Botswana

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Infotoła de zeografia pułìtega Botswana
Botswana (af) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema


InoFatshe leno la rona (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Rain»
«Pula»
«Дъжд»
«Our pride, your destination» Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoTswana (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

22°12′S 23°42′E / 22.2°S 23.7°E-22.2; 23.7Coordinae: 22°12′S 23°42′E / 22.2°S 23.7°E-22.2; 23.7


CavedaƚeGaborone Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe2 291 661 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Łénguainglezo Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte deAfrica del Sud Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea581 737 km² Cànbia el vałor in Wikidata
• Àcua2,5 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoOtse Hill (en) Traduzi (1 491 m)(1 491 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoLimpopo (it) Traduzi (513 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Creasion1966
Organizasion pułìtega
Forma de goernorepùblega Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoAssemblea nazionale del Botswana (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
• Presidente (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataMokgweetsi Masisi (it) Traduzi (1° apriłe 2018) Cànbia el vałor in Wikidata
• Presidente (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataMokgweetsi Masisi (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Economia
PIL nomenałe18.068 (-->)
Monedapula del Botswana (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.bw
Prefiso tełefònego+267 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa.bw
Istòrego
Sito ufisiałe

MusicBrainz: e5e11b08-d26d-341c-af28-69d3c26607f7


El Botswana, ufisialmente ła Republica del Botswana (in tswana Lefatshe la Botswana) el xe on Stato de l’Africa del Sud.
El confina col Sudafrica a sudest, ła Namibia a ovest e nord, el Zanbia a nord e el Zimbabwe a nord-est.

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Zeografia del Botswana.

No ghe xe montagne e l'aspeto generałe el xe queło de na pianura sperdua.

No el ga sbochi sol mare.
No ghe xe fiumi importanti, co ecezion del Limpopo al confin col Sudafrica e l'Okavango inte el nord. L’Okavango el ga el delta inte el deserto e tuta l'aqua ła se perde par evaporasion.

El Botswana el xe costituio ne la so majoria dal deserto del Kalahari.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Search ballonicon2.svg Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia del Botswana.

Antighità[canbia | canbia el còdaxe]

Ricatamenti archeołoxghi dimostra che ghe jera abitanti 17 000 ani prima de Cristo. I primi abitanti del Botswana iera omeni de la civiltà de la piera.
I do popoli piassè antichi, i san e i khoikhoi, i desende da sti primi abitanti. I san i xe caciatori, i khoikhoi i tende le bestie.

Domila ani fa, un grupo de bantu el xe rivà da la Tanzania. I jera agricoltori e i se ga sistemà inte la zona del Kgalagadi, inte el sud-ovest del paese.
I tswana, un grupo de pastori che i vien da la zona del fiume Vaal in Sudafrica. i xe rivai in Botswana scapando da i zulu inte el secolo XIX.

Modernità[canbia | canbia el còdaxe]

La storia moderna del Botswana la xe tacà co la guera contro i boeri del Sudafrica. I boeri volea torse el Botswana [1]. I cai dei tswana i ga ciamà i inglexi.
I inglexi i ga conquistà tuto el paese par farsene na colonia. Lori no gavea intension de svilupare el paese. A lori ghe interesava soltanto de far na ferovia par andar dal Sudafrica a la Rhodesia [2]. I colonialisti no i credea inte la posibilità de svilupare el Botswana e i no ga fato niente par aiudare la xente a vivar mejo.

Indipendensa[canbia | canbia el còdaxe]

El Botswana el xe divegnù indipendente el 30 setembre 1966. El primo presidente el xe stà Seretse Khama, che el jera anca el cao dei Ngwato, el clan piassè grando dei tswana. Khama el gavea fondà el Bechuana Democratic Party[3], che el controla el paese da l'indipendenza.
El primo laoro del governo el xe stà quelo de pianificar el svilupo, ma no ghe jera schei. Inte el 1967, la De Beers Consolidated Mines of South Africa ła ga catà i diamanti rente a Orapa. El governo el ga permesso la costrusion de miniere, ma el ciapa el 70% dei schei.

El Botswana el xe tra i fondatori de la Front Line States [4], un grupo internasional che el conbateva contro el Sudafrica de l'apartheid. El Botswana el ga anca formà la Southern African Development Community (SADC), senpre par contrastar el Sudafrica.

Seretse Khama el xe morto inte el lujo del 1980 e Quett Masire el ga ciapà el so posto. Inte el 1988, Masire el ghe ga lasà el posto a Festus Mogae che el ga xà dito che el lasarà la presidenza a la fin del 2008. El prosimo presidente el sarà Ian Khama, fiol del primo presidente.

Zeografia politega[canbia | canbia el còdaxe]

La caital ła xe Gaborone (300 000 abitanti).
Altre sità importanti łe xe Francistown, Maun, Molepolole.

Demografia[canbia | canbia el còdaxe]

El Botswana el ga solo un milion e mexo de abitanti.

Etnie[canbia | canbia el còdaxe]

Ancò, la majoria de la xente ła xe tswana

Religion[canbia | canbia el còdaxe]

El 60% de la gente ła xe cristiana (i catoleghi xe el 6% de la popołasion).
El resto i segue le religioni tradisionali. Ghe xe un grupeto de musulmani (2%).

Società[canbia | canbia el còdaxe]

L'aspetativa de vita ła xe cascà da 65 ani inte el 1990 a 38 ani de ancò.

Dopo el Swaziland, el Botswana el xe el paese african col piassà grande nùmaro de malai de AIDS. El governo el dixe che el 30% de la popołasion el xe infetà.

Economia[canbia | canbia el còdaxe]

El 50% de la richeza del paese el vien da i minerałi.
I diamanti i costituise el 89% de le esportasioni, e el Botswana ancò el xe el piassè grande produtor de diamanti del mondo. Ghe xe miniere de diamanti a Orapa, oltre che a Jwageng e altre zone del Kalahari.
Rame, zinco, carbon e altri minerałi i costituise la majoria de le estrasion del paese.

Note[canbia | canbia el còdaxe]

  1. che alora se ciamava Bechuanaland
  2. ancò Zimbabwe
  3. ancò Botswana Democratic Party – "partio democràtego del Botswana"
  4. "paesi de la linea del fronte"
Controło de autoritàVIAF (EN128459392 · ISNI (EN0000 0001 2155 4000 · LCCN (ENn79079238 · GND (DE4007857-7 · BNF (FRcb12073186f (data) · NDL (ENJA00560911 · WorldCat Identities (ENn79-079238
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Botswana&oldid=1056333"