Singapor

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.

Coordinae: 1°22′N 103°48′E / 1.366667°N 103.8°E1.366667; 103.8

Singapor
(EN) Republic of Singapore
(MS) Republik Singapura
(ZH) 新加坡共和国
(TA) சிங்கப்பூர் குடியரசு
Singapor – Stema Singapor – Bandiera
Raffles Place.jpg
Dati aministradivi
Nome conpletoRepublica de Singapore
Łéngue ufisiałiinglexo, Léngua malexe, cinese standard e tamil
CavedałeSingapor
Pułìtega
Forma de goernoRepublica parlamentare
Cao de GoernoLee Hsien Loong
Entrada inte el ONU21 setenbre 1956
Superfise Totale719,1km²
% de łe àcue1,952
Popołasion
Viventi5 888 926 (de lulio 2017)
Taso de fertiłità1,25 (2014)
Xiografia
ContinenteAsia
Confini
Fuxo orarioUTC +8
Economia
Valutadolaro de Singapore
ISU0,93 (2017)
Vàrie
Còdaxi ISO 3166SG, SGP, 702
TLD.sg
Prefiso tełefònego+65 (02 dalla Malesia)
Sigla targa automobiłìstegaSGP
Ino nasionałeMajulah Singapura
Festa nasionałe9 agosto
Carte interative
Sito istitusionałe

Facebook: 105565836144069 MusicBrainz: aa344640-fd57-3960-afb4-84d0d3b69d3d


Singapore, ufisialmente, la Republica de Singapore (in cinese senplificà 新加坡共和国; in malese Republik Singapura; in tamil சிங்கப்பூர் குடியரசு) el xe na sità-stato de la Axia sudoriental.

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

La xe na ìzoła situada su la ponta meridional de la penìzoła malese, a sud del stato malese de Johor e a nord de l'ìzoła indonesiana de Riau.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Antighità[canbia | canbia el còdaxe]

Par che i primi insediamenti umani su l'ìzoła i ghe fusse zà inte el II secolo d.C..

Inte el XIII-XIV secolo la jera deventà un inportante sentro comercial, ma dopo la xe 'ndà in declino.

In seguito i la gà ciapà prima i portoghezi e dopo i olandesi, ma Singapore la jera a sto punto solo na ìzołeta de pescadori.

Inte el 1819, l'inglese Sir Thomas Stamford Raffles el xe rivà qua e el gà capìo che l'ìzoła, vista la so posision ziogràfega, l'era perfeta par métar in pié un avanposto comercial longo la via de le spezie e quindi el gà afità el toco pì a sud de l'ìzoła dal Sultan de Johor.

Modernità[canbia | canbia el còdaxe]

Inte el 1824 tuto quanta l'ìzoła la xe deventà colonia britanica, aministrà da la Conpagnia Inglese de le Indie Orientali, e dal 1867 soto el controlo direto de la Corona britanica.

Inte el febraro 1942 i la gà ocupà i giaponesi. I inglesi, inpreparài par la guera, i se gà rendesto in soli sié dì. I giaponesi i gà massacrà la popolasion cinese. L'ocupasion la xe finìa solo inte el 1945 co la sconfita definitiva del Giapon.

Indipendensa[canbia | canbia el còdaxe]

Inte el 1963 Singapore gà proclamà l'indipendensa, par unirse poco dopo co la Federasion Malese. Ma dopo no i 'ndasea mia dacordo tra Singapore e Malesia e quindi inte el 1965 Singapore la xe tornà indipendente.

Economia[canbia | canbia el còdaxe]

Singapore la xe na nasion moderna e svilupà, co un alto stàndar de vita e na economia tra le pì forti de la rejon.

Bandiera[canbia | canbia el còdaxe]

La bandiera de Singapore la xe conposta da do fasse orixontali, rosso su bianco. El rosso el indica la fradelansa universal e l'uguajansa tra o òmeni; el bianco, la puressa e la virtù.
In tel canton de sora a la sanca se cata na mezaluna calante co sinque stele messe in sercio. La meza luna calante la rapresenta na zòina nasion in ascesa. Le sinque stele le rapresentano i ideali de democrasia, pase, progresso, justissia ed uguajansa.

Note[canbia | canbia el còdaxe]


Altri projeti[canbia | canbia el còdaxe]

Colegamenti foresti[canbia | canbia el còdaxe]



Prèdecesòr: Stati par indice de svilupo umano Sucesor: [[Imàjine:|30px]]
Grecia 25° posto Corea del Sud I
Controło de autoritàVIAF (EN151204333 · ISNI (EN0000 0001 2185 1814 · LCCN (ENn79059023 · GND (DE4055089-8 · BNF (FRcb11865542f (data) · NLA (EN35501559 · NDL (ENJA00571024 · WorldCat Identities (ENn79-059023
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Singapor&oldid=1056515"