Amsterdam
| Amsterdam | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| comun
|
|||||
| Dati aministrativi | |||||
| Stato | |||||
| Provincia | Olanda Setentrionałe | ||||
| Sìndico | Eberhard van der Laan | ||||
| Teritorio | |||||
| Coordinae | Coordinate: | ||||
| Superfise | 219,44 km² | ||||
| Abitanti | 783 364 (2011) | ||||
| Densità | 3 569,83 ab./km² | ||||
| Altre informasion | |||||
| Còd. postałe | 1000-1109 | ||||
| Prefiso | (+31) 020 | ||||
| Fuxo orario | UTC+1 | ||||
| Còdexe CBS | 0363 | ||||
| Locałixasion | |||||
| Sito istitusionałe | |||||
Amsterdam la xe la cavedal e la sità pi granda dei Paexi Basi, inte la provinsia de l'Ołanda Setentrionałe. El comun de Amsterdam el ga 739.295 residenti (al 1° de genaro 2005) de oltra 170 nasaionaità, invesse la popolassion che la sta inte l'àrea metropoitana la conta serca 1.450.000 persone.
Indice
Sede institussional[canbia | canbia sorxente]
Dal momento che la sede istitussional del goerno la xe situà a L'Aja, tante volte sta ùltima la vien confusa co la cavedal, che invesse la xe Amsterdam. I Paesi Bassi i xe uno dei pochi Stati onde che el sentro goernatìo no'l coinside co la cavedal.
Ministrasion[canbia | canbia sorxente]
La sità la xe ministrada no solo dal sìndego e dal consejo comunal sentral, ma la xe anca devidesta in difarente parte sitadine/sircoscrission (Stadselen), che la ga i so conseji. Tute le dessision locae le xe ciapae da sti conseji sircoscrissionai e solo le pi inportante dessision infrastruturae e xe deegae a la ministrassion prinsipal. Oltra al sentro de la sità, la munissipaità la ciapa rento le sevente sircoscrission: Amsterdam Noord, Amsterdam Oud Zuid, Bos en Lommer, De Baarsjes, Geuzenveld/Slotermeer, Oost/Watergraafsmeer, Osdorp, Oud-West, Slotervaart, Westerpark, Westpoort, Zeeburg, Zuideramstel, Zuidoost (incluso Bijlmer). Amsterdam Noord la xe separada dal resto de la sità da la via d'aqua, el Canal del Mare del Nord.
Sentro rinasimental[canbia | canbia sorxente]
Amsterdam la ga uno dei majori sentri rinasimentali de tuta l'Europa. Numerose costrussion che risale al periodo tra el XVI e XVII secolo, conossiùo anca come Età de l'Oro, le xe desso considerade monumenti storici e le se cata intorno a na serie de canài semisircolari. Sti qua i ciapa rento el porto vecio che na olta el gera facià sul Zuiderzee, ancuò separado dal resto del mar verto e ciamà col nome de IJsselmeer o lago IJssel. La sità la xe famosa parché la ospita el Rijksmuseum (museo reàl), el Van Gogh Museum, la Concertgebouw, el Rembrandt House Museum, la casa de Anna Frank, el monumento a la memoria dei omosessuali copài in tei canpi de sterminio nazisti ed un enorme nùmaro de bisiclete.
Quartier a luci rosse[canbia | canbia sorxente]
Amsterdam la xe anca famosa par el so quartier a luci rosse, de Wallen, ed i so numerosi coffee shops autorizadi a véndar la cannabis e i derivadi de la marijuana. La prostitussion la xe legal nei Paesi Bassi. Chi che la esèrsita xe considerà un lìbaro professionista e el xe tassà come qualsiasi altro inprenditor. La cannabis invesse no la xe legal, ma solo tolerada; questo vol dir che la vendita de na quantità inferior ai 5 grami par cliente e el possesso de quantità fin a 30 grami no le xe perseguìe da la lege.

