Difarense intrà łe version de "Łéngua todesca"
[Revixion njiancora controłà] | [Revixion njiancora controłà] |
p r2.6.5) (Bot: Zonto: ksh:Dütsche Sprooch |
p r2.6.5) (Bot: Zonto: ltg:Vuocīšu volūda |
||
Riga 30: | Riga 30: | ||
{{Link FA|an}} |
{{Link FA|an}} |
||
⚫ | |||
[[ab:Алман бызшәа]] |
[[ab:Алман бызшәа]] |
||
Riga 133: | Riga 131: | ||
[[ln:Lialémani]] |
[[ln:Lialémani]] |
||
[[lt:Vokiečių kalba]] |
[[lt:Vokiečių kalba]] |
||
[[ltg:Vuocīšu volūda]] |
|||
[[lv:Vācu valoda]] |
[[lv:Vācu valoda]] |
||
[[mdf:Германонь кяль]] |
[[mdf:Германонь кяль]] |
||
Riga 174: | Riga 173: | ||
[[ro:Limba germană]] |
[[ro:Limba germană]] |
||
[[ru:Немецкий язык]] |
[[ru:Немецкий язык]] |
||
⚫ | |||
[[rw:Ikidage]] |
[[rw:Ikidage]] |
||
[[sah:Ниэмэс тыла]] |
[[sah:Ниэмэс тыла]] |
Version de le 23:04, 23 mar 2011
Deutsch | |
---|---|
Nome locaƚe | Deutsch |
Tipo | łéngua e łéngua viva |
Parlà in | Varda "Statuto ufisiałe"; inoltre in Fransa (Alsazia e Lorena), Danimarca, Romania, Namibia, USA, Sudafrica, Cile, Braxil, Repubblica Ceca, Ungheria, Rusia, Kazakistan |
Autòctono de | tedeschi, Àustria, regione di Karlovy Vary (it) , regione di Ústí nad Labem (it) , Zermània, Trentin–Alto Àdeze/Südtirol e Trentin |
Parlanti | |
Totałe | 110 milioni (2019 ) |
Caratarìsteghe | |
Scritura | alfabeto tedesco e alfabeto latin |
Clasifegasion lenguìstega | |
łéngua umana łéngue indoeoropee łéngue zermàneghe łéngue zermàneghe osidentałi South Germanic (en) | |
Regoƚà da | Council for German Orthography (en) e Leibniz Institute for the German Language (en) |
Vulnerabiłità | 1 segura |
Còdazi | |
ISO 639-1 | de |
ISO 639-2 | ger |
ISO 639-3 | deu |
SIL | GER |
Glottolog | stan1295 |
Ethnologue | deu |
ASCL | 1301 |
IETF | de |
Destribusion zeogràfega | |
Distribuzione geografica del tedesco |
El tedésco o todésco el xe na léngua che ła fa parte del grupo nederlandese-xermaniego del ramo osidentałe de łe léngue germàneghe de ła faméja de łe lengue indoeuropee.
El xe ła léngua germànega che se parla piesè nel mondo dopo l'ingléxe, e anca ła léngua con piesè parlanti madreléngua de tuta l'Union Europea.
El xe ła léngua ufisiałe in Germania, Austria, Lusenburgo, Belgio, Svissera (dove i parla ła variante dita "Svissero todésco") e in Liechtenstein; in più l'é parlà e anpiamente tutełà in serte xone de l'Itałia (cofà el Sudtiroło), de ła Fransa (Alsazia e Łorena), de ła Romanìa, de ła Połonia e dei USA (nei stati de New York, Pennsylvania e Ohio soratuto).
In tuto el gà 112 miłióni de parlanti distribuìi su 38 nassion, con ìxole lénguistiche in tuti quanti i continenti (par exenpio in Namibia ex-cołonia todésca), alcune de łe quałi łe existe da asè secołi.
Łéngoe uficiałi de l'Onion Eoropea | ||
---|---|---|
Bulgaro | Castiglian | Ceco | Danexe | Estone | Finlandexe | Fransexe | Gaełico | Greco | Inglexe | Itałian | Łetone | Łituan | Maltexe | Olandexe | Połaco | Portoghexe | Rumeno | Slovaco | Slovèno | Svedexe | Tedesco | Ungarexe |