Siera Leon

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Infotoła de zeografia pułìtega Siera Leon
Republic of Sierra Leone (en) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
Bo-City-Sierra-Leone.jpg
Cànbia el vałor in Wikidata

InoHigh We Exalt Thee, Realm of the Free (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Bomò«Unity, Freedom, Justice»
«The freedom to explore» Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoLion Mountains (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

8°30′N 12°06′W / 8.5°N 12.1°W8.5; -12.1Coordinae: 8°30′N 12°06′W / 8.5°N 12.1°W8.5; -12.1


CavedaƚeFreetown Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe7 557 212 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Łénguainglezo Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte deAfrica Osidentałe Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea71 740 km² Cànbia el vałor in Wikidata
• Àcua0,2 % Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà daOsèano Atlàntego Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoMonte Bintumani (it) Traduzi (1 945 m)(1 945 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoOsèano Atlàntego (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Creasion19 apriłe 1971
Organizasion pułìtega
Òrgano lejislativoParliament of Sierra Leone (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
• President of Sierra Leone (en) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataJulius Maada Bio (it) Traduzi (4 apriłe 2018) Cànbia el vałor in Wikidata
• Chief Minister of Sierra Leone (en) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataDavid J. Francis (en) Traduzi (8 majo 2018) Cànbia el vałor in Wikidata
Economia
PIL nomenałe4.921 (-->)
Monedaleone sierraleonese (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.sl
Prefiso tełefònego+232 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa.sl
Istòrego
Sito ufisiałe

MusicBrainz: 2b547f54-a97c-3481-9625-7ad9a670b1e6


La Siera Leon xe na repùblega de l’Africa Ocidental.
La confina co la Liberia a nord e la Guinea a sudest; la xe bagnada da l’Oceano Atlantico a sudovest.

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Zeografia de la Siera Leon.

A l’interno se cata pianure coverte da foreste e fatorie, e da na zona de altipiani che riva a 1.948 m de altitudine (Monte Bintumani).

Parte de la costa la xe ocupada da mangrovie.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia de la Siera Leon.

Antighità[canbia | canbia el còdaxe]

L’esplorator portoghexe Pedro da Cintra xe stà el primo eoropeo a disegnar na mapa de le coline rente a la baia de Freetown in tel 1462. Da Cintra ciamò le coline Serra Lioa par la forma a testa de leon de una de le coline.

Dal 1652, s-ciavi africani pasava da stà baia par esar portà in America, specialmente in Georgia e Carolina del Sud dove ghe xera piantagioni de riso.

Modernità[canbia | canbia el còdaxe]

En tel 1787 la compania benefica inglexe de la Baia de San Giorgio, che olea aidar i neri libarà dopo verghe combatù contro i americani ne la rivolusion par l’indipendensa, ga mandà on grupo de sti ex s-ciavi in Sierra Leone. El primo grupo xe stà decimà da le malatie.
On secondo grupo l’è rivà in tel 1792 e ga fondà la cavedal, Freetown. Freetown xera anca la sede del governator inglexe che governava la Sierra Leone, el Ghana e el Gambia. L’università de Fourah Bay xera l’unica de la region.

La popolasion locale ga tentà pi volte de par via i inglexi inte el XIX secolo.

No ghe stà rivolte grose in tel XX secolo.

Indipendensa[canbia | canbia el còdaxe]

L’indipendensa l’è rivà ne l’avril 1961, e Milton Margai xe stà el primo presidente.

En tel 1967, Siaka Stevens ga vinto le elesioni.
Do ore dopo esar stà nomina Presidente, el brigadier David Lansana lo ga deposto co on colpo de stato. N’altro grupo de militari ga formà el Consilio Nasional par la Riforma, arestà el Brigadier Lansana e meso Andrew Juxon-Smith al so posto. En tel avril 1968, el Movimento Rivolusionario Anti Corusion, sempre formà da militari, ga fato n’altro colpo de stato e ga rimeso Stevens al poder.
Altri colpi e stato, falii, xe stà inte el 1968, 1971, 1974 e 1977.

Inte el 1971 el paexe xe diventà na repùblega e Stevens xe diventà el presidente de la Siera Leone.

Stevens sa ritirà in tel 1985 e Joseph Saidu Momoh l’è stà eleto al so posto.
En tel 1990, Momoh ga istituì na comision par riscrivar la costitusion e portar el paexe al multi-partitismo. Le riforme xe stà aprovà in tel otobre 1991.

La zente parò l’era stanca de la corusion e la aministrasion poco ciara de i schei de i diamanti. La guera civil l’è scominsiada anca parchè el livel de criminalità in tel paexe xera rivà a liveli masa alti. El Fronte Unio Rivolusionario (RUF) se sà aleà co el ribele liberiano Charles Taylor. La guera civile xe ndà avanti fin al 2002.
En diexe ani de guera, 50 000 persone xe stà copà, 120 000 persone ga perso man e brasa, taja zo da i ribeli, miliari de butini xe stà costreti a combatar e a torturar i prisoneri. El governo ga ciamà de i mercenari stranieri par combatar contro i ribeli, e el governo de la Nizeria ga mandà i so soldai par portar l’ordine. I nizeriani i sa meso a contrabandar i diamanti e no ga mai fato niente par aiudar la popolasion civile.

El 18 genaro 2002, el Presidente Kabbah ga dichiarà finia la guera civile.
El governo, co le Nasion Unie, ga meso su on tribunal speciale contro i crimini de guera a Freetown. Charles Taylor, ex gueriliero e ex presidente de la Liberia, xe ono de i acusadi ma sarà procesà a L'Aia e no a Freetown parchè el paexe no pol sicurar la so prigionia.
Kabbah l’è stà rieleto in tel magio 2002.

Zeografia politega[canbia | canbia el còdaxe]

La cavedal xe Freetown[1].

Popolasion[canbia | canbia el còdaxe]

Etnie[canbia | canbia el còdaxe]

En Siera Leone se cata 13 grupi etnici.
I do pi grandi xe i mende e i temne, 30% de la popolasion l’uno; seguii da i limba (10%) e i kono (8%) e i mandingo (7%). I krio [2] xe solo el 3%.

Religion[canbia | canbia el còdaxe]

I musulmani i xe el 60%, i cristiani el 30% (i catoleghi el 12%), cheli che seve le religioni tradisionali el 10%.

Lengoe[canbia | canbia el còdaxe]

La lengoa pi parlà da la zente xe el krio[3], e inglexe

Economia[canbia | canbia el còdaxe]

Dopo la guera, el paexe ga scominsià a mostrar segni de cresita econòmega.

L’agricoltura xe oncora de sustitenza, anca se el governo sta spinzendo i contadini a svilupar nove tecniche e produsar novi prodoti par l’esportasion.
El paexe l’è rico de minerai, sora tuto diamanti e titanio.

La costa de la Siera Leone ga anca spiage adate al svilupo turistico.

Note[canbia | canbia el còdaxe]

  1. "cità libara", fondà da on grupo de neri s-ciavi libarà parché i gavea combatù co i inglexi contro i americani durante la revolusion americana.
  2. i disendenti de i s-ciavi portà in Siera Leone
  3. na lengoa creola basà su l’inglexe.
Controło de autoritàVIAF (EN126078121 · LCCN (ENn80125443 · GND (DE4054908-2 · BNF (FRcb153257703 (data) · BNE (ESXX4575516 (data) · NDL (ENJA00570889 · WorldCat Identities (ENn80-125443
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Siera_Leon&oldid=1088679"