el còdaxe]

La zente parla fransexe e sango.

Note[canbia | canbia el còdaxe]

  1. Prima de l’indipendenza l’era ciamà Ugangi Shari.
Controło de autoritàVIAF (EN138969798 · ISNI (EN0000 0001 2168 6038 · LCCN (ENn78060051 · GND (DE4067608-0 · BNF (FRcb152975155 (data) · NDL (ENJA00573916 · WorldCat Identities (ENn78-060051
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Republega_Sentrafricana&oldid=1066467"