Nizèria

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Nizeria
Infotoła de zeografia pułìtega Nizèria
Nijeriya (ha)
Naigeria (ig)
Nàìjíríà (yo) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema


InoArise O Compatriots, Nigeria's Call Obey (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Bomò«Unity and Faith, Peace and Progress»
«Единство и вяра, мир и прогрес»
«Good people, great nation»
«Undod a Ffydd, Heddwch a Chynnydd» Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoFiume Niger Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

9°N 8°E / 9°N 8°E9; 8Coordinae: 9°N 8°E / 9°N 8°E9; 8


CavedaƚeAbuja Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe190 886 311 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Łénguainglezo
yoruba (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte deAfrica Osidentałe Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea923 768 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà daOsèano Atlàntego Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoChappal Waddi (it) Traduzi (2 419 m)(2 419 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoLagos Island (it) Traduzi (−0,2 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Creasion1° otobre 1963
Organizasion pułìtega
Forma de goernoRepùblega federałe Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano ezecutivoCabinet of Nigeria (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoNational Assembly of Nigeria (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
• Presidente della Nigeria (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataMuhammadu Buhari (it) Traduzi (29 majo 2015) Cànbia el vałor in Wikidata
Economia
PIL nomenałe173.765 (-->)
MonedaNaira nigeriana (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.ng
Prefiso tełefònego+234 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa.ng
Istòrego

MusicBrainz: 1e23d84b-202e-3fc8-8c49-debc71e9eb16


La Nizeria xe no Stato federale de l’Africa Ocidentale.
La confina co el Benin a est, el Nizer a nord, el Ciad a nordest, el Camerun a est; la xe bagnada dal Golfo de Guinea; a sudest de le so coste se cata la Guinea Equatorial.

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Zeografia de la Nizeria.

El nord el xe pianegiante, al centro se cata coline e base montagne.

El sud xe catarerisà da la costa e dal delta del Fiume Nizer.

El nord el xe arido.

On terzo del paexe el xe cuerto da foreste.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia de ła Nizeria.

Antighità[canbia | canbia el còdaxe]

I primi abitanti de la Nizeria xe stà vari grupi de pigmei.

Da i primi secoli de la nostra era, grupi sudanici xe rivà dal nord, segui pi tardi da grupi bantu.

Dal X secolo d.C. l’impero di Kanem-Bornu ga controlà la Nizeria del nord par 600 ani, e i controlaa el comercio co le popolasion berbere del nord Africa.

Modernità[canbia | canbia el còdaxe]

Dal XVIII secolo, i stati hausa de le popolasion fulani ga tolto el control de quasi tuta la Nizeria. I regni di Ife e di Benin gavea el controlo de aree che ancò xe parte de la Nizeria.

I eoropei ga fondà vari porti su la costa par la trata de i s-ciavi e el comercio de oro e avorio.

Inte el 1901, la Nizeria l’è pasà soto controlo inglexe, prima come protetorato e dal 1914 come colonia.

Indipendenza[canbia | canbia el còdaxe]

L’indipendenza xe rivà inte el 1960.
Inte el 1966, na serie de colpi de stato ga dato el poder a i militari. El grupo igbo proclamò l’indipendenza del Biafra inte el 1967 causando na guera civile che la durò fin al 1970.

I militari ga tegnù el poder fin al 1999 dopo che el general Sani Abacha xe morto de overdose de viagra mentre se entrateneva co de le modele indiane (i nizeriani dixe che l’è stà on colpo de stato vegnù dal cielo).

Co le elesion democràteghe del 1999, Olusegun Obasanjo [1] xe stà eleto presidente de la Nizeria. El l’è stà riconfermà inte el 2003. Obasanjo ga tentà de cambiar la costitusion par presentarse na terza olta, ma no ghe reusì.

Dal 2005, el Movimento par l’Emancipasion del Delta del Nizer (MEND) ga fato atachi a stasion petrolifere e sequestrà tecnici stranieri. El MEND vol pi giustisia ne la ripartision de i schei che vien dal petrolio. La region del Delta xe quela che produse de pi, ma xe anca la pi poareta del paexe.

El 21 avril 2007, Umaru Yar'Adua ga vinto le elesioni, che xe stà contestà da tuti.

Zeografia politega[canbia | canbia el còdaxe]

Divixion aministrative[canbia | canbia el còdaxe]

La Nizeria xe na Republica Federale de 36 stati pi el Territorio della Cavedal Federale di Abuja. Tuti i stati elege on Governator che el nomina el Consilio Esecutivo e un Parlamento de l'asemblea unicamerale.
I stati e teritori i xe:

Divixion de la Nigeria
  • Abia
  • Adamawa
  • Akwa Ibom
  • Anambra
  • Bauchi
  • Bayelsa
  • Benue
  • Borno
  • Cross River
  • Delta
  • Ebonyi
  • Edo
  • Ekiti
  • Enugu
  • Gombe
  • Imo
  • Jigawa
  • Kaduna
  • Kano
  • Katsina
  • Kebbi
  • Kogi
  • Kwara
  • Lagos
  • Nassarawa
  • Nizer
  • Ogun
  • Ondo
  • Osun
  • Oyo
  • Plateau
  • Rivers
  • Sokoto
  • Taraba
  • Yobe
  • Zamfara
  • Abuja Federal Caital Territory

Cavedal e altre sità[canbia | canbia el còdaxe]

La cavedal federale xe Abuja.

Popolasion[canbia | canbia el còdaxe]

Co 135 milioni de abitanti, la Nizeria xe el paexe pi popoloso de l’Africa.

Etnie[canbia | canbia el còdaxe]

In Nizeria ghe xe 250 grupi etnici.
I majori xe i igbo, i yoruba, i efik e i ijaw.

Religione[canbia | canbia el còdaxe]

Cristiani 48% (26% catoleghi), musulmani 46%, religioni tradisionali 12%.

Lingue[canbia | canbia el còdaxe]

No ghe na lingua locale comune, e la gente parla la lingua etnica local, pi l’inglexe.

Economia[canbia | canbia el còdaxe]

El paexe gavaria grandi posibilità de svilupo agro-industriale, ma i governi militari no i ga mai lavorà par lo svilupo.

L’agricoltura, a rimane de susistenza.
La Nizeria xe no Stato rico de petrolio. Le entrate del petrolio no xe stà utilizà par lo svilupo de l’agricoltura.

Personałità[canbia | canbia el còdaxe]

  • Ken Saro-Wiwa uno dei intełetuałi pì significativi de l'Africa postcołoniałe.
Controło de autoritàVIAF (EN130803976 · ISNI (EN0000 0001 2157 8678 · LCCN (ENn79056412 · GND (DE4042300-1 · BNF (FRcb11868654f (data) · BNE (ESXX452385 (data) · NDL (ENJA00568000 · WorldCat Identities (ENn79-056412
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Nizèria&oldid=1058099"