Conca del Congo

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Bazin del Congo



Infobox de Zeografia fìzegaConca del Congo

Cànbia el vałor in Wikidata
SorteFiume Cànbia el vałor in Wikidata
Scumìsio
ContinenteÀfrica Cànbia el vałor in Wikidata
Nasion rivarescaZànbia, Angoła, Burundi, Camerun, Repùblega Sentrafricana, Repùblega Democràtega del Congo, Gabon, Malawi, Repùblega del Congo, Ruanda, Sudan, Sud Sudan, Uganda e Tanzània Cànbia el vałor in Wikidata
Rejon aministrativa provincia del Congo Centrale (Repùblega Democràtega del Congo) (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Pozisioncascate Boyoma (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Finałe
Rejon aministrativa àcue internasionałi Cànbia el vałor in Wikidata
PozisionOsèano Atlàntego Cànbia el vałor in Wikidata

Map

 
Afluente
39
Conca idrogràfegaconca del fiume Congo Cànbia el vałor in Wikidata
Dati e sifre
Altitùdene32 m Cànbia el vałor in Wikidata
Mezura4 700 (longhesa) km
Superfise conca idrogràfega401 450 000 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Mezure e indegadori
Portada41 800 m³/s Cànbia el vałor in Wikidata





















































Conca del Congo

Ła Conca del Congo ła ze el teritòrio che ghe da aqua al Fiume Congo, na olta conosesto anca cofà Fiume Zaire. El Congo el xe el fiume pi inportante de l’Africa Osidentale. El xe longo 4 700 km e el xe el secondo de l’Africa dopo el Fiume Nilo par longhesa, ma el primo (secondo al mondo) par el volume de le àcue. El volume de le àcue el xe gavesto par la richesa de ła conca ìdrega, a caval de l’ecuator. En sta magnera, amanco un tributario el xe sempre interesà da la stagion de la piova. La zona pi rente a l’equator la ga sempre piova sul fiume o su i tributari.

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

El Conca del Congo ciapa rentro la Republica Democràtega del Congo, la Republica del Congo, el Burundi e parte del Ruanda. Anca aree marginali de la Zanbia, de la Tanzania e de l’Uganda le pol considerarse come parte del conca del Congo. Le fonti del fiume le se cata su le montagne de la Rift Valley. El Lago Tanganica e el lago Mweru i ghe da l’acqua al fiume Lualaba che el finise in tel Congo.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

I primi eoropei a visitar la foce del Fiume Congo i xe stà i portoghexi in tel 1482. En tel XIX secolo, esploratori inglexi e francexi i ga esplorà le foreste del conca del Congo par catar le fonti del Nilo. Henry Morton Stanley el xe sta el primo a navigar el fiume par catar le sorgenti. L’è stà lu a capir che el Lualaba no el xera la sorgente del Congo.

El fiume Congo el xe navigàbiłe da Kinshasa a Kisangani. Tra Kinshasa e la foce e a monte de Kisangani ghe xe de le rapide che le impedise el pasagio de le navi. La majoria de i tributari del Congo la xe navigàbiłe da navi. El sistema del fiume Congo e i so tributari el xe la pi grande rete de comnicasion inte la region.





Controło de autoritàVIAF (EN237691217 · GND (DE4032096-0 · WorldCat Identities (EN237691217
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Conca_del_Congo&oldid=1151710"