Amèrica del Sud

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Mèrica del Sud


Infobox de Zeografia fìzegaAmèrica del Sud

Cànbia el vałor in Wikidata
SorteContinente, subcontinente, unità territoriale statistica (it) Traduzi e rejon zeogràfega Cànbia el vałor in Wikidata
Parte de Amèrica, Tera e amèrica latina Cànbia el vałor in Wikidata
Rejon zeogràfegaemisfero sud e Emisfero nord Cànbia el vałor in Wikidata
Liogo
Rejon aministrativa nisun vałore Cànbia el vałor in Wikidata
Cànbia el vałor in Wikidata

Map

 
Bagnà daOsèano Atlàntego, Osèano Pasìfego e Mar de i Caràibi Cànbia el vałor in Wikidata
Rente aamèrica sentrałe
nordamèrica
Sentramèrica continentałe Cànbia el vałor in Wikidata
Formà da
Dati e sifre
Ponto pì altoAconcagua Cànbia el vałor in Wikidata  (6 961 m Cànbia el vałor in Wikidata )
Àrea17 843 000 km² Cànbia el vałor in Wikidata





















































Ła Amèrica de Soto o America meridionałe o America del Sud el xe on continente o, secondo altre clasificasion, on subcontinente traverso dal'equatore, co gran parte del so teritorio 'ntel'emisfero sud.

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

El Sud America el se cata tra l'Oçeano Pacifico a ovest e l'Oçeano Atlantego a est.
El se ga tacà a ła Amèrica del Nord soło in ere geologiche recenti, co ła formasion de ł'Istmo de Panama.

Tre distinte rejon fiziogràfeghe łe caraterisa el sud de ł'America.

  • a est łi nuclei continentałi, formai dal scudo braxilian, da ła Guyana e da ła Patagonia.
  • sol bordo osidental del continente łe core łe Ande, na cadena montagnoza rełativamente xovane.
  • a est i bacini ałuvionali dei grandi fiumi (Orinoco, Rio de łe Amazoni, Paranà). El bacin Rio de łe Amazoni el xe in łarga parte ocupà da foresta tropical.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Popołi de origine axiàtega i ga abità el Sud America fin da tempi remoti (dal X miłenio prima de Cristo). Cristoforo Colombo co i Spagnołi del so Terzo Viajo i xe sta i primi eoropei a arivar proprio so ła Tera Ferma de ł'America meridional, inte el mexe de agosto del 1499 [1]. Posteriormente, 'n'antra spedision spagnoła comandà da Alonso de Ojeda, inte ła cuała Amerigo Vespucci el faxeva el navigador, ła ga vixità quełe coste, ma questo el xe suceso on ano dopo [2].

Elenco dei Paexi sudamericani[canbia | canbia el còdaxe]

So sto continente a se cata: Al dì de ancó ła xe divixa pułitegamente in 12 stati menbri de łe Nasion Unìe, e 3 teritori dipendenti[3].


Gałeria de someje[canbia | canbia el còdaxe]

Riferimenti e note[canbia | canbia el còdaxe]

  1. Encyclopædia Britannica, 1989: "Columbus", Macropædia Vol. 16, p. 607-609
  2. Encyclopædia Britannica, 1989: "Vespucci, Amerigo", Micropædia Vol. 12, p. 336-337
  3. Guyana franséxe, Ìxołe Falkland, Georgia del Sud e Ìxołe Sandwich meridionałi, Panama a est del canal.
  4. xà Guayana Britanica
  5. xà Guayana Ołandexe





Controło de autoritàVIAF (EN577145424560886831330 · LCCN (ENsh85125524 · GND (DE4078014-4 · BNF (FRcb15238513g (data) · BNE (ESXX4575402 (data) · NDL (ENJA00567659 · WorldCat Identities (EN577145424560886831330
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Amèrica_del_Sud&oldid=1152011"