Slovènia

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Slovenia
Slovènia
Slovenija (sl) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
Someja


InoZdravljica Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«I feel SLOVEnia» Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

Map

46°N 15°E / 46°N 15°E46; 15Coordinae: 46°N 15°E / 46°N 15°E46; 15

ContinenteEuropa

Capitałe  Łubiana Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe2 066 880 (1° de zenaro del 2018) Cànbia el vałor in Wikidata
0 (2018)
Densità101,96 hab./km²
Demònemosloveni, sloven, slovena, slovene   Edit this at Wikidata
Idiomasloven Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita80,77561 (2015, 2016) Cànbia el vałor in Wikidata
−0,30244 (2014)
Taso de suicìdio14 (2019) Cànbia el vałor in Wikidata
Putełi no scołarizai6 716 (2014) Cànbia el vałor in Wikidata
−85 (2013)
Zeografia
Parte deEoropa Sentrałe, Union Eoropèa, Spàsio Econòmego Eoropeo e Stati post-jugoslavi (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea20 271 km²[2] Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà damar Adriàtego e mar Mediteràneo Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoMonte Tricorno (2 863,65 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basomar Adriàtego (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Prima mesion documentadaRepùblega Federałe Sociałista de Jugoslàvia e Repùblega Sociałista de Slovènia Cànbia el vałor in Wikidata
Organizasion pułìtega
Forma de goernorepùblega democràtega Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano ezecutivoGoerno de Slovenia (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoParlamento Sloven Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente de ła Slovènia Cànbia el vałor in WikidataNataša Pirc Musar (it) Traduzi (22 de disenbre del 2022) Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente del Governo de ła Repùblega de Slovènia Cànbia el vałor in WikidataRobert Golob (25 de majo del 2022) Cànbia el vałor in Wikidata
Màsema autorità zudisiałeCorte Suprema de ła Repùblega de Slovènia Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de Democrasia

7.54/10

   

Menbro de
Economia
PIL nomenałe61 748 586 535 $ (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
PIL pro càpite25 085 $ Cànbia el vałor in Wikidata
Persentuałe IVA22 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,918[19] Cànbia el vałor in Wikidata (2021[19] Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedaeuro Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBanca de Slovènia Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion10 %[20] Cànbia el vałor in Wikidata
Coefisente de Gini

24.4/100

   

Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1SI Cànbia el vałor in Wikidata SVN Cànbia el vałor in Wikidata 705 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionSLO Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.si, .eu
Prefiso tełefònego+386 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Còdaze NUTSSI Cànbia el vałor in Wikidata
Preza ełètrega
Istòrego

Sito webgov.si Cànbia el vałor in Wikidata

















































MusicBrainz: 5b0b6225-584c-3942-b69d-5efceb9989af


Ła Slovènia oXlovènia, ufisialmente Repùblega Xlovena (Republika Slovenija in slovén) el xe no Stato de ła Eoropa meridional [24].
Ła confina co ł'Itałia a ovest, co ł'Austria a nord, co ł'Ongaria a est, co ła Croasia a sud.

Zeografia fìxega[canbia | canbia el còdaxe]

El monte Tricorno

Ła Xlovènia ła ga na superfisie de 20 273 km²[25].

Ła xe situada inte l'Eoropa çentral, intra łe Alpe e ła penìzoła balcànega.
Ła xe bagnada a ovest da eł Mar Adriatico (Golfo de Trieste).

Idrografìa[canbia | canbia el còdaxe]

La Sava a Radeče

I fiumi prinsipałi del paéxe i xe:

  • ła Sava, che el nace anca eła inte łe Alpe Jułie e el traversa ła Slovenia par dopo confluir inte el Danubio in Servia
  • ła Drava, che ła vien da l'Àustria e ła xe un afluénte del Danubio
  • ła Mura, che ła vien anca eła da l'Àustria e ła xe un tributario de ła Drava
  • ła Culpa (Kolpa) che ła segna part del confin co ła Croasia
  • l'Ixónso (Soča), che el nase inte łe Alpe Jułie e el sfóxa inte el Mar Adriàtego in teritorio tałian

El łago pi grando el xe qûeło-ła de Cerknica (Cerkniško jezero) che el pol rivar a 38 km², sta conca ła ga ła caraterìstica di inpenirse e svodarse periodicamente a causa de ła prexensa de fiumi càrsisi e inghiotitoi inte ła tera sotostante; no'l riva mai a profondità superiori ai 3 m.
El secondo łago pi estéxo el xe qûeło łà de Bohinj (Bohinjsko jezero), ai piè del Tricorno, co na superfisie de 328 ha.
Altro łago da segnar, seben che de cee dimension, el xe el łago de Bled (Blejsko jezero). El ga na superfisie de pena 1,45 km² e el pol rivar a na profondità de 30 m.

Clima[canbia | canbia el còdaxe]

El clima el xe submediteràneo su ła costa, alpin su łe montagne e continental co istà sìa miti che calde e fredi inverni sui altopiani e inte łe vałe a est.
Łe tenperadure mèdie łe xe de -2 °C in xenaro e de 21 °C in lujo.
Łe prezipitasion ordinarie łe xe de 800 miłìmetri inte el sud-est, 1 000 par ła costa, 1 400 miłìmetri inte ła Slovenia sentral e fin a 3 500 inte ła Alpe.

Istorìa[canbia | canbia el còdaxe]

El xe stà par aprecio tenpo un popoło sensa stado e el ga fato parte de l'Austria Ongaria fino al 1919. Ła xe una de łe ex-repùblica jugoslave.
Ła ga dihiarà ła independensa intel 1991.

Zeografia połitega[canbia | canbia el còdaxe]

Divixion aministrative[canbia | canbia el còdaxe]

Ła Xlovènia ła xe divixa in 212 comuni (občine), dei cuałi 11 i ga el status de sità (mestne občine), indicai inte ła łista co el graseto.

Comuni de ła Slovenia
  • Ajdovšcina
  • Ancarano/Ankaran
  • Apače
  • Beltinci
  • Benedikt
  • Bistrica ob Sotli
  • Bled
  • Bloke
  • Bohinj
  • Borovnica
  • Braslovce
  • Brezovica
  • Bresice
  • Kanal ob Soči
  • Cankova
  • Capodistria/Koper
  • Caporeto[26]
  • Celje
  • Cerklje na Gorenjskem
  • Cerkno
  • Cerkvenjak
  • Cerknica
  • Cirkulane
  • Colio[27]
  • Komen
  • Črenšovci
  • Črna na Koroškem
  • Črnomelj
  • Destrnik
  • Divača
  • Dobje
  • Dobrepolje
  • Dobrna
  • Dobrova-Polhov Gradec
  • Dobrovnik/Dobrónak
  • Dol pri Ljubljani
  • Dolenjske Toplice
  • Domsale
  • Dornava
  • Dravograd
  • Duplek
  • Hrpelje-Kozina
  • Gorenja vas-Poljane
  • Gorišnica
  • Gorje
  • Gornja Radgona
  • Gornji Grad
  • Gornji Petrovci
  • Grad
  • Grosuplje
  • Hajdina
  • Hoče-Slivnica
  • Hodoš/Hodos
  • Horjul
  • Hrastnik
  • Idrija
  • Ig
  • Isola/Izola
  • Ivančna Gorica
  • Jesenice
  • Jezersko
  • Juršinci
  • Kamnik
  • Kidričevo
  • Kobilje
  • Kočevje
  • Komenda
  • Kostanjevica na Krki
  • Kostel
  • Kozje
  • Kranj
  • Kranjska Gora
  • Krisevci
  • Krško
  • Kungota
  • Kuzma
  • Laško
  • Lenart
  • Lendava/Lendva
  • Litija
  • Ljubno
  • Ljutomer
  • Log-Dragomer
  • Logatec
  • Loška Dolina
  • Loški Potok
  • Lovrenc na Pohorju
  • Lubiana[28]
  • Luče
  • Lukovica
  • Majšperk
  • Makole
  • Marburgo[29]
  • Markovci
  • Medvode
  • Mengeš
  • Miren-Kostanjevica
  • Metlika
  • Mesica
  • Miklavs na Dravskem polju
  • Mirna
  • Mirna Peč
  • Mislinja
  • Mokronog-Trebelno
  • Moravče
  • Moravske Toplice
  • Mozirje
  • Murska Sobota
  • Muta
  • Naklo
  • Nazarje
  • Nova Gorica
  • Novo Mesto
  • Odranci
  • Oplotnica
  • Ormos
  • Osilnica
  • Pesnica
  • Piràn[30]
  • Bovec
  • Podčetrtek
  • Podlehnik
  • Podvelka
  • Poljčane
  • Polzela
  • Postojna
  • Prebold
  • Preddvor
  • Prevalje
  • Ptuj
  • Puconci
  • Rače-Fram
  • Radece
  • Radenci
  • Radlje ob Dravi
  • Radovljica
  • Ravne na Koroškem
  • Razkrisje
  • Rečica ob Savinji
  • Renče-Vogrsko
  • Ribnica
  • Ribnica na Pohorju
  • Rogaška Slatina
  • Rogašovci
  • Rogatec
  • Ruše
  • Pivka
  • Šempeter-Vrtojba
  • Selnica ob Dravi
  • Semič
  • Sexana[31]
  • Sevnica
  • Slovenj Gradec
  • Slovenska Bistrica
  • Slovenske Konjice
  • Sodrasica
  • Solcava
  • Središče ob Dravi
  • Starše
  • Strasa
  • Sveta Ana
  • Sveta Trojica v Slovenskih goricah
  • Sveti Andras v Slovenskih goricah
  • Sveti Jurij ob Ščavnici
  • Sveti Jurij v Slovenskih goricah
  • Sveti Tomas
  • Šalovci
  • Šencur
  • Šentilj
  • Šentjernej
  • Šentjur
  • Šentrupert
  • Škocjan
  • Škofja Loka
  • Škofljica
  • Šmarje pri Jelšah
  • Šmarješke Toplice
  • Šmartno ob Paki
  • Šmartno pri Litiji
  • Šoštanj
  • Štore
  • Tabor
  • Tišina
  • Tolmìn[32]
  • Trbovlje
  • Trebnje
  • Trnovska vas
  • Trzin
  • Trsič
  • Turnišče
  • Velenje
  • Velika Polana
  • Velike Lašče
  • Versej
  • Videm
  • Ilirska Bistrica
  • Vipava
  • Vitanje
  • Vodice
  • Vojnik
  • Vransko
  • Vrhnika
  • Vuzenica
  • Zagorje ob Savi
  • Zavrč
  • Zreče
  • Salec
  • Selezniki
  • Setale
  • Siri
  • Sirovnica
  • Susemberk

Region statisteghe[canbia | canbia el còdaxe]

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Region statisteghe de la Slovenia.


Cavedal e altre sità[canbia | canbia el còdaxe]

Su cavedal xe Łubiana.

Demografia[canbia | canbia el còdaxe]

En Slovenia ghe xe n'importanta presensa tałiana inte ła parte istriana e ongarexe a est.
Ghe xe anca na creçienta imigrasion serba e bosniaca.

Łengue[canbia | canbia el còdaxe]

Ła łengua ufisial ła xe el xloveno.
A livèl locale ła xe coufisial l'italian in tri comuni litoranei e l'ungherese in tri comuni del Prekmurje.

Economia[canbia | canbia el còdaxe]

Ła moneta xe ł'eoro e fino ał 1° de genaro 2007 xera eł tałero.

Cultura[canbia | canbia el còdaxe]

Se festegia el 25 de zugno, dichiarasion de indipendensa.

Gałeria de someje[canbia | canbia el còdaxe]

Notasion[canbia | canbia el còdaxe]

  1. Declarà da: Costituzione della Slovenia. Sesion del documento: 11.
  2. URL de refarensa: https://www.stat.si/StatWeb/File/DocSysFile/10033/Spremembe_povrsine_Slovenije.pdf.
  3. URL de refarensa: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editor: Interpol. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  4. URL de refarensa: http://www.nuclearsuppliersgroup.org/en/participants1. Editor: Grupo de Fornidori Nucleari. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  5. URL de refarensa: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editor: Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  6. URL de refarensa: http://mcce-mil.com/wp-content/uploads/glance/MCCE-AT-A-Glance-September-2017.pdf. Editor: Sentro de Coordenamento de Movimenti Eoropei. Data de consultasion: 8 de disenbre del 2017.
  7. URL de refarensa: https://www.sacprogram.org/en/Pages/The%20Strategic%20Airlift%20Capability.aspx. Editor: Capasità Stratèzega de Trasporto Aèreo. Data de consultasion: 8 de disenbre del 2017.
  8. URL de refarensa: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editor: Organizasion Idrogràfega Internasionałe. Data de consultasion: 8 de disenbre del 2017.
  9. URL de refarensa: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  10. URL de refarensa: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  11. URL de refarensa: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  12. URL de refarensa: https://www.touteleurope.eu/les-pays-membres-de-l-espace-schengen.html.
  13. URL de refarensa: https://www.dhs.gov/visa-waiver-program-requirements. Data de consultasion: 7 de marso del 2020.
  14. URL de refarensa: https://public.wmo.int/en/members/slovenia. Data de consultasion: 26 de majo del 2020.
  15. URL de refarensa: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consultasion: 21 de lujo del 2020.
  16. URL de refarensa: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consultasion: 16 de marso del 2024. Pajina: 5. Sostiene il qualificatore: data del scumìsio.
  17. URL de refarensa: https://holocaustremembrance.com/countries/slovenia. Data de consultasion: 17 de marso del 2024. Tipo di riferimento: official member page. Sostiene il qualificatore: data del scumìsio.
  18. URL de refarensa: https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD. Editor: Banca Mondiałe. Data de consultasion: 26 de agosto del 2023.
  19. 19,0 19,1 voze de refarensahdr.undp.org.
  20. URL de refarensa: http://data.worldbank.org/indicator/SL.UEM.TOTL.ZS.
  21. voze de refarensaitu.int.
  22. voze de refarensaitu.int.
  23. 23,0 23,1 voze de refarensaiec.ch.
  24. sevente el schema de łe Nasion Unìe, par altri ła xe parte de ła Eoropa çentràl
  25. poc manco de ła Łonbardìa
  26. in sloven Kobarid
  27. in sloven Brda
  28. in sloven Ljubljana
  29. in sloven Maribor
  30. in italian Pirano in sloven Piran
  31. in sloven Sesana
  32. in sloven Tolmin


Varda anca[canbia | canbia el còdaxe]

Altri projeti[canbia | canbia el còdaxe]


Linganbi foresti[canbia | canbia el còdaxe]










Controło de autoritàVIAF (EN141826349 · ISNI (EN0000 0001 2110 9038 · LCCN (ENn81035365 · GND (DE4055302-4 · BNF (FRcb12271761m (data) · BNE (ESXX453825 (data) · NLA (EN36751836 · NDL (ENJA00577333 · WorldCat Identities (ENn81-035365


Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Slovènia&oldid=1154671"