Salta al contegnùo

Vietnam

Canbia lingambo
Coordenae: 16°N 108°E
Pending
Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.


Vietnam
Việt Nam (vi) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
Someja

InoTiến quân ca Cànbia el vałor in Wikidata
Bomò«Độc lập – Tự do – Hạnh phúc»
«Independence – Freedom – Happiness»
«Независимост - свобода - щастие»
«Annibyniaeth – Rhyddid – Hapusrwydd» Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoNanyue Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

Map

16°N 108°E

ContinenteAxia
Capitałe  Hanoi Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe96 208 984 (2019) Cànbia el vałor in Wikidata
Densità290,06 hab./km²
Zènaro
left 49 409 110 (%51,4) (%51) 49 097 090 Òmani
Demònemovietnamio, vietnamii, vietnamia, vietnamie  Edit this at Wikidata
Idiomavietnameze Cànbia el vałor in Wikidata
Rełijonbudismo, catołicismo, protestantèzemo, caodaismo (it) Traduzi e Hòa Hảo (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita76,253 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
2,253 (2021)
Taso de suicìdio7,2 (2019) Cànbia el vałor in Wikidata
Putełi no scołarizai4 069 875 (2002) Cànbia el vałor in Wikidata
46 007 (2001)
Zeografia
Parte deSud-est aziàtego e Indocina Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea331 690 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoFan Si Pan (3 143 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoMar de Cina Meridionałe (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
  Cina
  Canbòza
  Làos Cànbia el vałor in Wikidata
Prima mesion documentadaĐại Việt Cànbia el vałor in Wikidata
Organizasion pułìtega
Forma de goernostato unitàrio, monopartidismo e repùblega Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano ezecutivoGoerno del Vietnam Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoAsenblea Nasionałe de Vietnam Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente del Vietnam (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataTô Lâm (it) Traduzi (22 de majo del 2024) Cànbia el vałor in Wikidata
Primo Ministro del Viètnam Cànbia el vałor in WikidataPhạm Minh Chính (it) Traduzi (5 de apriłe del 2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de Democrasia

2.94/10

   

Menbro de
Organizasion de łe Nasion Unìe, Asociasion de le Nasion de Àzia Sudorientale, Organizasion mondiałe del comerso[3], Cooparasion Econòmega de l'Àzia-Pasìfego[4], Banca Internasionałe par ła Recostrusion e Desviłupo, Asociasion Internasionałe del Desviłupo, Corporasion Finansiària Internasionałe, Organismo Multilaterałe de Garansia dei Investimenti, Forum Rejonałe de l'ASEAN, Banca Aziàtega del Desviłupo, COMECON, Interpol[5], Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe[6], Organizasion Idrogràfega Internasionałe[7], UNESCO[8], Grupo de Oservasion de ła Tera, Union Postałe Universałe[9], Union Internasionałe de Tełecomunicasion[10], Organizasion Internasionałe de ła Francofonia, Organizasion Meteorołòzega Mondiałe[11], Organizasion mondiałe de ła sanità[12] e Organizasion Mondiałe de łe Dogane[13] Cànbia el vałor in Wikidata
Economia
PIL nomenałe366 137 590 718 $ (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Persentuałe IVA10 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,703[15] Cànbia el vałor in Wikidata (2021[15] Cànbia el vałor in Wikidata)
MonedaĐồng vietnamita Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBanca Statałe de Viètnam Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion2 %[17] Cànbia el vałor in Wikidata
Coefisente de Gini

35.7/100

   

Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1VN Cànbia el vałor in Wikidata VNM Cànbia el vałor in Wikidata 704 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionVN Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.vn
Prefiso tełefònego+84 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
113 (połisia)
115 (servìsio mèdego d'emerzensa)
114 (ponpieri) Cànbia el vałor in Wikidata
Preza ełètrega
tipo A[18], Europlug[18], tipo G e tipo F (schuko)[18] Cànbia el vałor in Wikidata
Istòrego
Sito webvietnam.gov.vn Cànbia el vałor in Wikidata
MusicBrainz: 0158e991-c3c6-374a-9b9d-024bbaff6980


El Viètnam (vietnames: Việt Nam, [viət˨ næm˧], Scolta sto sonScolta (?·i)), ufisialmente la repùblica socialista del Viètnam l'é in stato del Axia sudoriental.
El confina a nord co ła Republica Popołare Cinexe, a ovest co el Laos e ła Canbògia, a est e a sud co el Mar Cinexe Meridionałe. A sud, par in tochet, el Vietnam el buta su el golfo del Siam.

Zeografia

[canbia | canbia el còdaxe]

El Viètnam el é dividest in tre region: el Tonchin a nòrd, el An Nam a mèẑ e la Cocincina a sud.

Clima

[canbia | canbia el còdaxe]

El Viètnam el ga in clima calt, co na umizità mèdia de 84%. I monsoni i pòrta tanta acua, scuaxi sènpro piova, anca parché sta naẑion la é in pràtega tuta sora al mar.

El paexòt Mai Châu, te el nòrd-òvest del Viètnam

Stòrgia

[canbia | canbia el còdaxe]

Antighità

[canbia | canbia el còdaxe]

Al iniẑio (prima del 1200) el Viètnam l'é de mò cuel che incoi l'é el Tonchin.

Tra el II secoło a.C. e el I secoło el Viètnam el fa tante guère contro la Cina e pì de na òlta el é concuistà e el ciapa l'indipendènẑa, ma el restà dominà da i cinexi.

Inte el 938, el general Ngô Quyền el lìbera la só naẑion e el crèa in règno[19], che el ga vàrie dinastie: i Ngô, i Đinh, i Lê, i Lý, i Trần e i Hồ.

Tel 1527 ga tacà na guèra ẑivil e el Viètnam se staca in do tòchi: el nord, co la dinastia dei Mạc, e el sud ,co i Lê. Tuti e doi i règni i fa progrezir la naẑion (visto che l'é tacazi anca dei contati co i europèi). I Mạc i spòsta la cavedal da Hanoi a Phú Xuân[20].

Tel 1771 taca dei dixordini te el sud e la dinastia Nguyễn la va in decadènẑa, così i Tây Sơn i ciapa el só pòsto e te el 1786 i se bat contro i Lê e prest i rimet insieme el Viètnam. Te el 1799, visto che i Tây Sơn i ga problèmi intèrni (de sucesion) Nguyễn Ánh, prima scanpà in Cina, el torna co un exercito e el combat fin al 1802, co el concuista Thăng Long[21] e el vèn re.

Modernità

[canbia | canbia el còdaxe]

Te el mèẑ del XIX secoło el Viètnam el vèn concuistà da la Fransa, che la ghe cava la autonomia e el la fa colònia. Fin de sùbito taca le protèste e vari partii i conbat par la indipendènẑa. Par ani pò sèguita a èserghen la guerilia in giro par la naẑion.

Te la Seconda guera mondiałe el Viètnam el vèn ocupà da i giaponexi e i comunisti de Ho Chi Minh [22] i taca a èser potènti. Sti comunisti, dal 1946 al 1954 i conbat contro i francexi e i venẑ. El Viètnam el vèn parò spacà de nòu ten do tòchi: nòrd e sud.

Te el 1960 i Stati Unizi i fa la guèra al Viètnam del Nòrd, anca parché l'é in paes comunista e se é in piena Guera Freda. Co la tàtica de la guerilia i comunisti i bat i americani e te el 1975 i ciapa Saigon, finèndo così la guèra.

Zeografia politega

[canbia | canbia el còdaxe]

El Vietnam l'é divixo in 58 province (tỉnh) e 5 munisipalità (thủ zô).

Province e munisipalità del Vietanm
Nome Cavologo Abitanti[23] Superficie[24]
Bắc Ninh Bắc Ninh 1.009.800 797 km²
Hà Nam Phủ Lý 826.600 827 km²
Hải Dương Hải Dương 1.722.500 1.661 km²
Hưng Yên Hưng Yên 1.142.700 895 km²
Nam Định Nam Định 1.974.300 1.669 km²
Ninh Bình Ninh Bình 922.600 1.388 km²
Thái Bình Thái Bình 1.865.400 1.509 km²
Vĩnh Phúc Vĩnh Yên 1.180.400 1.371 km²
Hà Nội (munisipalità) 5.760.200 921 km²
Hải Phòng (munisipalità) 1.803.400 1.504 km²
Hà Tĩnh Hà Tĩnh 1.306.400 6.054 km²
Nghệ An Vinh 3.064.300 16.381 km²
Quảng Bình Đồng Hới 853.000 8.065,3 km²
Quảng Trị Đông Hà 625.800 4.592 km²
Thanh Hoá Thanh Hoá 3.680.400 11.168 km²
Thừa Thiên-Huế Huế 1.143.500 5.009 km²
Bắc Giang Bắc Giang 1.594.300 3.817 km²
Bắc Kạn Bắc Kạn 301.500 4.796 km²
Cao Bằng Cao Bằng 518.900 8.445 km²
Hà Giang Hà Giang 683.500 7.831  km²
Lạng Sơn Lạng Sơn 746.400 8.187 km²
Lào Cai Lào Cai 585.800 8.050 km²
Phú Thọ Việt Trì 1.336.600 3.465  km²
Quảng Ninh Hạ Long 1.091.300 5.939 km²
Thái Nguyên Thái Nguyên 1.127.200 3.541 km²
Tuyên Quang Tuyên Quang 723.300 5.801 km²
Yên Bái Yên Bái 740.700 6.808 km²
Điện Biên Điện Biên Phủ 459.100 9.554 km²
Hoà Bình Hoà Bình 820.400 4.612 km²
Lai Châu Lai Châu 319.900 9.065 km²
Sơn La Sơn La 1.007.500 14.210 km²
Daklak Buôn Ma Thuột 1.737.600 13.062 km²
Dak Nông Gia Nghĩa 407.300 6.514 km²
Gia Lai Pleiku 1.161.700 15.662 km²
Kontum Kontum 383.100 9.690,5 km²
Lâm Đồng Đà Lạt 1.179.200 9.776,1 km²
Bình Định Quy Nhơn 1.566.300 6.039,6 km²
Khánh Hòa Nha Trang 1.135.000 5.217,6 km²
Phú Yên Tuy Hòa 873.300 5.060,6 km²
Quảng Nam Tam Kỳ 1.472.700 10.438,3 km²
Quảng Ngãi Quảng Ngãi 1.295.600 5.152,7 km²
Đà Nẵng (munisipalità) 788.500 1.257,3 km²
Bà Rịa-Vũng Tàu Vũng Tàu 926.300 1.989,6 km²
Bình Dương Thủ Dầu Một 964.000 2.696,2 km²
Bình Phước Đồng Xoài 809.500 6.883,4 km²
Bình Thuận Phan Thiết 1.163.700 7.836,9 km²
Đồng Nai Biên Hòa 2.214.800 5.903,9 km²
Ninh Thuận Phan Rang-Tháp Chàm 567.900 3.363,1 km²
Tây Ninh Tây Ninh 1.047.100 4.035,9 km²
Sità de Hồ Chí Minh (munisipalità) 6.105.800 2.098,7 km²
An Giang Long Xuyên 2.210.400 3.536,8 km²
Bạc Liêu Bạc Liêu 820.100 2.584,1 km²
Bến Tre Bến Tre 1.353.300 2.360,2 km²
Cà Mau Cà Mau 1.232.000 5.331,7 km²
Đồng Tháp Cao Lãnh 1.667.800 3.376,4 km²
Hậu Giang Vị Thanh 796.900 1.601,1 km²
Kiên Giang Rạch Giá 1.684.600 6.348,3 km²
Long An Tân An 1.423.100 4.493,8 km²
Sóc Trăng Sóc Trăng 1.276.200 3.312,3 km²
Tiền Giang Mỹ Tho 1.717.400 2.484,2 km²
Trà Vinh Trà Vinh 1.036.800 2.295,1 km²
Vĩnh Long Vĩnh Long 1.057.000 1.479,1 km²
Cần Thơ (munisipalità) 1.139.900 1.401,6 km²

Demografìa

[canbia | canbia el còdaxe]

Religion

[canbia | canbia el còdaxe]

Te el Viètnam la religion pì difondesta l'é el Budismo Mahāyāna[25], ruà graẑie a le influènẑe cinexe e dei vexini Khmer[26].

Se pòl catar de spes le dotrine tradiẑionale cinexe, tipo el Confucianèximo e el Taoism.
Nòva l'é la feze te el Cao Đài, fondaza te el 1926.
Ghe n'é pò la seconda pì granda comunità catòlica de l'Axia drìo cuela de le Filipine, fata dei misionari portoghexi te el 1500-1600 e pì tardi de cuei franẑexi.

Te el Viètnam, comuncue, la religion de stato l'é par lège el ateismo.

Lengue

[canbia | canbia el còdaxe]
El vietnamesl'é na lengua tonala. Cuà tuti i tòni de la paròla "ma".

La lengua ufiẑiala l'é el vietnames, na lengua austronexiana co el alfabèto latin.

Intant la dominaẑion coloniala se ga difondest el franẑes. Incoi el é parlà sènpro de manco; inveẑe i zoveni é drìo a stuziar el ingles.

Te le region intèrne, te le montagne, ghe n'é dele minoranẑe, ciamaze dei franẑexi montagnard, che parla le so lengue indìgene[27], tipo el Khmer.

Gałeria de someje

[canbia | canbia el còdaxe]
  • monte Fansipan, a nord
    monte Fansipan, a nord
  • delta de el Mecoṅ
    delta de el Mecoṅ
  • panorama de Ha Noi
    panorama de Ha Noi
  • sità antiga de Hué, patrimonio ONUESC
    sità antiga de Hué, patrimonio ONUESC

Nòde

[canbia | canbia el còdaxe]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Declarà da: 2013 Constitution of the Socialist Republic of Vietnam.
  2. ↑ Declarà da: Constitution of Vietnam (2001). Sesion del documento: 5.3.
  3. ↑ URL de refarensa: https://www.wto.org/english/thewto_e/countries_e/vietnam_e.htm. Data de consultasion: 23 de agosto del 2015.
  4. ↑ URL de refarensa: http://www.apec.org/about-us/about-apec/member-economies.aspx. Data de consultasion: 23 de agosto del 2015.
  5. ↑ URL de refarensa: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editor: Interpol. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  6. ↑ URL de refarensa: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editor: Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  7. ↑ URL de refarensa: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editor: Organizasion Idrogràfega Internasionałe. Data de consultasion: 8 de disenbre del 2017.
  8. ↑ URL de refarensa: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  9. ↑ URL de refarensa: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  10. ↑ URL de refarensa: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  11. ↑ URL de refarensa: https://public.wmo.int/en/members/viet-nam. Data de consultasion: 26 de majo del 2020.
  12. ↑ URL de refarensa: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consultasion: 21 de lujo del 2020.
  13. ↑ URL de refarensa: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consultasion: 16 de marso del 2024. Pajina: 10. Sostiene il qualificatore: data del scumìsio.
  14. ↑ URL de refarensa: https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD. Editor: Banca Mondiałe. Data de consultasion: 26 de agosto del 2023.
  15. ↑ 15,0 15,1 voze de refarensahdr.undp.org.
  16. ↑ Declarà da: 2013 Constitution of the Socialist Republic of Vietnam. Sesion del documento: 55.3.
  17. ↑ URL de refarensa: http://data.worldbank.org/indicator/SL.UEM.TOTL.ZS.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 voze de refarensaiec.ch.
  19. ↑ (EN) Viet Nam News
  20. ↑ incoi Huế
  21. ↑ incoi Hanoi
  22. ↑ giutazi dei americani
  23. ↑ General Statistics Office of Vietnam
  24. ↑ Statoids
  25. ↑ (EN) US Department of State Archivià il 7 de lujo 2010 in Internet Archive. Archivià il 7 de lujo 2010 in Internet Archive.
  26. ↑ te la Canbògia
  27. ↑ (EN) FAQ montagnard foundation Archivià il 4 de zenaro 2013 in Internet Archive.


Varda anca

[canbia | canbia el còdaxe]

Bibliografìa

[canbia | canbia el còdaxe]
  • (IT) Edward Doyle, Samuel Lipsman, Scenari di Guerra, 1992. ISBN88-7133-074-9.

Altri projeti

[canbia | canbia el còdaxe]

Łinganbi foresti

[canbia | canbia el còdaxe]



Controło de autoritàVIAF (EN) 155871049 · ISNI (EN) 0000 0001 2243 3868 · LCCN (EN) n79032186 · GND (DE) 4063514-4 · BNF (FR) cb118686235 (data) · BNE (ES) XX450945 (data) · NLA (EN) 35581821 · BAV ADV10276888 · NDL (EN, JA) 00560635 · WorldCat Identities (EN) n79-032186
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Vietnam&oldid=1167826"