Salta al contegnùo

Amèrica del Sud

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Mèrica del Sud
Infobox de Zeografia fìzegaAmèrica del Sud

Cànbia el vałor in Wikidata
SorteContinente, subcontinente, rejon statìstega e rejon zeogràfega Cànbia el vałor in Wikidata
Parte deAmèrica, Tera e amèrica latina Cànbia el vałor in Wikidata
Rejon zeogràfegaemisfero sud e Emisfero nord Cànbia el vałor in Wikidata
Liogo
Rejon aministrativanisun vałore Cànbia el vałor in Wikidata
Cànbia el vałor in Wikidata

Map

 
Bagnà daOsèano Atlàntego, Osèano Pasìfego e Mar de i Caràibi Cànbia el vałor in Wikidata
Rente aamèrica sentrałe
nordamèrica
Sentramèrica continentałe Cànbia el vałor in Wikidata
Formà da
Dati e sifre
Ponto pì basoLaguna del Carbón Cànbia el vałor in Wikidata  (−105 m Cànbia el vałor in Wikidata )
Ponto pì altoAconcagua Cànbia el vałor in Wikidata  (6 961 m Cànbia el vałor in Wikidata )
Àrea17 843 000 km² Cànbia el vałor in Wikidata



Ła Amèrica de Soto o America meridionałe o America del Sud el xe on continente o, secondo altre clasificasion, on subcontinente traverso dal'equatore, co gran parte del so teritorio 'ntel'emisfero sud.

El Sud America el se cata tra l'Oçeano Pacifico a ovest e l'Oçeano Atlantego a est.
El se ga tacà a ła Amèrica del Nord soło in ere geologiche recenti, co ła formasion de ł'Istmo de Panama.

Tre distinte rejon fiziogràfeghe łe caraterisa el sud de ł'America.

  • a est łi nuclei continentałi, formai dal scudo braxilian, da ła Guyana e da ła Patagonia.
  • sol bordo osidental del continente łe core łe Ande, na cadena montagnoza rełativamente xovane.
  • a est i bacini ałuvionali dei grandi fiumi (Orinoco, Rio de łe Amazoni, Paranà). El bacin Rio de łe Amazoni el xe in łarga parte ocupà da foresta tropical.

Popołi de origine axiàtega i ga abità el Sud America fin da tempi remoti (dal X miłenio prima de Cristo). Cristoforo Colombo co i Spagnołi del so Terzo Viajo i xe sta i primi eoropei a arivar proprio so ła Tera Ferma de ł'America meridional, inte el mexe de agosto del 1499 [1]. Posteriormente, 'n'antra spedision spagnoła comandà da Alonso de Ojeda, inte ła cuała Amerigo Vespucci el faxeva el navigador, ła ga vixità quełe coste, ma questo el xe suceso on ano dopo [2].

Elenco dei Paexi sudamericani

[canbia | canbia el còdaxe]

So sto continente a se cata: Al dì de ancó ła xe divixa pułitegamente in 12 stati menbri de łe Nasion Unìe, e 3 teritori dipendenti[3].


Gałeria de someje

[canbia | canbia el còdaxe]

Riferimenti e note

[canbia | canbia el còdaxe]
  1. Encyclopædia Britannica, 1989: "Columbus", Macropædia Vol. 16, p. 607-609
  2. Encyclopædia Britannica, 1989: "Vespucci, Amerigo", Micropædia Vol. 12, p. 336-337
  3. Guyana franséxe, Ìxołe Falkland, Georgia del Sud e Ìxołe Sandwich meridionałi, Panama a est del canal.
  4. xà Guayana Britanica
  5. xà Guayana Ołandexe


Controło de autoritàVIAF (EN577145424560886831330 · LCCN (ENsh85125524 · GND (DE4078014-4 · BNF (FRcb15238513g (data) · BNE (ESXX4575402 (data) · NDL (ENJA00567659 · WorldCat Identities (EN577145424560886831330
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Amèrica_del_Sud&oldid=1152011"