Guinea-Bissau

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Infotoła de zeografia pułìtega Guinea-Bissau
República da Guiné-Bissau (pt) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema


InoEsta é a Nossa Pátria Bem Amada (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Bomò«Unidade, Luta, Progresso»
«Unity, Fight, Progress»
«Единство, борба, прогрес» Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

12°N 15°W / 12°N 15°W12; -15Coordinae: 12°N 15°W / 12°N 15°W12; -15


CavedaƚeBissau Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe1 861 283 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Łénguaportoghezo Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte deAfrica Osidentałe Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea36 125 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà daOsèano Atlàntego Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altovałor sconosesto (300 m)(300 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoOsèano Atlàntego (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Creasion1974
Organizasion pułìtega
Òrgano lejislativoNational People's Assembly (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
• Presidente della Guinea-Bissau (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataUmaro Sissoco Embaló (it) Traduzi (27 febraro 2020) Cànbia el vałor in Wikidata
• Prime Minister of Guinea-Bissau (en) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataNuno Gomes Nabiam (it) Traduzi (28 febraro 2020) Cànbia el vałor in Wikidata
Economia
PIL nomenałe1.167 (-->)
Monedafranco CFA UEMOA (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.gw
Prefiso tełefònego+245 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa.gw
Istòrego
Sito ufisiałe

MusicBrainz: 4f01a1af-02ca-3b28-a64f-f38c36c08879


La Guinea Bissau[1] (en portoghexe República da Guiné-Bissau) xe na nasion del’Africa del’Ovest.
El confina col Senegal an nord e con la Guinea a sudest; el Oceano Atlantico la bagna a a ovest.

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Zeografia de la Guinea Bissau .

Co i so 36,120 km², la Guinea Bissau xe uno dei piasè picoli Stati africani.

No ghe montagne, la maxima elevasion ie 300 metri.

L’arcipelago de le Bijagos l'è un grupo de ìzołe che fa parte de la Guinea pena fora de la costa del paexe.
Tipico de la Guinea xe i canaloni che dal mar i va rento al’interno par chilometri.

El interno l’è fato da savane e paludi.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia de la Guinea Bissau .

Antighità[canbia | canbia el còdaxe]

La Guinea l’era un regno semi indipendente e la fasea parte del Impero del Mali. Fin a la fin del XVIII secolo l’era ciamà Regno del Kaabu.

I portoghexi ie arivà su le coste de la Guinea a la fin del XVII, ma i no ga mai esplorà l’interno.

La Guinea l’è diventà na colonia portoghexe inte el XIX secolo.

Inte el 1956, Amílcar Cabral sa meso a la testa del Partio par l’Indipendenza de la Guinea e Cao Verde (PAIGC) e ga scominsià la guera contro i portoghexi.

Indipendensa[canbia | canbia el còdaxe]

El 24 setembre 1973, dopo verghe conquistà el controlo de tuto el paexe, Cabral proclamò l’indipendenza. Le Nasion Unite e i paexi africani ga subito reconosesto la Guinea Bissau.

Il Consejo Revolusionario ga controlà el paexe fin al 1984. Con l’avento del multipartiismo, la Guinea ga vu problemi de sicureza interna.

Inte el 1998 l’esercito ga scominsià na guera civil che le finia inte el 2000. Kumba Iala l’è stà eleto preseidente a le elezioni lo steso ano. Iala ga perso el poter inte el setembre 2003.
N’altro periodo de confusion l’è dura; fin al marso 2004 quando, ale nove elezioni presidensiali, João Bernardo Vieira [2] l’è sta rieleto.

Zeografia politega[canbia | canbia el còdaxe]

La cavedal xe Bissau.

Demografia[canbia | canbia el còdaxe]

Etnie[canbia | canbia el còdaxe]

Ghe varie etnie che vive in Guinea, i piasè grandi xe i Fula e i Mandika.

Religion[canbia | canbia el còdaxe]

La majoria de i guineani i seghe le religioni tradisionali.
45% xe musulmani, i altri (8%) xe catoleghi.

Łéngue[canbia | canbia el còdaxe]

La łéngua oficial le xe el portoghexe, ma solo che el 14% de i guineani lo parla.

La majoria de la zente parla el kriol, na łéngua nata dal portoghexe e le łéngue locali.

Economia[canbia | canbia el còdaxe]

La Guinea xe un paexe poareto.
Do terzi de la xente la vive soto el livel de povertà[3]. El riso e el pexe xe el cibo prinsipal de i guineani.

La pesca e la agricoltura no le produse tanto.
Se produse cajù [4].

El turismo, in crescita ne le Bijagos, l’è n’antra fonte de guadagno.

Note[canbia | canbia el còdaxe]

  1. El nome de la cavedal l’è stà zontà al nome del Stato par no far confusion con la Guinea Equatorial e la Guinea con la cavedal Conakry.
  2. che l’era stà presidente inte i ani otanta
  3. manco de un euro al dì
  4. na noze africana
Controło de autoritàVIAF (EN125341622 · ISNI (EN0000 0001 2151 704X · LCCN (ENn80061076 · GND (DE4022522-7 · BNF (FRcb12365690v (data) · BNE (ESXX451812 (data) · NDL (ENJA00562461 · WorldCat Identities (ENn80-061076
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Guinea-Bissau&oldid=1061916"