Gozaldo

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.


Globe icon.svgGozaldo
Pozision

46°13′00″N 11°57′00″E / 46.216667°N 11.95°E46.216667; 11.95 (Gosalt / Gosaldo)Coordinae: 46°13′00″N 11°57′00″E / 46.216667°N 11.95°E46.216667; 11.95 (Gosalt / Gosaldo)

StatoItàlia
Rejon de l'ItałiaVèneto
Provincia d'ItàliaProvincia de Bełun Cànbia el vałor in Wikidata

CapitałeGosaldo (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe604 (1° xenaro 2018) Cànbia el vałor in Wikidata
Red Arrow Down.svg−21 (2017)
Densità12,46 ab/km²
Zeografia
Àrea48,48 km²[1] Cànbia el vałor in Wikidata
Altitùdene1 141 m Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
PatronoMaria Addolorata (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
Còdaze postałe32020 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionBL Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Prefiso tełefònego0437 Cànbia el vałor in Wikidata
ID ISTAT025025 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze catastałe de ItàliaE113 Cànbia el vałor in Wikidata

Sito webagordino.bl.it… Cànbia el vałor in Wikidata

Gozaldo (pronunsià Gozalt, ciamà in Italian Gosaldo e par ladin Gosàlt) al ze an comun de 885 abitanti de la provincia de Bełun. Al capoluogo al ze Don (1141mslm).

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Al paess al ze stat ciapà in maniera seria da la aluvion del 4 novenber 1966, quando che el fea pi de domili abitanti. La aluvion la ga menà via frasion intiere, le vie de comunicasion le ze state serade e qualcheduna la ze stata messa a posto dopo trenta ani. Al paess tanto par la posision descomeda che par sti fati al ga subì an calo de popolasion.

Frasion[canbia | canbia el còdaxe]

Tiser[canbia | canbia el còdaxe]

A 940mslm. Al paess al ze te la alta Val del Mis, a redoss del Parco Nasional Dolomiti Belunesi. La parochia de Tiser, dedicada a San Bartolomeo, la nass inte la prima metà del 1600 e lora la contea 1000 abitanti. La economia del posto in prensipio la era ligada a le miniere de cinabro (miniera de Vallalta) e de la vesina miniera de calcopirite de la Val Inperina. Serti segn de ricerche minerarie i ze del 1400 a opera de minator todeschi. Pi tardi al posto al ze stat sot del Inpero Austro-Ungarico e sot de la republica de Venesia. La đent del posto la laorea inte le miniere o comunque in funsion de quele. La agricoltura no la ze mai stata la economia principal. Al paeset al ze famoss par la tradision dei consa che da qua i partia par l'Italia e par i Stati confinanti co pochi arte par far e inpajar carieghe. I consa par difender al so saer e par parlarse intrà de lori sensa esser intendesti i se ga inventà an so gergo ciamà "Scapelament del consa". Al gosaldin Giocondo Dalle Feste del 2003 al ga publicà an disionario de le parole de sto gergo.

Forsela Aurine[canbia | canbia el còdaxe]

Quota su el livel del mar 1300m. La frasion la ospita struture par al turismo estivo e invernal e la ze te el altipian a i piei del Agner e de la Croda Granda. La frasion, piciola assei, la ze abitada pi che sia da turisti (i paesani i ze 19).

Personalità de Gosalt[canbia | canbia el còdaxe]

  • Jacom Dalle Feste al ga scrit an disionario su el Scapelament del consa.

Robe da no perderse[canbia | canbia el còdaxe]

Prodoti tipici[canbia | canbia el còdaxe]

  • Carieghe
Controło de autoritàVIAF (EN234821181 · WorldCat Identities (EN234821181
  1. voze de refarensaistat.it.
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Gozaldo&oldid=1054552"