Kigali

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Globe icon.svgKigali
Kigali (rw) Cànbia el vałor in Wikidata
Someja


Pozision

1°57′06.12″S 30°03′32.04″E / 1.9517°S 30.0589°E-1.9517; 30.0589Coordinae: 1°57′06.12″S 30°03′32.04″E / 1.9517°S 30.0589°E-1.9517; 30.0589

StatoRuanda
Province del Ruanda (it) Traduziprovincia di Kigali (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Cavedałe de
Popołasion
Totałe1 156 663 (5 de setenbre del 2019) Cànbia el vałor in Wikidata
Green Arrow Up.svg23 977 (2012)
Densità1 584,47 ab/km²
Zeografia
Àrea730 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà daRuganwa (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Altitùdene1 567 m Cànbia el vałor in Wikidata
Dati istòreghi
Creasion1907
Organizasion pułìtega
Cao de goernoPudence Rubingisa (it) Traduzi (15 de agosto del 2019) Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
ISO 3166-2RW-01[1] Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio

Sito webkigalicity.gov.rw Cànbia el vałor in Wikidata

Facebook: 106457476057480 Twitter: CityofKigali MusicBrainz: eb99e9d7-b0e4-413e-9cbb-5760e5a31064

Kigali la xe la cavedal del Ruanda. La cavedal la xe costruia so de le coline al sentro del paexe. Kigali la xe la sede del governo e el pi grande sentro comerciale del paexe.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

El albergo Mille Collines

Kigali la xe stà fondà da i todeschi in tel 1907. La cavedal de alora la xera Astrida (ancò ciamada Butare): Kigali la xe stà selta come la cavedal del Ruanda a l’indipendensa par la so posision sentrale. El 6 aprile 1994, le forse ribeli soto la guida de Paul Kagame le ga tirà zo l’aereo che portava i presidenti de Ruanda e Burundi. Subito dopo, i ribeli ga scominsià el genocidio de tutsi e hutu, le do majori etnie del paexe. Par sie mexi, el Ruanda ga visù i pegiori tempi de la so storia. El genocidio el xe ndà vanti in tuto el paexe, ma el xe stà particolarmente forte inte la cavedal. A la fin de la guera, mezo milion de hutu e tutsti i xera stà copà.

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

Climograma de Kigali

Kigali la xe costruia so on grupo de quatro cadene de coline. I borghi pi richi se cata su le somità, i pi poareti inte le vali. Rente a la sità ghe el monte Kigali (1.850 m).

Economia[canbia | canbia el còdaxe]

El areoporto internasional de Kigali

Kigali la xe el pi grande marcà co relasion internasionali in Ruanda. Rente a la sità ghe miniere de aluminio, e na fabrica par la rafinasion de sto mineral. El turismo – specialmente par el parco del Virunga – pasa tuto da la cavedal.

Note[canbia | canbia el còdaxe]

  1. Declarà da: MusicBrainz. Łéngua de l'òpara o del nome: inglezo. Editor: MetaBrainz Foundation.

Siti web[canbia | canbia el còdaxe]

Controło de autoritàVIAF (EN123159626 · LCCN (ENn80162336 · GND (DE4495092-5 · WorldCat Identities (ENn80-162336
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Kigali&oldid=1082954"