Rejon de i Oròmo

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.


Rejon de i Oròmo
Someja
someja satełitar in fevraro


Pozision

Map

8°33′N 39°16′E / 8.55°N 39.266667°E8.55; 39.266667 (Oròmia)Coordinae: 8°33′N 39°16′E / 8.55°N 39.266667°E8.55; 39.266667 (Oròmia)

StatoEtiòpia Cànbia el vałor in Wikidata

Capitałe  Addis Abeba
Adama (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe35 467 001 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Densità124,65 hab./km²
Zeografia
Àrea284 538 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Còdazi de identifegasion
ISO 3166-2ET-OR Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio

















































MusicBrainz: 75a0d079-4d6b-44bb-9386-82718fabeec3


Ła Oròmia o Rejon de i Oròmo (in oromo Oromiyaa; in ahmarego ኦሮሚያ, Oromiya) ła ze na rejon (kililoch) de ła Etiopia sentro-meridional. Ła konfina a nordovest ko ła rejon de Benšangul-Gumuz, a nord co kełe de i Àmara e de i Afar, a est co keła de i Somałi, a sudovest ko cheła de łe Nasion, Nasionałità e Popołi de el Sud, a ovest ko keła de Ganbeła; ła konfina diretamente ko el Kènia a sud e ko el Sudan de el Sud a ovest.

Zeografia Fizega[canbia | canbia el còdaxe]

El teritorio el ze traversà da sudovest a nordest da ła Vałe de el Gran Rift ke ła divide el Altopian Etiopego inte 'na porsion nordosidental (Altopian de Šoa [1]) e inte una sudoriental (Altopiani de Bałé[2] e de Arsi e Altopian de Arar[3] . So el bordo oriental de ła vałe ła skarpada ła capa el nome de Munti Ahmar a nordest e Munti Mendebo a sudest.

Ła banda sentral de el teritorio, in korispondensa de ła Vałe de el Gran Rift, ła prezenta 'na serie de łagi, ła ze drenada da el fiume Auaš[4] verso nordest e el fiume Omo verso sudovest; ła banda norosidental ła ze drenada da do afluenti de drita de el Niło, el Abai[5][6] e el Baro Akobo-Sobat; ła banda sudoriental ła ze drenada da el Uèbi Šebełi[7] e da el so afluente de sanka Janałe-Daua[8].

In zeneral klima el ze keło de tropegal de ła savana, pasante ko el aumento de ła altesa a subtropegal umedo e daspò oseanego; inte ła banda sudoriental el pasa invese a kaldo semiarido (sevente Koppen, rispetivamente i klimi Aw, Cwa, Cfb e BSh).

Zeografia umana[canbia | canbia el còdaxe]

Ła ze abitada prinsipalmente da persone de etnia oròmo[9].
Ła kavedal ła ze Adama[10][11]. Altre sità inportanti łe ze Jima[12] e Bišoftu[13][14].

Se esporta oro, kafé, kat[15] e bestiame. Ła ga anka 'na inportante produsion de seréałi.

Gałeria de someje[canbia | canbia el còdaxe]


Notasion[canbia | canbia el còdaxe]

  1. in oromo Shawaa
  2. o Bale
  3. o Harerege
  4. in oromo Awaash
  5. in ahmarego ዓባይ Abbai
  6. o Niło Azuro
  7. in ahmara እደላ
  8. o Genale-Dawa
  9. cognosue anca cofà galla o gal'la
  10. in oromo Adaama
  11. koñosesta in pasà anka kofà Nazret
  12. in oromo Jimmaa
  13. in oromo Bishooftu
  14. koñosesta in pasà anka kofà Debre Zeyit
  15. Catha edulis


Altri projeti[canbia | canbia el còdaxe]


Linganbi foresti[canbia | canbia el còdaxe]






Controło de autoritàVIAF (EN157292485 · LCCN (ENn99907196 · GND (DE4555795-0 · BNF (FRcb16750127j (data) · WorldCat Identities (ENn99-907196
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Rejon_de_i_Oròmo&oldid=1162207"