Mar Mediteraneo
| Mar Mediteraneo | |
|---|---|
imaxene da satełite NASA World Wind |
|
| Parte de | Osèano Atlàntego |
| Coordinae | |
| Giografia fixica | |
| Superfise | 2510000 km² |
| Longhesa | 3700 km |
| Larghesa | 1600 km |
| Fondità masima | 5270 m |
| Fondità mexana | 1500 m |
| Vołume | 3750000 km³ |
| Sviłupo costiero | 46000 km |
| Idrografia | |
| Tenpo de rexidensa | 80-100 ani |
| Sałinità | 36,2÷39 ‰ |
| Tenperadura | 11[2]÷31[1] |
| Giografia umana | |
| Giografia pułitega | |
| Stati | Gibiltera (Regno Unito)
|
łocałixasion |
|
El Mar Mediteraneo el xe un mar entercontinentàl che se cata fra Eoropa, Africa e Axia.
El idronimo el deriva da ła paroła łatina Mediterraneus, chel signifega "en mezo a łe tere". El Mar Mediteraneo traverso ła storia del'umanità el xe stà conosùo co diversi nomi. I antichi romani, i ło ciamava, par exenpio, Mare Nostrum.
Giografia fixega[canbia | canbia el còdexe]
La só superfiçie aprosimativa xé de 2,51 miłioni de km² e l'à na longhesa de çirca 3700 km.
El Mediteraneo el xe cołegà a ovest co l'Oceano Atlantico, traverso el Streto de Gibiltera. Ad est ragiunge el Mar de Marmara e el Mar Negro, tramite el Dardanełi el Bosforo. El Mar de Marmara el vien speso considerà parte del Mar Mediteraneo, mentre el mar Nero el xe generalmente distinto. El Canałe de Suez a sud-est el cołega el Mediteraneo al Mar Róso.
Łe maree le è łimitae forte a cauxa del scarso cołegamento co l'Oceano.
El clima mediteraneo el xe generalmente caraterixà da inverni umidi ed estai calde e seche.
Giografia umana[canbia | canbia el còdexe]
Cultivasion caraterìsteghe de ła regiòn le è: ułivo, vite, agrumi e ocara da suro.
Ła regiòn del mediteraneo ła ga na łonga storia de çiviltà