Salta al contegnùo

Etiòpia

Coordenae: 9°N 40°E
Pending
Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Etiòpia
የኢትዮጵያ ፌዴራላዊ ዲሞክራሲያዊ ሪፐብሊክ (am)
Federaalawaa Dimokraatawaa Repabliikii Itoophiyaa (om)
ናይኢትዮጵያ ፌዴራላዊ ዴሞክራሲያዊ ሪፐብሊክ (ti) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema

Cànbia el vałor in Wikidata

InoMarch Forward, Dear Mother Ethiopia Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Land of origins»
«Gwlad y tarddu» Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

Map

9°N 40°E

ContinenteAfrica

Capitałe  Addis Abeba Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe128 691 692 (2023) Cànbia el vałor in Wikidata
Densità116,54 hab./km²
Zènaro
left 56 745 161 (%44,1) (%44,6) 57 375 433 Òmani
Demònemoetìopa, etìopi, etìopo, etìope  Edit this at Wikidata
Idiomaaramàego Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita65,475 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
0,43799999999999 (2015)
Taso de suicìdio7,2 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
0 (2015)
Putełi no scołarizai10 092 202 (2015) Cànbia el vałor in Wikidata
364 584 (2014)
Zeografia
Parte deAfrica Orientałe Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea1 104 300 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoRas Dascian (4 533 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoDancalia (it) Traduzi (−125 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Dì festivo
Festa patronałe(23 de apriłe) Cànbia el vałor in Wikidata
PatronoZòrzi màrtire Cànbia el vałor in Wikidata
Organizasion pułìtega
Forma de goernorepùblega federałe Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano ezecutivoGoerno d'Etiòpia Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoAsanblea Parlamentare Federałe d'Etiòpia (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente de l'Etiòpia Cànbia el vałor in WikidataTaye Atske Selassie (en) Traduzi (7 de otobre del 2024) Cànbia el vałor in Wikidata
Primo Ministro de l'Etiòpia Cànbia el vałor in WikidataAbiy Ahmed (apriłe 2018) Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de Democrasia

3.38/10

   

Menbro de
Economia
PIL nomenałe111 261 882 913 $ (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Persentuałe IVA15 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,498[11] Cànbia el vałor in Wikidata (2021[11] Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedabirr etiope Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBanca Nasionałe de Etiòpía Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion5 %[12] Cànbia el vałor in Wikidata
Coefisente de Gini

35/100

   

Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1ET Cànbia el vałor in Wikidata ETH Cànbia el vałor in Wikidata 231 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionETH Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.et
Prefiso tełefònego+251 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega


MusicBrainz: 96699ab4-4bbf-332e-b037-b0119821f792

L'Etiòpia, ufisialmente Republica Democràtega Federale de l'Etiòpia la xe no Stato de l'Africa Oriental, inte el Corno d’Africa.
La confina co l’Eritrea a nord, Gibuti a nordest, la Somalia a est, el Kenya a sud, el Sud Sudan a ovest e el Sudan a nordovest.

Etimołozia

[canbia | canbia el còdaxe]

El nome de ancò vien dal greco aithiopia, el "paese da le face brusá", nome che i re etiopici usava par el loro regno dal IV secolo d.C..

La ga na superfisie de 1 127 127 km².

Le montagne e i altopiani xe tajá da la Rift Valley.

El lago Tana, inte l'acrocoro Amara, da vita al Nilo Azzurro.
Da i laghi del sud partono l’Omo, che se buta inte el lago Turkana, e altri fiumi.

En Etiòpia se cata paesagi difarenti .
A sud se cata zone desertiche e savane.

I pi veci ricatamenti de l’esere umano se cata ne la region de l’Afar, in Etiòpia.
Lo scheletro de Lucy, considerá el pi vecio reperto umano fin ora trová, se pol vedar al museo nasional de Addis Abeba.

Za in tempi preistorici, l’Etiòpia gavea de i regni importanti. La Bibia la parla de l’Etiòpia, testi scriti in geez, la vecia lengoa de l’Etiopia, parla de i habash che abitava la zona. Da habsh vien el nome "Abissinia".
La majoria de la zente che vive in Etiopia desende da etnie locali che le sa misciá co popoli semitici che vegnea da la penisola arabica intorno al 1000 a.C.

Inte el 300 a.C. circa ghe i primi segni del regno de Aksum. El regno xera al centro de trafici tra el Mediteraneo, la val del Nilo e l’Oceano Indiano. El guadagno de sti trafici ga parmeso lo svilupo de una cultura complesa e, caso unico in Africa, de lo svilupo de la leteratura scrita.
Inte el 330 d.C. sirca, el cristianesimo xe rivá co do misionari siriani, Frumentius e on so compagno. La zente se convertì al cristianesimo.
El regno de Aksum andò vanti fin al VI secolo de la nostra era, quando le invasion arabe ga tajá fora l’altipian da le carovane de marcanti. I re cristiani fù boni de mantegnar el control de i altipiani, ma i ga dovesto de frecuente combatar co i musulmani.

En tel 1270, dopo na grave crisi pułìtega, la cexa ga iutá la casa reale a tornar in control del paexe. En cambio, el re ga dato a la cexa tuta la tera che la volea[15].

La fin del XIX secolo ga visto la spartision de l’Africa tra le potense eoropee. Co l’apertura del canal de Suez, la zona del Corno d’Africa xe diventá importante.
Inte el 1870 na compagnia italiana ga comprá el porto de Assab da on sultan locale. Dal porto de Assab le partìa la conquista de l’Eritrea. L’espansion italiana ga portá al conflito co l’Etiòpia. La bataglia finale xe stá a Adua inte el 1896, quando el negus Menelik II ga fermá i italiani e salvá l’indipendenza.

L’Italia ataca l’Etiòpia el 3 otobre 1935 e i entra ne la cavedal el 5 magio 1936. L’ocupasion dura fin al 1941.

Indipendensa

[canbia | canbia el còdaxe]

Inte el 1941 i inglexi i catura Adis Abeba e restituise el trono a Haile Selasie.

En tel 1974, el paexe xera a tera par la sicitá. Mentre che el negus fasea feste par i so sostenitori, la gente la morea de fame.
L’esercito ga fato on colpo de stato e Haile Mariam Menghistu sa tolto el poder.

N’altra carestia (1984-1985) ga portá a la morte oto milioni de persone.
La guera civile contro Menghistu e la guera par l’indipendenza de l’Eritrea ga sugá le case de lo Stato. Menghisto ga dovù scapare inte el 1991. L’Eritrea l’è diventá indipendente e i ribeli ga meso al poder Meles Zenawi.
Le prime elesion multipartitiche le se tegnù inte el 1994.

Dopo qualche ano de pace tra Eritrea e Etiòpia, na guera de confin l’è sciopá in tel 1998.
L’Etiopia ga acetá el cesate el fogo quando la xera rentro a l’Eritrea inte el 2000.
I soldai etiopici xe torná sul confin mentre che i soldai de l’ONU ga ocupá na strisia de tera de 20 km par tuta la lungheza del confin. L’Etiòpia sa rifiutá de acetar el risultato de na comision internasional che ga studiá i confini e la se pol parmetar de tegnar la tension a on minimo, mentre che l’Eritrea no ga bastanti soldai e schei par tegnar bota.

Dopo le lesion del 2005, co l’oposision che gavea la majoria in tanti segi, el governo xe intervegnù par mantegnar el control del paexe.
Da alora, el parlamento ga na majoria governativa, ma i centri urbani xe governá da persone filo-governative imposte da Zenawi.

Zeografia politega

[canbia | canbia el còdaxe]

Divixion aministrativa

[canbia | canbia el còdaxe]

La Etiòpia la xe divixa in 9 rejon o riserve (kililoch) e 2 sità autonome (akababiwoch).

Region e sità autonome de la Etiopia
Region e sità autonome de la Etiopia

Cavedal e altre sità

[canbia | canbia el còdaxe]

La cavedal xe Addis Abeba.

I grupi etnici pi importanti xe: oromo 40%, amhara 32%, tigrini 7%, sidamo 9%, shankella 6%, somali 6%, afar 4%, gurage 2%, altri 1%.

La Cexa Ortodosa Tewahedo, originaria de l’Etiòpia, xe seguia da al 51% de la popolasion.
I musulmani xe el 32%; le sete cristiane de vario genere el 10%; i catoleghi xe l’1%; e el resto segue le religioni tradisionali.

Le lengoe pi parlá xe: oromigna, amarico, somali, tigrino (o tigrigno), sidamo, guragigna, e altre lingue locali.

L’inglexe xe parlà da i pi xoveni e l’italiano xe parlá da i pi veci.

La produsion alimentare locale xe suficente par sostener la popolasion, parò el paexe resta in pericolo de carestia.
La majoria de la zente segue na dieta monotona par motivi religiosi. Quando ghe na sicitá xe dificile ofrire cibo difarente.

A majoria de la zente vive soto el livel de povertá.

L’Etiòpia xe un paexe agricolo.

L’industria la se cata sora-de-tuto rente a la cavedal.

El turismo no l’è oncora in grado de ofrir entrate sicure.

L’Etiòpia xe considerá la pi vecia nasion africana.
Se se esclude la curta ocupasion italiana (1936-1941) l’Etiòpia xe la sola nasion africana che no ga subì la colonizasion.

Na legenda la vol che la regina de Saba, on regno de i altipiani, saria andá a catar el re Salomone a Gerusaleme. Dopo verghe fato a l’amor col re, la regina ga dato luce a on fiol, che se ciamaa Menelik.
Menelik sarea stá el primo imperatore de Etiòpia e tute le dinastie che lo ga seguí dovea dimostrare de esare disendenti de Menelik par poder regnare.
La veritá xe che el re Menelik storicamente conosù no ga niente a che fare co Salomone e la regina de Saba.

Gałeria de someje

[canbia | canbia el còdaxe]
  1. Declarà da: Constitution of Ethiopia. Sesion del documento: 5.
  2. URL de refarensa: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editor: Interpol. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  3. URL de refarensa: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editor: Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  4. URL de refarensa: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  5. URL de refarensa: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  6. URL de refarensa: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  7. URL de refarensa: https://public.wmo.int/en/members/ethiopia. Data de consultasion: 26 de majo del 2020.
  8. URL de refarensa: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consultasion: 21 de lujo del 2020.
  9. URL de refarensa: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consultasion: 16 de marso del 2024. Pàzena: 6. Sostiene il qualificatore: data del scumìsio.
  10. URL de refarensa: https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD. Editor: Banca Mondiałe. Data de consultasion: 26 de agosto del 2023.
  11. 11,0 11,1 voze de refarensahdr.undp.org.
  12. URL de refarensa: http://data.worldbank.org/indicator/SL.UEM.TOTL.ZS.
  13. 13,0 13,1 13,2 voze de refarensaitu.int.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 voze de refarensaiec.ch.
  15. El sistema de feudalesimo, co pochi propietari che controlaa la tera agricola, xe andá vanti fin al 1974.


Altri projeti

[canbia | canbia el còdaxe]

Łinganbi foresti

[canbia | canbia el còdaxe]


Controło de autoritàVIAF (EN132211363 · ISNI (EN0000 0004 0557 5014 · LCCN (ENn79081279 · GND (DE4000639-6 · BNF (FRcb12123982d (data) · BNE (ESXX451088 (data) · NLA (EN35068913 · NDL (ENJA00562056 · WorldCat Identities (ENn79-081279
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Etiòpia&oldid=1164602"