Salta al contegnùo

Rejon de i Oròmo

Coordenae: 8°33′N 39°16′E
Pending
Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Rejon de i Oròmo

someja satełitar in fevraro Cànbia el vałor in Wikidata

Pozision

Map

8°33′N 39°16′E
StatoEtiòpia Cànbia el vałor in Wikidata

Capitałe  Addis Abeba
Adama (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe35 467 001 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Densità124,65 hab./km²
Zeografia
Àrea284 538 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Còdazi de identifegasion
ISO 3166-2ET-OR Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio


MusicBrainz: 75a0d079-4d6b-44bb-9386-82718fabeec3

Ła Oròmia o Rejon de i Oròmo (in oromo Oromiyaa; in ahmarego ኦሮሚያ, Oromiya) ła ze na rejon (kililoch) de ła Etiopia sentro-meridional. Ła konfina a nordovest ko ła rejon de Benšangul-Gumuz, a nord co kełe de i Àmara e de i Afar, a est co keła de i Somałi, a sudovest ko cheła de łe Nasion, Nasionałità e Popołi de el Sud, a ovest ko keła de Ganbeła; ła konfina diretamente ko el Kènia a sud e ko el Sudan de el Sud a ovest.

Zeografia Fizega

[canbia | canbia el còdaxe]

El teritorio el ze traversà da sudovest a nordest da ła Vałe de el Gran Rift ke ła divide el Altopian Etiopego inte 'na porsion nordosidental (Altopian de Šoa [1]) e inte una sudoriental (Altopiani de Bałé[2] e de Arsi e Altopian de Arar[3] . So el bordo oriental de ła vałe ła skarpada ła capa el nome de Munti Ahmar a nordest e Munti Mendebo a sudest.

Ła banda sentral de el teritorio, in korispondensa de ła Vałe de el Gran Rift, ła prezenta 'na serie de łagi, ła ze drenada da el fiume Auaš[4] verso nordest e el fiume Omo verso sudovest; ła banda norosidental ła ze drenada da do afluenti de drita de el Niło, el Abai[5][6] e el Baro Akobo-Sobat; ła banda sudoriental ła ze drenada da el Uèbi Šebełi[7] e da el so afluente de sanka Janałe-Daua[8].

In zeneral klima el ze keło de tropegal de ła savana, pasante ko el aumento de ła altesa a subtropegal umedo e daspò oseanego; inte ła banda sudoriental el pasa invese a kaldo semiarido (sevente Koppen, rispetivamente i klimi Aw, Cwa, Cfb e BSh).

Zeografia umana

[canbia | canbia el còdaxe]

Ła ze abitada prinsipalmente da persone de etnia oròmo[9].
Ła kavedal ła ze Adama[10][11]. Altre sità inportanti łe ze Jima[12] e Bišoftu[13][14].

Se esporta oro, kafé, kat[15] e bestiame. Ła ga anka 'na inportante produsion de seréałi.

Gałeria de someje

[canbia | canbia el còdaxe]


  1. in oromo Shawaa
  2. o Bale
  3. o Harerege
  4. in oromo Awaash
  5. in ahmarego ዓባይ Abbai
  6. o Niło Azuro
  7. in ahmara እደላ
  8. o Genale-Dawa
  9. cognosue anca cofà galla o gal'la
  10. in oromo Adaama
  11. koñosesta in pasà anka kofà Nazret
  12. in oromo Jimmaa
  13. in oromo Bishooftu
  14. koñosesta in pasà anka kofà Debre Zeyit
  15. Catha edulis

Altri projeti

[canbia | canbia el còdaxe]

Linganbi foresti

[canbia | canbia el còdaxe]
Controło de autoritàVIAF (EN157292485 · LCCN (ENn99907196 · GND (DE4555795-0 · BNF (FRcb16750127j (data) · WorldCat Identities (ENn99-907196
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Rejon_de_i_Oròmo&oldid=1192018"