Lago Kivu

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Infobox de Zeografia fìzegaLago Kivu
LakeKivu satellite.jpg
Cànbia el vałor in Wikidata
SorteMeromissi (it) Traduzi e łago Cànbia el vałor in Wikidata
Parte deGrandi Laghi de l'Africa Cànbia el vałor in Wikidata
Liogo
Nasion rivarescaRuanda Cànbia el vałor in Wikidata
 
Afluente
Karundura (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
EmisàrioFiume Ruzizi Cànbia el vałor in Wikidata
Dati e sifre
Altitùdene1 463 m Cànbia el vałor in Wikidata
Prodondità485 m Cànbia el vałor in Wikidata
Dimension48 (larghesa) × 89 (longhesa) km
Àrea2 700 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Superfise conca idrogràfega7 000 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Mezure e indegadori
Vołumi500 000 hm³ Cànbia el vałor in Wikidata

El Lago Kivu el xe ono de i Grandi Laghi de l'Africa. El se cata inte la Rift Valley, ramo ovest o Rift Albertino, tra la Republica Democratica del Congo e el Ruanda. El so emisario, el fiume Ruzizi, el se buta in tel Lago Tanganica.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Spiagia de Gisenyi, Ruanda

El conte todesco Adolf von Götzen el xe stà el primo eoropeo a rivar al lago Kivu in tel 1894. El lago el xe sempre stà na zona tranquila abità da pescadori. Durante la guera civile del 1994, i corpi de i hutu e de i tutsi copadi su le rive i xera butà in tel lago. Co la guera in Congo, on milion de rifugiati iè scapà in Ruanda. Al campo de Gisenyi i rifugiati ga tajà zo la foresta che vegnea zo da i monti Virunga.

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

El lago el se cata a 1 460 m de altitudine e el xe incuneà inte la Rift Valley doe la crepa la se stà slargando. Par questo, anca se el lago no el xe grando (2 700 km²), el xe profondo 480 m.

Ntorno al lago se cata sità importanti – Bukavu e Kabare in Congo; Gisenyi in Ruanda. En tel lago ghe l’ixola de Idjwi. Se cata de i pesi de le specie Barbus e Clarias che se cata solo che qi.

Acque pericoloxe[canbia | canbia el còdaxe]

L’atività vulcanica soto el lago produse de le erusion che le se ciama limniche. El gas (metano e anidride carbonica) filtra inte le àcue e copa tuti i esari viventi ogni 1.000 ani circa. En Africa ghe altri do laghi de sto tipo in Camerun, i laghi Nyos e Monoun. No se sa quando ghe sarà la prosima catastrofe, ma tuta la popolasion che la vive rente al lago (do milioni de persone) la xe a riscio.

Controło de autoritàVIAF (EN315149531 · LCCN (ENsh85072598 · GND (DE4098470-9 · BNF (FRcb12489889r (data) · WorldCat Identities (EN315149531
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Lago_Kivu&oldid=1056839"