Łéngua svedexe

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Va a: navigasion, serca
Svedese (svenska)
Creà da: {{{creatore}}} nel {{{anno}}}
Contesto: {{{contesto}}}
Parlà in: Svezia, Finlandia
Regioni:Rejon: {{{regione}}}
Periodo: {{{periodo}}}
Persone: 9 milioni
Clasifica: 89
Scritura: {{{scrittura}}}
Tipołogia: {{{tipologia}}}
Fiłogenexi: Lengue indoeuropee

 Germaniche
  Scandinave
   Svedese
 
  
   
    
     
      
       
        
         
          
           
            
             
              

Statuto ofiçiałe
Stato: Unione europea, Finlandia, Svezia de facto
Regolà da: Accademia Svedese
(non ufficialmente)
Codexe de clasificassion
ISO 639-1 sv
ISO 639-2 swe
ISO 639-3 {{{iso3}}}
SIL SWD  (EN)
SIL {{{sil2}}}
Estrato en lengoa
Dichiarassion Universałe de i Diriti de l'Omo - Art.1
Alla människor äro födda fria och lika i värde och rättigheter. De äro utrustade med förnuft och samvete och böra handla gentemot varandra i en anda av broderskap.
El Pare Nostro
Alla människor äro födda fria och lika i värde och rättigheter. De äro utrustade med förnuft och samvete och böra handla gentemot varandra i en anda av broderskap.
Trasliterassion
{{{traslitterazione}}}
Łengoa - Elenco de łe łengoe - Łenguìstega
El łogo de Wikipedia Vixita ła Wikipedia [[:{{{codice2}}}:|in {{{nome2}}}]]!
El łogo de Wikipedia Vixita ła Wikipedia [[:{{{codice3}}}:|in {{{nome3}}}]]!
{{{mappa}}}
Pilcrow.png Sta paxena podaria contegnere carateri Unicode.

Ła łéngua svedéxe ła fa parte de ła rama scandìnava del grupo germànico che a só volta el fa parte de ła faméja indoeuropèa. Ła vien parlà in parte de ła Finlandia e ciaramente 'ntel Regno de Svezia, seben che no ła sia mìa mai stà proclamà uficialmente.

Nomi, Agetivi, Artìcołi e Pronomi[canbia | canbia sorxente]

El svedéxe el ga na declinasion baxà su quatro xènari (maschil, feminil, nèutro e xènare comun) seben che el maschil e'l feminil i s'abia quaxi del tuto fuxo col xènare comun.

  • Un saco de nomi nèutri i ga el plural invariàbiłe "glas" (goto/goti), "barn" (fiol/fiułi); calchedun el zónta -n "apple/applen" (pomo/pumi)
  • i altri xènari i ciapa -ar, -or, -(e)r come "hund/hundar (can/cani) e canbio vocàłico "hand/händer" (man sing./pl.); calchedun soło canbio voc. "broder/bröder" (fradeło/fradełi)

I artìcołi determinativi i se zónta in fóndo al nome (come in rumen) mentre i indeterminài i va davanti (come el vèneto).

  • Xènare comun: "hunden" (el can) ; "hundarna" (i cani); "en hund" (un can); "hundar" (cani)
  • Xèn. Nèutro: "barnet" (el fiol) ; "barnen" (i fiułi); "ett barn" (un fiol); "barn" (fiułi=fiol)

I artìcołi determinativi agetivałi i ga da nar prima de l'agetivo ma i vien senpre conpagnài da l'artìcoło determinativo finałe. L'agetivo el ga soło ła raixa biota (=sensa finałi) al xènare comun indeterminà, el ciapa -t(t) al nèutro indeterminà e 'l ciapa -a in tuti i altri caxi determinài o indeterminài. El pol ciapar -e al maschil singołar determinà.

  • Xèn.com.: "den goda hunden" (el bon can); "de goda hundarna" (i boni cani)
  • Nèutro: "det goda barnet" (el bon fiol); "de goda barnen" (i boni fiułi)
  • Maschil (uman): "den gode vännen" (el bon amigo) ma anca "den goda vännen"

L'articoło indeterminà invense l'à senpre ła stesa fórma inisiałe e no'l ga mai el plural.

  • Xèn.com.: "en god hund" (un bon can); "goda hundar" (boni cani)
  • Nèutro: "ett gott barn" (un bon fiol); "goda barn" (boni fiułi)

El genitivo el se fa zontando senpre comunque -s in fóndo a ła paroła, drio tute łe altre finałi:

  • Xèn.com.: "hundens" (del can); "den goda hundens" (del bon can) ; "hundarnas" (dei cani)
  • Nèutro: "barnets" (del fiol); "det goda barnets" (del bon fiol) ; "barnens" (dei fiułi)...

I pronomi i distingue nominativo e conplemento: "jag/mig" (mi), "du/dig" (ti), "vi/oss" (noaltri=noaltre), "ni/er" (voaltri=voaltre).

Łe terse persóne łe ga tuti quatro i xènari e łe distingue nominativo, acuxativo e genitivo: "han/honom/hans" (masc.uman: eło), "hon/henne/hennes (fem.uman: eła), "det/dess" (nèutro), "den/dess" (no nèutro e gnanca uman) mentre el plural l'è uno soło par tuti "de/dem/deras" (łuri=łore=quełi=quełe).

Coniugasion dei verbi[canbia | canbia sorxente]

I verbi ormai i à soło che un prexente in -(e)r e un pasà in -d(d)e, -te par tute łe persóne, i fa el supin co -t e'l partisipio pasivo (agetivałe) co -d:

  • tala (parlar): "talar - talade - talat" (parlo..parlè - parlava - [aver] parlà)
  • köpa (conprar): "köper - köpte - köpt - köpd" (conpro..conprè - conprava - [aver] conprà - [èser/vegner] conprà)
  • öppna (vèrzar/vèrdar): "öppnar - öppnade - öppnat - öppnad" (verzo..verzì - verzéa - [aver] verto - [èser/vegner] verto)

I verbi forti (iregołari) i fa el pasà co canbio vocałico, el supin co -it e 'l partisipio pasivo (agetivałe) co -en:

  • skriva (scrìvar): "skriver - skrev - skrivit - skriven" (scrivo..scrivì - scrivéa - [aver] scrito - [èser] scrito)
  • finna (catar): "finner - fann - funnit - funnen" (cato..catè - catava - [aver] catà - [èser|vegner] catà)

El pasivo el se pol far in du modi:

  • co l'auxiłiar bliva (vegner/èser): "den bliver öppnad - den blev öppnad - den har blivit öppnad" (el vien verto - el vegnéa verto - el xe stà verto)
  • co ła vecia final -s (riflesiva -rse): "den öppnas - den öppnades - den har öppnats" (el se verde - el se verdéa - el s'à verto)


Bandiera de l'Onion Eoropea Łéngoe uficiałi de l'Onion Eoropea Bandiera de l'Onion Eoropea
Bulgaro | Castiglian | Ceco | Danexe | Estone | Finlandexe | Fransexe | Gaełico | Greco | Inglexe | Itałian | Łetone | Łituan | Maltexe | Olandexe | Połaco | Portoghexe | Rumeno | Slovaco | Slovèno | Svedexe | Tedesco | Ungarexe