Provinse dei Paezi Basi
Inpostasion de letura
1 canbio in sta version el xe drio spetar ła verìfega.
Ła version stàbiłe ła xe sta controłada el 10 oto 2020.
Le provinse dei Paexi Basi (provincies) łe costituise ła sudivixion teritoriałe de primo liveło del Stato e i xe in tuto 12; cadauna de ste cuà łe se divide a so olta in comuni (gemeenten), che i aministra a liveło locale.[1]
Lista de łe provinse[canbia | canbia el còdaxe]
Provinsa | Sìnboło | Viventi | Area (km²) | Caołogo | Altre sità |
---|---|---|---|---|---|
Linburgo (Limburg) | 1 143 000 | 2 167 | Maastricht | Venlo, Heerlen, Roermond, Weert | |
Brabante Setentrionałe (Noord-Brabant) | 2 407 000 | 4 938 | Den Bosch | Eindhoven, Breda, Tilburg, Helmond, Roosendaal, Bergen op Zoom | |
Xełanda (Zeeland) | 378 000 | 1 792 | Middelburg | Flessinga, Goes, Terneuzen | |
Ołanda Meridionałe (Zuid-Holland) | 3 453 000 | 2 860 | L'Aia | Rotterdam, Leiden, Delft, Gouda | |
Ołanda Setentrionałe (Noord-Holland) | 2 584 000 | 2 660 | Haarlem | Amsterdam, Alkmaar, Den Helder, Zaanstad, Hilversum, Hoofddorp, Purmerend, Heerhugowaard | |
Utrecht | 1 159 000 | 1 356 | Utrecht | Amersfoort, Woerden, Houten | |
Gheldria (Gelderland) | 1 968 000 | 4 995 | Arnhem | Apeldoorn, Nimega | |
Flevoland | 356 000 | 1 426 | Lelystad | Almere | |
Overijssel | 1 106 000 | 3 337 | Zwolle | Deventer, Enschede | |
Drenthe | 482 000 | 2 652 | Assen | Emmen | |
Frisia (Fryslân) | 643 000 | 3 361 | Leeuwarden | Sneek, Heerenveen | |
Groninga (Groningen) | 576 000 | 2 344 | Groninga | Delfzijl, Haren |
Notasion[canbia | canbia el còdaxe]
- ↑ Provinse dei Paexi Basi e sità prinsipałiamsterdam.info. entrada il 1º agosto 2019 (archivià il 25 agosto 2016 ).
Altri projeti[canbia | canbia el còdaxe]
- Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Provinse dei Paexi Basi
Linganbi foresti[canbia | canbia el còdaxe]