Difarense intrà łe version de "12 de majo"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p →Avegnimenti: fix, replaced: - → – (36) |
|||
Riga 3: | Riga 3: | ||
== Avegnimenti == |
== Avegnimenti == |
||
* [[113]] |
* [[113]] – Inaugurasion de ła [[Cołona Traiana]] a [[Roma]] |
||
* [[1191]] |
* [[1191]] – [[Ricardo I d'Inghiltera]] el spoza [[Berengaria de Navara]] |
||
* [[1328]] |
* [[1328]] – L'[[Antipapa Niccolò V]] el vien consacrà inte ła [[Bazéłega de San Piero in Vàtegan|Bazéłega de San Piero]] a Roma, dal [[Patriarcà de Venèsia|véscovo de Venèsia]] |
||
* [[1497]] |
* [[1497]] – [[Papa Alessandro VI]] el scomùnega [[Girolamo Savonarola]] |
||
* [[1588]] |
* [[1588]] – [[Enrico III de Fransa]] el dasa [[Parize]], dopo che [[Enrico de Guisa]] el entra inte ła sità |
||
* [[1689]] |
* [[1689]] – [[Guera de re Gulielmo]]: [[Gulielmo III d'Inghiltera]] el se unise a ła [[Guera de ła Granda liansa|Liga de Augusta]] e el scumìsia na guera contro ła [[Regno de Fransa|Fransa]] |
||
* [[1780]] |
* [[1780]] – [[Guera d'indipendensa ameregana]]: [[Charleston (Carolina del Sud)|Charleston]] el vien caturà da łe forse britàneghe |
||
* [[1797]] |
* [[1797]] – El [[Major Consejo]] de [[Repùblega de Venèsia|Venèsia]] el àbdega e ła sità ła vien consegnada a [[Napoleon Bonaparte]]. L'ùltemo [[Doze (Venèsia)|doze]] [[Ludovico Manin]] el ze costrinzesto a àbdegar |
||
* [[1820]] |
* [[1820]] – Ła nase a [[Firense]] [[Florence Nightingale]] [[Infermiero|infermiera]], [[Epidemiołozia|epidemiòłoga]] britànega, fondatora de l'[[Asistensa infermierìstega|infermierìstega]] moderna o nursing |
||
* [[1864]] |
* [[1864]] – [[Guera de secesion americana]]: [[bataja de Spotsylvania Court House]]: ''"El canton insanguenà"'' – i more pì de miłe soldai confederai e de l'union |
||
* [[1865]] |
* [[1865]] – Guera de secesion americana: [[bataja de Palmito Ranch]] – Inte el profondo [[Texas]], pì de un meze dopo de ła rendesta del zenerale confederà [[Robert Edward Lee]], l'ùltema bataja de ła guera ła finise co na vitòria de l'Union |
||
* [[1870]] |
* [[1870]] – El [[Manitoba]] el devien na [[Province e teritori del Canada|provincia del Cànada]] |
||
* [[1873]] |
* [[1873]] – [[Oscar II de Svèsia|Oscar II]] de [[Svèsia-Norveja]] el vien incoronà [[Sovrani de Svèsia|re de Svèsia]] |
||
* [[1881]] |
* [[1881]] – In [[Nordàfrica]], ła [[Protetorà franseze in Tunizia|Tunizia]] ła devien un protetorà fransezo |
||
* [[1917]] |
* [[1917]] – Prima a l'[[Òpara reałe de Budapest]] del [[bałeto]] ''"[[El prìnsipe de legno]]"'' de [[Béla Bartók|Béla Bartok]] |
||
* [[1932]] |
* [[1932]] – Dieze stimane dopo el so rapimento, el fioło neonasesto de [[Charles Lindbergh]] el vien catà morto a [[Hopewell (New Jersey)|Hopewell]] ([[New Jersey]]), a solché poche mìlia da ła caza de Lindbergh |
||
* [[1937]] |
* [[1937]] – Incoronasion de [[Sovrani d'Inghiltera|re]] [[Zorzi VI del Regno Unio]] inte l'[[Abasia de Westminster]] |
||
* [[1942]] |
* [[1942]] – [[Seconda guera mondiałe]]: [[seconda bataja de Char'kov]] – Inte l'[[Ucraina orientałe]], l'[[Armada Rosa]] ła taca ła so prima granda ofensiva de ła guera. Durante ła bataja i sovièteghi i se ritogarà ła sità de [[Charkiv|Char'kov]] a l'[[Wehrmacht|ezèrsito todesco]] |
||
* [[1944]] |
* [[1944]] – Se conclude l'ofensiva stratèzega del [[Dnepr]]-[[Carpazi]] co na granda vitòria par l'Armada Rosa |
||
* [[1948]] |
* [[1948]] – [[Luigi Einaudi]] el fa el zuramento cofà secondo [[presidente de ła Repùblega Italiana]]; el vegneva ełezesto el dì presedente co 518 voti su 872 |
||
* [[1957]] |
* [[1957]] – Insidente inte ła [[Mille Miglia]] che el copa el piłota [[Alfonso di Portago]], el copiłota [[Edmund Nelson]] e 10 spetatori |
||
* [[1958]] |
* [[1958]] – El vien firmà un acordo intrà [[Stati Unii d'Amèrica|USA]] e [[Cànada]] ciamà ''[[NORAD|North American Aerospace Defense Command]] (NORAD)'' |
||
* [[1967]] |
* [[1967]] – A ła [[Cueen Elizabeth Hall]], [[Inghiltera]], i [[Pink Floyd]] i prezenta el primo conserto [[rock]] [[cuadrifonia|cuadrifònego]] |
||
* [[1974]] |
* [[1974]] – [[Itàlia]]: inte el [[referendum abrogativo in Itàlia del 1974|referendum]] par l'abrogasion de ła [[Divòrsio|leje sol divòrsio]] i vinse i NO col 59,3%: ła ''Leje Fortuna-Baslini'' ła resta in vigore |
||
* [[1975]] |
* [[1975]] – [[Insidente de ła Mayaguez]]: ła marina canbozana ła catura el mercantile statunitense [[SS Mayaguez|SS ''Mayaguez'']] in [[àcue internasionałi]] |
||
* [[1994]] |
* [[1994]] – [[Russ Hamilton]] el devien el novo canpion del mondo de [[poker]]<ref>El tìtolo de canpion del mondo el ze un tìtolo ufisà; védarse [[World Series of Poker]].</ref> gavendo vinsesto l'avegnimento prinsipale de łe [[World Series of Poker]]: ła vitòria ła varà 1.000.000 de [[Dòłaro statunitense|dòłari]], e a na cuantità de arzento paro al so pezar. |
||
*[[1995]] |
*[[1995]] – [[Cardano al Campo]]: a l'età de 47 ani ła more par [[Aresto cardìago|aresto càrdio-sircołatòrio]] ła cantante italiana [[Mia Martini]]. |
||
* [[1999]] |
* [[1999]] – [[David Steel]] el devien el primo presidente del moderno [[parlamento scosezo]] |
||
* [[2000]] |
* [[2000]] – La [[Tate|Tate Modern Gallery]] ła verze a [[Londra]] |
||
* [[2002]] |
* [[2002]] – L'ex [[Presidente dei Stati Unii d'Amèrica|presidente statunitense]] [[Jimmy Carter]] el riva a [[Cuba]], par na vizita de sincue dì a [[Fidel Castro]], divegnendo el primo presidente dei Stati Unii d'Amèrica, in servìsio o no, a vizitare l'ìzoła, da ła [[Rivołusion cubana|Rivolusion castrista]] del [[1959]] |
||
* [[2008]] |
* [[2008]] – Un teramoto de grado 7.8 de ła [[scała Richter]] el devasta ła [[Cina]]. |
||
* [[2016]] |
* [[2016]] – [[Braziłe]]: ła [[Presidente del Braziłe|presidente]] [[Dilma Rousseff]] ła vien sospendesta da łe funsion de goerno par [[inpeachment]].<ref>[http://www.lastampa.it/2016/05/12/esteri/il-brasile-in-piazza-e-alla-tv-per-la-maratona-sullinpeachment-di-dilma-rousseff-YQBI7R4TM99m2jGdSkpziM/pagina.html]''[[la Stampa]]'', 12 majo 2016</ref> |
||
* [[2017]] |
* [[2017]] – Un ataco [[Ramsonware]] el ciapa milioni de computer inte el mondo: i pì colpii i ze i sistemi informàteghi de ła sanità ingleza e ła società telefònega spagnoła. |
||
== Nasesti == |
== Nasesti == |
Version de le 18:03, 21 xug 2021
zenaro · febraro · marso · apriłe · majo 2024
· zugno · lujo · agosto · setenbre · otobre · novenbre · disenbre | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Me
|
Zi
|
Ve
|
Sa
|
Do
|
Lu
|
Ma
|
Me
|
Zi
|
Ve
|
Sa
|
Do
|
Lu
|
Ma
|
Me
|
Zi
|
Ve
|
Sa
|
Do
|
Lu
|
Ma
|
Me
|
Zi
|
Ve
|
Sa
|
Do
|
Lu
|
Ma
|
Me
|
Zi
|
Ve
|
||
← | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | → |
El 12 de majo el ze el 132° dì dal scumìsio de l'ano drio del całendàrio gregorian e el 133° inte i ani bizesti. Par rivar al cao de l'ano ghe vołe oncora 233 dì.
Avegnimenti
- 113 – Inaugurasion de ła Cołona Traiana a Roma
- 1191 – Ricardo I d'Inghiltera el spoza Berengaria de Navara
- 1328 – L'Antipapa Niccolò V el vien consacrà inte ła Bazéłega de San Piero a Roma, dal véscovo de Venèsia
- 1497 – Papa Alessandro VI el scomùnega Girolamo Savonarola
- 1588 – Enrico III de Fransa el dasa Parize, dopo che Enrico de Guisa el entra inte ła sità
- 1689 – Guera de re Gulielmo: Gulielmo III d'Inghiltera el se unise a ła Liga de Augusta e el scumìsia na guera contro ła Fransa
- 1780 – Guera d'indipendensa ameregana: Charleston el vien caturà da łe forse britàneghe
- 1797 – El Major Consejo de Venèsia el àbdega e ła sità ła vien consegnada a Napoleon Bonaparte. L'ùltemo doze Ludovico Manin el ze costrinzesto a àbdegar
- 1820 – Ła nase a Firense Florence Nightingale infermiera, epidemiòłoga britànega, fondatora de l'infermierìstega moderna o nursing
- 1864 – Guera de secesion americana: bataja de Spotsylvania Court House: "El canton insanguenà" – i more pì de miłe soldai confederai e de l'union
- 1865 – Guera de secesion americana: bataja de Palmito Ranch – Inte el profondo Texas, pì de un meze dopo de ła rendesta del zenerale confederà Robert Edward Lee, l'ùltema bataja de ła guera ła finise co na vitòria de l'Union
- 1870 – El Manitoba el devien na provincia del Cànada
- 1873 – Oscar II de Svèsia-Norveja el vien incoronà re de Svèsia
- 1881 – In Nordàfrica, ła Tunizia ła devien un protetorà fransezo
- 1917 – Prima a l'Òpara reałe de Budapest del bałeto "El prìnsipe de legno" de Béla Bartok
- 1932 – Dieze stimane dopo el so rapimento, el fioło neonasesto de Charles Lindbergh el vien catà morto a Hopewell (New Jersey), a solché poche mìlia da ła caza de Lindbergh
- 1937 – Incoronasion de re Zorzi VI del Regno Unio inte l'Abasia de Westminster
- 1942 – Seconda guera mondiałe: seconda bataja de Char'kov – Inte l'Ucraina orientałe, l'Armada Rosa ła taca ła so prima granda ofensiva de ła guera. Durante ła bataja i sovièteghi i se ritogarà ła sità de Char'kov a l'ezèrsito todesco
- 1944 – Se conclude l'ofensiva stratèzega del Dnepr-Carpazi co na granda vitòria par l'Armada Rosa
- 1948 – Luigi Einaudi el fa el zuramento cofà secondo presidente de ła Repùblega Italiana; el vegneva ełezesto el dì presedente co 518 voti su 872
- 1957 – Insidente inte ła Mille Miglia che el copa el piłota Alfonso di Portago, el copiłota Edmund Nelson e 10 spetatori
- 1958 – El vien firmà un acordo intrà USA e Cànada ciamà North American Aerospace Defense Command (NORAD)
- 1967 – A ła Cueen Elizabeth Hall, Inghiltera, i Pink Floyd i prezenta el primo conserto rock cuadrifònego
- 1974 – Itàlia: inte el referendum par l'abrogasion de ła leje sol divòrsio i vinse i NO col 59,3%: ła Leje Fortuna-Baslini ła resta in vigore
- 1975 – Insidente de ła Mayaguez: ła marina canbozana ła catura el mercantile statunitense SS Mayaguez in àcue internasionałi
- 1994 – Russ Hamilton el devien el novo canpion del mondo de poker[1] gavendo vinsesto l'avegnimento prinsipale de łe World Series of Poker: ła vitòria ła varà 1.000.000 de dòłari, e a na cuantità de arzento paro al so pezar.
- 1995 – Cardano al Campo: a l'età de 47 ani ła more par aresto càrdio-sircołatòrio ła cantante italiana Mia Martini.
- 1999 – David Steel el devien el primo presidente del moderno parlamento scosezo
- 2000 – La Tate Modern Gallery ła verze a Londra
- 2002 – L'ex presidente statunitense Jimmy Carter el riva a Cuba, par na vizita de sincue dì a Fidel Castro, divegnendo el primo presidente dei Stati Unii d'Amèrica, in servìsio o no, a vizitare l'ìzoła, da ła Rivolusion castrista del 1959
- 2008 – Un teramoto de grado 7.8 de ła scała Richter el devasta ła Cina.
- 2016 – Braziłe: ła presidente Dilma Rousseff ła vien sospendesta da łe funsion de goerno par inpeachment.[2]
- 2017 – Un ataco Ramsonware el ciapa milioni de computer inte el mondo: i pì colpii i ze i sistemi informàteghi de ła sanità ingleza e ła società telefònega spagnoła.
Nasesti
- 1866:
- San Leopoldo Mandić, prete e Santo croato-vèneto.
Morti
- 1995:
- Mia Martini, cantante italiana (n. 1947)
Feste e recorense
Sivili
Internasionali:
- Dì internasionale de l'infermiere, in memòria de ła nàsita de Florence Nightingale
- Dì mondiałe de ła fibromialzia
- Dì mondiałe de ła Sìndrome da fadiga crònega
Rełijoze
- Santi Nereo e Achiłeo, màrtiri
- San Pancràsio, màrtire
- San Cirillo e sei conpagni, màrtiri in Mesia
- San Domènego de ła Calzada, sacerdote
- Sant'Efrem de Jeruzałeme, véscovo
- Sant'Epifanio de Salamina, véscovo
- San Filippo de Agira, sacerdote, ezorcista
- San Germano I, patriarca de Costantinòpułi
- San Modoaldo, véscovo
- Santa Rictrude de Marchiennes, badesa
- Beato Ejëll Deda, sacerdote e màrtire
- Beada Giovana de Portogallo, domenegana
- Beato Giovani de Segalars, mersedaro
- Beada Imelda Lanbertini, spoza, badesa
Notasion
- ↑ El tìtolo de canpion del mondo el ze un tìtolo ufisà; védarse World Series of Poker.
- ↑ [1]la Stampa, 12 majo 2016
Altri projeti
In altri projeti
- Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so 12 de majo