Salta al contegnùo

Belun

Coordenae: 46°08′27″N 12°12′56″E
Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Bełun


Belun

Cànbia el vałor in Wikidata

Pozision

Map

46°08′27″N 12°12′56″E

StatoItàłia
RejonVèneto
Provinsa Bełun Cànbia el vałor in Wikidata
Cavedałe de
Popołasion
Totałe35 529 (2023) Cànbia el vałor in Wikidata
Densità241,33 hab./km²
Zènaro
left 18 641 (%52,5) (%47,5) 16 881 Òmani
Demònemo bełunezi ,   Edit this at Wikidata
Zeografia
Àrea147,22 km²[1] Cànbia el vałor in Wikidata
Altitùdene390 m Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Dì festivo
Festa patronałe(11 de novenbre) Cànbia el vałor in Wikidata
PatronoMartin de Tours Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
Còdaze postałe32100 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionBL Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Prefiso tełefònego0437 Cànbia el vałor in Wikidata
ID ISTAT025006 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze catastałe de ItàliaA757 Cànbia el vałor in Wikidata
Premi

Sito webcomune.belluno.it Cànbia el vałor in Wikidata

Facebook place: comunebelluno X: comunebelluno Youtube: UCyaZC269HjiXaSDf_0X8GBg MusicBrainz: de390b4b-c286-4971-a54b-a56f729d3cfd

Belun (na volta ciamada anca "Çividal de Belun") l'è un comun de 36.112 abitanti, cavologo de provinçia, e el pi gros çentro abità de la Valbeluna.

La çità vecia de Belun la se cata su na ponta de sas vesin de indè che la Piave e l'Art i se zonta. Drio de la çità ghe n'è la Sciara (2531 m s.n.m.) co la Gusela del Vescovà, al monte Serva (2133 m s.n.m) co la so pança grossa e el monte Talvena, invençe a sud ghe n'è le Prealpi che le tira na riga tra el Belumat e la Trevisana. Senpre a sud, intel Castionese, el se cata l'alpe del Nevegal coi so inpianti de resalida e le piste siìsteghe.

El nome de la çità el vien dal çèltego belo-dunum che vol dir concol che slusega, propio parchè el se cata inten posto de oro in mezo a la Valbeluna. La çità l'è nassesta atorno al 200220 a.C. e dal 181 a.C. la xe devegnesta na base militar dei romani e el municipium Bellunum al tenp de Augusto l'è vegnest a aver un rolo de granda inportança inte la X Regio Venetia et Histria.

Al posto indè che la se cateva, al controlo par graçia de la prima tor del castel de Çumele, inte la strada pi granda verso nord, la Claudia Augusta Altinate, la ha fasest in vista che la diventesse na rocaforte inespugnàbile. Taca a rivar i bàrberi e Belun la se camina verso un lent e trist tramont par quel che interessa l'età romana. Par un bel toch Belun la resta sot al dominio longobardo (VI sec. D.C.) e carolinzo (VII sec.), e intel fenir del nono çentener el mete radis el governo aristocràtego del Vèscovo-conte, la nas cussì la çità medieval col castel, i murajoi, porte e torioi.

L'è sto qua al tenp de brute guere foreste contro i trevisani, speçe quando che el governa el vèscovo conte Zuane che l'ha ingrandì i domini belumat fin a la grassa piana de Montebeluna, ma presto la grandeça de Veneçia la òbliga el governo belumat a cogner de sielier, miga sença grossi rabagas interni, a la dediçion spontànea a la çità de la laguna intel 1404 an, so qua, quando le se finis le guere contro i Trevisani e le lote interne intrà le varie façion. La çità la se fa nova intel tessuto urbano in vista anca a la costruçion de case e palas dei nòbili e dei novi siori borghesi, inte sti tenpi de "vache grasse" anca par graçia dei streti raporti co Veneçia, infati se ghe vendeva legne e spade. La Piave la era, inte sti sècoli navigada dai çater che i porteva zo el legnan che dai bosch del Cadore i andeva a refornir la Serenìssima e alimenteva l'atività econòmega dei artisani, dei marangoi, dei porti. Riva po i burti ani de Napoleon (1797-1815), e el nas co lu el Departimento de la Piave, Belun el passa sot i much austrìeghi e po dopo longhi ani el passa sot al Regno d'Italia.

Andando in su co la scala mobile se pol veder un gran bel panorama su la Valbeluna, se riva intel cor de çità vecia e se riva in piaça Domo inde che ghe n'è el gran canpanil projetà inte el '700 da Felipo Juvara, e indove che se afacia i palas de quei che comendeva na volta, el palas dei Retori del 1491 (ancoi prefetura), el palas ros del muniçipio e el palas dei vèscovi ancoi sede de l'Auditorium, mes su intel 1190 dal vèscovo-conte Gerardo de' Tacoli. Palas inde che al stile nordico ben al se misia co el stile architetonico venesian co bifore e polifore a sesto acuto, porteghi cornicioi e ornamenti di tanto bei, anca ancoi quel che tira meio i oci l'è la fontana central fata tel 1411, la statua nova messa in çima al pilastro l'è stà fasesta da poch e la rapresenta San Joatà (la statua oriunda la xe conservada intel vesin Museo Çìvego). El domo l'è stà fà su intel 1400, el se svilupa su tre navade co l'àsside zirà verso oçidente, el projet del domo de ades l'è atribuì a Tulio Lonbardo, architet veneçian, che l'è vegnest a Belun intel 1517 quando che i lavori de costruçion i jera bel che scuminçiadi sot la direçion de un cavomastro del posto, un certo Nicolò Tajapiere, che l'è quel che l'ha fà anca l'Orolojo del palas dei Retori. Andando par via Mezatera (al vecio decumano màssimo de la çità romana), inde che se facia desine de Palas fati su tra 1300 e 1600 se riva a la cesa de San Piero tacada a un dei ciostri del vesin Seminario Gregorian, come che l'è scrit inte na iscriçion entro l'atuale Capela Fulcis, la cesa de S. Piero l'è stà finida intel 1326, dopo pi de quaranta ani de lavori, quando che ghe n'era al Jubileo del 1300 volest da Bonifaço VIII. La cesa, fata su dai frati minori in stile gòtico, ancoi la xe in stile baroco co tante òpere d’arte: ben çinque piture de Andrea Sciavon (San Pietro, San Polo, l’Anunçiaçion …), tre cavolavori de Sebastian Rici inte la Capela Fulcis (fata intel 1704 tra la cesa e la sagrestìa): na Sagra Conversaçion, su tola, metesta inte l’àsside, e i do afreschi: “Decolaçion de San Zuane Batista” e “Ciamada de San Piero” e sin maniera speçiale le do meraviliose pale de legno de Andrea Brustolon. In çima, sora al presbiterio, ghe n'è un dei pochìssimi esenpi de òrgano fonocròmego a do tastiere de Zuan Batista de Lorençi (1860). Intei do cantoi estremi de la çità vecia se pol veder, oncora intere, le do porte majori, l'inponente porta Dojona a nord e, co i so merlet in piera e matoi, porta Rugo a sud indè che vesin se cata el Palas del Capitan e la çinqueçentesca cesa de Santa Marìa dei batudi.

Pochi sas i ne dis che ghe n'era un castel inte la çità vecia, da drio pena fora da le mura se verze in tuta la so beleça e grandeça la piaça Canpedel che ancoi la se ciama Piaça dei Màrtiri in recordo de quei che i è stadi picadi dai much su pai pai de la piaça. Sta piaça la xe considerada el saloto dei belumat col so liston co la ciesa de San Roch dove che ghe n'è quadri de Pare Santo da Veneçia e Luigi Çima. Andando verso est e passada la piaça Tojo Lele (Vitorio Emanuel), inde che se afacia el teatro Comunal, se riva in via Roma e da là se riva a la cesa de San Stèfen.

La cesa de San Stèfen, la pi bela Cesa de Belun, la xe stada fata su intel 1463, al posto de la vecia ceseta de la Madona de le Graçie. Intel 1480, co i era drio scavar i a catà al sarcòfago de Flavio Ostilio, che incoi l'è stat mes intel cortivo de palaço Crepadona. A tener su le volte a crosera, e consideradi tra le opere d'arte pi interessanti conservade inte la cesa, ghe n'è do ànzioi de Andrea Brustolon che l'ha fat anca na cros - tacà sul mur a sinistra); inte la Capela Cesa (1485) a manca del presbiterio: un altar de legno intajà, e se pensa che lo epie fat el belumat Andrea de Foro (XV sec), coi afreschi picenini inte la cornis che se pensa i epie fati Mateo Cesa; afreschi de Jàcopo da Montagnana, co su el martirio de San Stèfen e la conversion de Polo, la vita del Sior, i è saltadi fora da sot le malte dopo del teramoto del 1873. Bel anca al tabernacol de legno de fra Françesco de la Dia; inte la scola de Veçelio, na "Adoraçion dei Mazi", fursi de la botega de Tiçian; quìndese formele de ram e una in tela de Françesco Frigimèlica inte la capela de sinistra; tele de Çèsare Veçelio e del Frigimèlica sui mur del batistero. Vesin de la Cesa ghe n'è el convento dei Serviti col bel ciostro gòtico ancoi sede de l'intendença de finança. Inde che finis le "scalete" l'ùnego esenpio de Cesa in stile romànico de la çità dedicada a San Biasio.

Da pensarse: palas Barçeloni Corte, palas Dojon, palas Pilon, palas Barpo, le Cese de Santa Marìa de Loreto, la Sieçentesca Cesa de San Zervasio, la cesa de San Nicolò zo a Borgo Piave che lanbis le sponde dell'omònemo fiume e la Cesa de San Isepo "marangon" a Borgo Pra che fin a la fin de l'Età de Mezo la xe stada la cavedale de la produçion de spade da bataja. La çità po la continua verso i quartieri residençiali de Cavarçan, Baldenich, Musoi e San Lorenço.

Sebastian RiciDiana e Endimione, 1714, Londra, Chiswick House

Tante le manifestaçion culturali organizade in ànbito çitadin. Palaço Crepadona in sti ùltemi ani l'è devegnest el centro culturale çitadin par antonomasia co le so numerose inportantìssime mostre da Vincent Van Gogh a Pablo Picaso, da Jean-Baptiste-Camille Corot a Claude Monet, Ippolito Caffi, Sebastian Rici e tanti altri. La çità la xe sede de n'orchestra da càmera, de numerosi cori polifònici e popolari, La stajon teatrale de prosa la ciama spetatori da ogni çità del Vèneto. Ogni an, in ocasion de la festa patronale de San Martin, la vien organizada l'ex tenpore de scultura su legno dove che desine de artisti de fama internaçional i se fa guera a colpi de scalpel sparsi par tuti i cantoi pi bei de la çità. Ogni an inte la manifestaçion "Oltre le Vete" vien fati tanti incontri, conçerti, convegni etc.. dedicadi a la montagna.

Piati tìpeghi de la tradiçion belumata:

  • formai schiç
  • torsela
  • pastin a la piastra
  • polenta e cavariol,
  • casunçiei
  • polenta e osei
  • pèndole
  • risi co i bruscandoi
  • risi e bisi
  • fasoi de Lamon
  • codinçon
  • scorçinciole
  • pom noselà
  • pan de Belun

La "sagra dei fisciot" l'è segur la pi grossa fiera de la çità e la vien in primavera, do domèneghe prima de Pasqua. Ghe n'è la messa e na longa procession inde che se porta in ziro la statua de la Madona dei sete dolori che la è tegnesta inte la capela piciola de la Cesa de San Stèfen. Ghe n'è un mucio de roba da magnar, zughi par i boce e traghene varie de artigianato locale. Co riva sera i fa i foghi de artificio che i slusegheva in çiel che inbarlumeva tuta la çità.

In sto periodo inte la piaça se fa un vecio zogo tìpego coi ovi sodi, che se ciama Rolo.

La Fiera de San Martin, patrono de la çità, la xe a novenbre e ghe n'è, oltre a la za mensionada ex tenpore internaçional de scultura su legnu, an bel marcà de la roba vecia inte pol snisar i prodoti locali e çercar le castegne col vin novo. Tut finis a la sera co un conçerto de mùsica sinfònico-corale entro intel Domo.

A Belun ghe n'è na starnera de inpianti sportivi, na pissina olinpiònica co quatro vasche, un palas del jaç, au stadio polisportivo, un palaçet del sport e vesin del çentro su sul Nevegal un conprensorio siìstico co piste da sii alpin de varie dificoltà e pendençe e na pista de sii nòrdico su ai Pianlonghi.

File:Hockhey goal cmd 2004.jpg
Hockhey so jaso
File:Schipck.JPG
Scating in salita

L'Assoçiaçione Calcio Belun 1905, la porta i colori zal e blu.

  • Antole,
  • Bes,
  • Bolzan (Bolzano Bellunese),
  • Caleipo,
  • Castion,
  • Castoi,
  • Cavessach (Cavessago),
  • Cet,
  • Ciesuraça (Chiesurazza),
  • Çirvoi (Cirvoi),
  • Col de Piana,
  • Col de Salce,
  • Colunch (Collungo),
  • Cusighe,
  • Faverga,
  • Fiamoi (Fiammoi),
  • Fistere (Fisterre)
  • Giamosa,
  • Jaçoi (Giazzoi),
  • Levech (Levego),
  • Le Venghe (Sargnan, Sargnano)
  • Madeach (Madeago),
  • Mier,
  • Nevegal,
  • Orçes,
  • Pedeserva,
  • Pra de Luni,
  • Rivamaor,
  • Saforçe (Safforze),
  • Sala,
  • Salçe (Salce),
  • Sanpiero (San Piero in Canpo),
  • Soracroda (Sopracroda),
  • Sois,
  • Sossai (Sossai),
  • Tassei (Tassei),
  • Tisoi,
  • Vignole,
  • Visome.

Quartieri çitadini

[canbia | canbia el còdaxe]
  • Baldenich,
  • Borgo Piave,
  • Borgo Pra,
  • L'Anta
  • Cavarzan (Cavarzano),
  • Mussoi (Mussoi),
  • Nogarè,
  • San Lorenço,
  • Quartier Cadore,
  • San Francesco,
  • Lanbioi,
  • Piave,
  • Via Cairoli,
  • Via Feltre-Maraga,
  • Via Garibaldi.

Persone inportanti

[canbia | canbia el còdaxe]

Persone inportanti nasseste a Belun:

  1. voze de refarensaistat.it.
Controło de autoritàVIAF (EN157092112 · LCCN (ENn79041999 · GND (DE4087135-6 · WorldCat Identities (ENn79-041999
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Belun&oldid=1179695"