Addis Abeba

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Globe icon.svgAddis Abeba
አዲስ አበባ (am)
Finfinne (om) Cànbia el vałor in Wikidata
Emblem of the Addis Ababa City Administration.svg
Someja


Pozision

9°01′N 38°44′E / 9.016667°N 38.733333°E9.016667; 38.733333 (Addis Abeba)Coordinae: 9°01′N 38°44′E / 9.016667°N 38.733333°E9.016667; 38.733333 (Addis Abeba)

StatoEtiòpia Cànbia el vałor in Wikidata
Cavedałe de
Popołasion
Totałe3 041 002 (2012) Cànbia el vałor in Wikidata redusion−343 567
Densità5 770,51 ab/km²
Zeografia
Àrea526,99 km²[1] Cànbia el vałor in Wikidata
Altitùdene2 355 m Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Creasion1886
Organizasion pułìtega
Cao de goernoDiriba Kuma (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
ISO 3166-2ET-AA Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Prefiso tełefònego11 Cànbia el vałor in Wikidata

Sito webaddisababacity.gov.et Cànbia el vałor in Wikidata

Facebook: 105822396124729 MusicBrainz: 8474f16d-03a0-4a09-adf3-df2d1e65ba2f


Vista de Churchill Road, Addis Abeba

Addis Abeba xe la cavedal de l’Etiopia. La sità la xe stà vlua da l’imperatore Menelik II che la ga ciamà Addis Abeba, che vol dir el novo fior.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Ne la zona dove ancò se cata la cavedal de l’Etiopia, ghera za on vilagio in tel medioevo. Menelik II ga capiò l’importanza strategica de la zona in tel 1879 e ga volesto costruir la so nova cavedal. I laori par la nova sità xe scominsiai in tel 1886 co la costrusion del palazo imperiale, ancò el xe la sede del municipio. En tel 1936, la sità la xe stà ocupà da le trupe italiane. L’ocupasion italiana la xe durà fin al 1941. Dopo la seconda guera mondiale, l’imperatore Haile Selassie ga fato far de i laori de miglioramento de le infrastruture. Dal 1963, Addis Abeba xe anca la sede uficale de l’Union Africana (prima conosuda come Organizasion de l’Unità Africana). En tel 2006, el governo ga scominsià altri laori de amodernamento de le struture in vista del novo milenio (l’ano domila el xe scominsià el 11 setembre 2007 del nostro calendario). Ne i ultimi ani, el governo de la sità el xe stà imposto dal primo ministro par no darghe el control de la cavedal a l’oposision.

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

Addis Abeba xe xostruia a i piè del monte Entoto, do se cata n’antica cexa costruia in XV secolo e restaurada da la mojer de Menelik II. La cità la pasa da i 2320 metri sul livel del mar de l’aeroporto, a i 3000 metri de la zona de Gulellè, soto la cima del Entoto. Na carateristica de la sità xe la presensa de eucalipti, piantà oncora a i tempi de Menelik II, e i asini usadi par portar legna in sità.

Controło de autoritàVIAF (EN141880939 · LCCN (ENn79061184 · GND (DE4000459-4 · BNF (FRcb15166705c (data) · WorldCat Identities (ENn79-061184
  1. URL de refarensa: https://web.archive.org/web/20130330021225/http://www.csa.gov.et/index.php?option=com_rubberdoc&view=doc&id=421&format=raw&Itemid=606.
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Addis_Abeba&oldid=1056521"