Difarense intrà łe version de "Itàłia"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
p Robot: Xonto bxr:Итаали |
|||
Riga 127: | Riga 127: | ||
[[bs:Italija]] |
[[bs:Italija]] |
||
[[bug:Italia]] |
[[bug:Italia]] |
||
[[bxr:Итаали]] |
|||
[[ca:Itàlia]] |
[[ca:Itàlia]] |
||
[[cbk-zam:Italia]] |
[[cbk-zam:Italia]] |
Version de le 22:30, 19 zen 2013
Ła Republica Itałiana o Itałia (tał. Repubblica Italiana) ła xè on paéxe 'ntela Eoropa meridionałe e ła stà a meridion de łe Alpi su na Penixuła ciamà stivàl, dato che ła ga na forma che ła pare propio on stivałe. El paéxe el ga anca do ixułe grande: ła Siciłia e ła Sardegna.
Ła capitałe ła xè Roma, che ła gà ciapà el titulo de capitałe 'ntel ano 1870 co łe nasita del Reigno de Itałia; łe capitałi prima łe xera Turìn (1861-1865), e Firense (1865-1870). Ntel paixe ghe abita sirca 58 miłiouni de xente. Ło Stato l'è fato da 20 regioni (de cueste ghe ne xe 5 che le gà na łexislassion speciałe e cueste łe so divixe en 110 provincie (de cueste ghe ne so 2 de na rejon autonoma ke łe gà anka lore na łexislassion speciałe). Ntel setentrion del paixe so łe Alpi che łe fa da confin e ła Itałia ła confina co ła Slovenia, ła Austria, ła Svissera e ła Fransa. Dentro el paixe steso ghe xe altri do paixi che i se poria ciamar "paixoti" e i xe ła San Marin e el Stato de ła Sità del Vaticàn.
Storia
Cuando ghe xera ło Inpero Roman ła Itałia ła xera sołamente ła penixula ciamà "penixula italica" e ła xera formà da tanti popołi difarenti che pian pian i se ga romanixà, anca se i gà tegnù anca molte de łe soe carateristiche. 'Ntela xona sentrałe de ła penixuła łe so nate molte siviltà che łe ga dà man forte ało sviłupo 'ntele xoune del Lazio, de ła Tuscana, de ła Łucania e de altre xoune de ła Itałia meridionałe. In Sicija, Całabria, Canpania e Puja xe vegnui parfin dei greci a fondare sità e cołonie tanto che sti posti xera ciamà en latin "Magna Graecia".Anca 'ntel sora ghe xera de łe inportanti siviltà in mexo a Selti e Gai, ma su de łore se sa de manco. Soło na sità ła se gà metù sora łe altre, ła seviltà Romana che on fià ała volta ła gà creà el so gran Inpero Roman ke el gà metù soto na mexa Eoropa e tuta ła costa de 'l Mediterraneo. Co che el Inpero Roman se gà desfà ła Itałia ła xe restà divixa da na caterba de Stati, staterełi, siouri łocałi e con on poer che no el se capiva chi xe che ghe ło avéa. Ntel teritorio de ła penixuła durante el Rinasimento ghe xera on mucio de paxe tra i Stati e se gà vedù on periodo de gran svilupo artistico, soratuto en Tuscana (Firense), Stato de ła Ciesa (Roma), Dugado de Miàn (Miàn) e intel Veneto d'ancuò col pitor cadorin-venessian Tizian e el architeto padoàn Andrea Paładio e en Tuscana e Itałia Sentrałe con Michelangelo Buonarroti e Rafaeło.
Par tante rejoni e łe do grandi ixułe de ła Itałia de ancuò, el dì del 17 de marso 1861 l'è cuel de ła union de tuti i Stati en on reigno soło e cusita l'è enscomincià el proceso de unificassion de ła Itałia. Cuesta union ła se gà verificà co ke ghèra el re Vitorio Emanuel II dei Savoja. Ki ke gà volù la creassion de on soło Stato de ła penixuła itałica l'è stà el primo ministro del Re, Camiło Benso Conte de Cavour, ke gavéa dà juto no direto a Giuseppe Garibaldi par l'anesion del Reigno de łe Do Siciłie.
En sto ideal de no Stato unì soto el nom de Itałia i mancava el Veneto austrungarico ke l'era ciamà Reigno del Łombardo-Veneto e ke l'è devegnu tałian ntel 1866 dopo ke ghe xè stà el fałimento miłitar de Sadowa contro ła Prusia de l'Inpero Austrungarico, e Roma coi soi dentourni, che ła se catava soto el control del Papa e ła xe stà ciapà dai soldai piemontexi dopo che dopo na guera sguelta el 20 de setenbre 1870.
Dopo ła Grande Guera el Reigno de Itałia el gà avù ła estension pù grande con ła anesion de tuti i teritori tałiani ke i xera parte del Inpero Austrungarico (Trentin, Venessia Julia, Istria, Fiume e Cuarnero, Dalmazia), ma se i gà verificà dei caxi ndo che a ła Itałia so stà mesi ntel teritorio dei tałiani anca de łe xone con popolassioni de altre cultura, come che se gà verificà co ła parte meridionałe del Tirol, ndo che la parte più a sud (Trentino) l'era tałian, ma la parte più a nord (la region ciamà ancuò Tirol del Sud o Alto Adixe) l'era e la xe ancor ancuò populà da xenti de łengoa todesca.
I Pati łateranensi ntel 1929 i gà fato finir ła łota de poter tra el Papa e ło Stato: el Papa el gà avù derito a na s-cianta de Roma ke ła xè devegnua endipendente col nome de Stato de ła Sità del Vatican. Ntel teritorio tałian ghe xe anca on altro Stato endipendente, San Marin.
Dopo la Seconda Guera Mondiałe i teritori de ła Istria, de Fiume, de ła Dalmazia, de na gran parte de Venessia Julia e de Trieste i so andà en man jugoslava e indeso sti teritori i so divixi tra Slovenia e Croazia ndo che vive oncora na comunità tałiana (che ła parla anca diałeti veneti).
El 2 de giunio 1946 ła majoransa de ła populasion tałiana ła gà votà par no Stato formà da na republica. L'1 de xenaro 1948 ła nova costitussion tałiana ła gà scomincià a aver vałore. Dopo ła Itałia ła xè devegnua on paixe fondator de ła NATO e de ła Union Eoropea e ntel ano 1999 ła gà volù ła adossion de l'Eoro.
Al xorno de oncuò se parla on mucio de canbiare na parte de ła costituciòn pa rendare l'Itała on paixe federałe come ła Germania.
Połitega
ła Itałia xe na Republica Parlamentare ne ła cuałe el poere majore xe de 'l Parlamento. Tuti i sitadini tałiani majorenni elexe i soi rapresentanti che se reonise nee do camare de 'l Parlamente, cuła de i Deputati e el Senato. Sti cua i nomina el Presidente del Consijo co 'l so governo, che ga da avere e ła fidusia de na majoransa en Parlamento. El parlamento elexe anca el Presidente de ła Republica, che xe el capo del paixe.
I deputati se reonise en partiti połiteghi. I partiti oncuò en Parlamento xe: "Eła Xente de ła Łebertà" (Popolo della Libertà-PDL) de Sentro-destra "Partito Democratego" (Partito Democratico-PD) de Sentro-sinistra "Łiga Nord" (Lega Nord-LN) autonomista "Onion de Sentro" (Unione di Centro-UdC) de Sentro "Futuro e Łebertà" (Futuro e Libertà-FLI) de Destra "Itała de i Vałori" (Italia dei Valori-IdV) de Sentro-sinistra
Varda anca