Lago Tangànega

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Lago Tanganica
Infobox de Zeografia fìzegaLago Tangànega
Lake Tanganyika.jpg
Cànbia el vałor in Wikidata
SorteŁago Cànbia el vałor in Wikidata
Parte deGrandi Laghi de l'Africa e Rift Valley lakes (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Liogo
ContinenteÀfrica Cànbia el vałor in Wikidata
Nasion rivarescaBurundi, Repùblega Democràtega del Congo, Tanzània e Zànbia Cànbia el vałor in Wikidata
Lake Tanganyika map.png Cànbia el vałor in Wikidata
<mapframe>: Il contenuto JSON non è un valido GeoJSON+simplestyle. Il primo errore di validazione è sull'elemento "/1/query": "The property query is required".
 
Afluente
EmisàrioFiume Lukuga Cànbia el vałor in Wikidata
Conca idrogràfegaconca del fiume Congo Cànbia el vałor in Wikidata
Dati e sifre
Altitùdene773 m Cànbia el vałor in Wikidata
Prodonditàmàsimo: 1 433 m
mèdio: 570 m Cànbia el vałor in Wikidata
Dimension72 (larghesa) × 673 (longhesa) km
Ponto pì basovałor sconosesto Cànbia el vałor in Wikidata  (−697 m Cànbia el vałor in Wikidata)
Àrea32 900 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Superfise conca idrogràfega231 000 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Mezure e indegadori
Vołumi18 900 km³ Cànbia el vałor in Wikidata


El lago Tangànega (in swahili Tanganyika pronuncià tangagnica) el xe ono de i Grandi Laghi de l'Africa. El Tangànega el xe el terzo lago al mondo par volume de le accue, e el secondo al mondo par la profondità (1 470 m[1]). El lago el xe divixo tra cuatro paexi: Tanzania, Burundi, Zanbia, e Republica Democràtega del Congo.

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

El Tangànega el se cata inte la Rift Valley. I imisari pi grandi i xe el fiume Ruzizi, che el vien dal Lago Kivu, e el fiume Malagarasi, che el vien da la Tanzania. L’emisario el xe el fiume Lukuga che el se buta in tel fiume Congo. Inte i tempi preistorici, el fiume Malagarasi el se butava in tel Congo e no ghera el lago.

Biołozia[canbia | canbia el còdaxe]

Neolamprologus cylindricus, ono de i pesi del Tangànega

Par colpa de la profondità e de la temperatura de le accue superficiali (25° de media), no ghe cambio de le accue de profondità, che le xe clasificà come accue foxili. Lo steso, el Tangànega ga pi de 400 spece de pese. El 98% de i pesi ciclidi xe endemici, propi del Tangànega. Se caa anca vari moluschi, gamberi, sanguisughe e na spece de medusa de le accue dolze.

Note[canbia | canbia el còdaxe]

  1. el primo el xe el Baikal, Siberia, 1637 m




Controło de autoritàVIAF (EN242540287 · LCCN (ENn80121276 · GND (DE4058979-1 · WorldCat Identities (ENn80-121276
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Lago_Tangànega&oldid=1056740"