Andora
Andorra (ca) ![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
Ino | El Gran Carlemany ![]() | ||||
Bomò | «Virtus Unita Fortior» «El País dels Pirineus» ![]() | ||||
Pozision | |||||
Continente | Europa | ||||
Capitałe | ![]() ![]() | ||||
Popołasion | |||||
Totałe | 78 151 (2021) ![]() ![]() | ||||
Densità | 166,99 hab./km² | ||||
Demònemo | andorana, andorane, andorani, andoran ![]() | ||||
Idioma | catałan ![]() | ||||
Zeografia | |||||
Parte de | Paexi catałani ![]() | ||||
Àrea | 468 km²[1] ![]() | ||||
Àcua | 0 %[1] ![]() | ||||
Ponto pì alto | Coma Pedrosa (2 942 m) ![]() | ||||
Ponto pì baso | Fiume Valira (840 m) ![]() | ||||
Rente a | |||||
Dati istòreghi | |||||
Creasion | 1278 | ||||
Dì festivo | |||||
Organizasion pułìtega | |||||
Forma de goerno | parliamentary coprincipality (en) ![]() ![]() | ||||
Òrgano ezecutivo | Govern d'Andora (it) ![]() ![]() | ||||
Òrgano lejislativo | Consejo Zenerałe de Andora ![]() | ||||
Co-prìnsipe franseze de Andora ![]() | Joan Enric Vives i Sicília (it) ![]() ![]() | ||||
Primo Ministro de Andora ![]() | Xavier Espot Zamora (it) ![]() ![]() | ||||
Menbro de | Organizasion de łe Nasion Unìe, Consejo d'Eoropa, Organizasion par ła Seguresa e Cooperasion inte l'Eoropa, Interpol[2], Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe[3], UNESCO[4], Union Internasionałe de Tełecomunicasion[5], Organizasion Internasionałe de ła Francofonia, Visa Waiver Program[6], Organizasion Meteorołòzega Mondiałe[7] e Organizasion mondiałe de ła sanità[8] ![]() | ||||
Economia | |||||
Persentuałe IVA | 4,5 % ![]() | ||||
Ìndaze de desviłupamento oman | 0,858[9] ![]() ![]() | ||||
Moneda | euro ![]() | ||||
Banca sentrałe | nisun vałore e Andoran Financial Authority (en) ![]() ![]() | ||||
Còdazi de identifegasion | |||||
ISO 3166-1 | AD ![]() ![]() ![]() | ||||
Còdaze de matricołasion | AND ![]() | ||||
Fuzo oràrio | |||||
Domìnio de primo liveło | .ad | ||||
Prefiso tełefònego | +376 ![]() | ||||
Tełèfono d'emerzensa | |||||
Preza ełètrega | |||||
Sito web | govern.ad ![]() | ||||
![]() |
Andora, ufisialmente el Principato de Andora el é in stato de l'Europa, in mes ai monti Pirenei, infra Spagna e Francia.
Andora la konfina a nord e a est ko la Francia, mentre a sud e a ovest co la Spagna.
Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]
El taren del Stato l'é grando 468 km².
L'è el kuinto Stato pi pikol de tuta l'Europa, e l'é el pì grando infra i 6 mikrostati d'Europa [13].
Orografia[canbia | canbia el còdaxe]
Kome se vet dala posision tel versante ocidental dela katena dei Pirenei, Andora la é fata par de pì de montagne ko na altesa mèdia de 1.996 m s.l.m., el kui posto pì alt l'é la Coma Pedrosa a 2.942 m.
Ste kua le é separađe de tre val strete fate a "Y" ke le se inkontra tel punto onde ke el fium Valira el asa la nasion par entrar in Spagna, tel posto pì bas de Andora a 870 m.
Idrografia[canbia | canbia el còdaxe]
Esendo tut infra le montagne, Andora la é par forsa in Stato sensa sbok al mar.
Le akue interne, invese, grasie ai tanti monti e nevai, le é tante. El fium pì inportante l'é la Valira ke la pasa par la kaveđàl Andorra La Vella e el fenìs el tok de Andora a Fontaneda. En altro fium inportante l'é l'Ariège, ke el segna na pikola part del konfin ko la Francia.
I laghi, montani e glasiali i vèn ciamađi estanys. El pì inpotante e grant, l'é el Estany de Juciar.
Klima[canbia | canbia el còdaxe]
El klima de Andora elò é de tipo alpino in alta montagna e kontinentale tei posti pì basi ne tela val del Valira e dei so afluenti minori. El klima andoràn el é karaterizà da nevegađe de inverno in e fresk in istà, le nevegađe le é de solito grose.
Zeografia politega[canbia | canbia el còdaxe]
Andora la é divisa in 7[14] unità prinsipali ciamađe "parokie", parròquies[15].
Kalke una de ste parokie (Ordino, La Massana e Sant Julià de Lòria) le é divise in "kuarti", quarts; invese la parokia de Canillo la é divisa in "vesinađi", veïnats.
Ogni parokia la é fata de difarenti kolmèi.
Le parokie l'è:
|
Popolasion[canbia | canbia el còdaxe]
Intant ghe vìu 85.458 (2008) abitanti.
La densità la é 178 ab./km².
I andorani i é na minoransa tel loro Stato.
El sekondo sciap pì grando de forest l'é i spagnoli (32%), ko portoghezi (16%) e francesi (6%). El rimanente 8% el é de altre nasionalità.
Religion[canbia | canbia el còdaxe]
La religion pì difondesta l'é el katolicesimo.
Lengue[canbia | canbia el còdaxe]
La léngua uficiale l'è el katalàn [16]. Le altre lengue inportanti l'é el spagnolo, el francese e el portogheze.
Ekonomìa[canbia | canbia el còdaxe]
. La produsion agrikola la é limitađa - solke el 2% del taren se pol koltarlo - la gran parte del magnàr el é inportà. La prinsipal atività agrikola l'é l'alevamento de feđe e de vake.
La produsion artesanàl konsiste par de pì de sigarete, sigari e aredamento.
El turismo l'é el pilastro prinsipal dela pikola ekonomia de Andora, e el fa sirka el 80% del prodoto interno lordo. Sirka 9 milioni de turisti i visita la nasion ogni an, tirađi dal stato de punto franko e dale lokalità de vilegiatura estive e invernali.
El setor dele banke, grasie al status de "paradis fiskale" del quale Andorra la gode , el kontibuis tanto ala ekonomia.
Moneda[canbia | canbia el còdaxe]
No el ga gnanka na moneda sua ma el dòpera kela de Spagna e Francia [17]: o sia prima de l'euro giréa le pesetas e i franki mentre intnat se dopera i euri. I é drio far tratative par darghe la posibilità anka a Andora de koniar i só euri kome ke fa i altri paesi de la zona del euro [18] ke i pol koniar na só version local dela monéda de tuti.
Acordi komersiałi[canbia | canbia el còdaxe]
Andorano la é in manbro pien dela Unione europea, ma la gode de na partikolar relasion sta kuà. La gode anka de tratati speciałi ko l'UE seben ke no'l ghen fa mìa parte.
Sport[canbia | canbia el còdaxe]
Andora la organiza in kampionato de balon.
Se pol sciar Vallnord, Naturlandia e Grandvalira.
Gałeria de someje[canbia | canbia el còdaxe]
Notasion[canbia | canbia el còdaxe]
- ↑ 1,0 1,1 Declarà da: CIA World Factbook. URL de refarensa: https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2147.html. Editor: Central Intelligence Agency. Łéngua de l'òpara o del nòme: inglezo. Autor: Central Intelligence Agency. ISSN: 0277-1527.
- ↑ URL de refarensa: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editor: Interpol. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
- ↑ URL de refarensa: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editor: Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
- ↑ URL de refarensa: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
- ↑ URL de refarensa: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
- ↑ URL de refarensa: https://www.dhs.gov/visa-waiver-program-requirements. Data de consultasion: 7 de marso del 2020.
- ↑ URL de refarensa: https://public.wmo.int/en/members/andorra-0. Data de consultasion: 26 de majo del 2020.
- ↑ URL de refarensa: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consultasion: 21 de lujo del 2020.
- ↑ 9,0 9,1 URL de refarensa: https://hdr.undp.org/data-center/human-development-index#/indicies/HDI. Declarà da: Rapporto sullo sviluppo umano. Data de publicasion: 2022. Editor: Programa de l'ONU par el Desviłupo.
- ↑ URL de refarensa: http://www.itu.int/net/itu-t/inrdb/e129_important_numbers.aspx. Data de consultasion: 3 de lujo del 2016. Sototìtuło: ITU-T E.129 National-only numbers linked with emergency services and other services of social value. Curatore editoriale: Union Internasionałe de Tełecomunicasion. Tìtuło: International Numbering Resources Database.
- ↑ 11,0 11,1 URL de refarensa: http://www.itu.int/net/itu-t/inrdb/e129_important_numbers.aspx. Data de consultasion: 10 de lujo del 2016. Sototìtuło: ITU-T E.129 National-only numbers linked with emergency services and other services of social value. Curatore editoriale: Union Internasionałe de Tełecomunicasion. Tìtuło: International Numbering Resources Database.
- ↑ 12,0 12,1 URL de refarensa: http://www.iec.ch/worldplugs/list_bylocation.htm. Data de consultasion: 10 de zugno del 2016. Curatore editoriale: Commissione Elettrotecnica Internazionale. Tìtuło: World Plugs.
- ↑ i altri i é San Marin, Liechtenstein, Sità del Vatican, Principato de Monaco, e Malta
- ↑ Senbra concreta la posibilità che Pas de la Casa, tela parochia de Encamp, la pođe destacarse formando na otava parochia.
- ↑ al singolar parròquia
- ↑ in tuti i altri posti el catalàn el é na léngua minoritaria insieme co altre fà el spagnolo-castilian o el taglian
- ↑ a parte qualche scheo conià dopo el 1982
- ↑ sia UE: Francia, Spagna... sia fora dela UE: San Marin, Sità del Vaticàn...
Altri projeti[canbia | canbia el còdaxe]
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Andora
el detien schemi gràfeghi so
Controło de autorità | VIAF (EN) 123100743 · LCCN (EN) n80113598 · GND (DE) 4001937-8 · NDL (EN, JA) 00560251 · WorldCat Identities (EN) n80-113598 |
---|