Gibson Guitar Corporation

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Eror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Infotaula d'organitzacióGibson Guitar Corporation
(en) Gibson Brands Cànbia el vałor in Wikidata

Cànbia el vałor in Wikidata
Dati
SorteEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Forma zurìdegainpreza privada Cànbia el vałor in Wikidata
Istoria
Creasion1902 Cànbia el vałor in WikidataKalamazoo (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
FondadorOrville Gibson (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Atività
Prodotochitara, chitarra basso (it) Traduzi e chitara eletrica Cànbia el vałor in Wikidata
Governo d'impresa
Ex nome (it) Traduzi
Eror Lua: callParserFunction: function "

[[Categoria" was not found.


Sito webgibson.com Cànbia el vałor in Wikidata










Facebook place: Gibson
Twitter: gibsonguitar
Instagram: gibsonguitar





Youtube: UCfPWFpDpmnYO530l9ivmC6Q


































Gibson Guitar Corporation ła ze na azienda statunitense che ła costruise ghitare e altri strumenti muzegałi. Fondà inte'l 1902 a Kalamazoo, inte'l Michigan, ła ga sede a Nashville, inte'l Tennessee.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Ła fondasion, i mandołini e łe ghitare archtop[canbia | canbia el còdaxe]

Orville Gibson el ga scominsià a costruir mandołini inte'l 1894 a Kalamazoo, Michigan, USA. Inte'l 1902 ze stà creà ła Gibson Mandolin-Guitar Mfg. Co, Ltd[1]. par comersiałizar i só strumenti. A cominsiar da'l 1908 Orville Gibson el ze stà pagà 500$ a l'ano da l'azienda. A cauza de na małatia tra el 1907 e el 1916 el ze stà recetà pì volte e el 21 de agosto 1918 el ze morìo.

Tra el 1920 e el 1930 ła Gibson ła ga canbià radegalmente el conceto de chitara, inventando tra łe altre cose ła chitara archtop a tòła bonbada, e ła ze devenjesta ła prensipałe produtora de ghitare statunitensi co'l modeło Gibson L-5.

Inte i ani '30 A ze scominsià ła produsion de ghitare acùsteghe a tòła piata, deventando cusì ła prensipałe concorente de Martin, e ła ga introduzesto (1936) ła ES-150, ła prima ghitara ełètrega comersiałe.

Da ła Les Paul al riscio fałimento[canbia | canbia el còdaxe]

Gibson Les Paul Studio

Inte'l 1952 ła Gibson ła ga metesto in comersio ła so prima ghitara solid-body (o sia sensa casa de risonansa, ma co un corpo pien), creada in cołaborasion co'l famozo muzicista Les Paul.

In 'sto parìodo A cominsia ła rivałità co Fender, che da chel momento ła contende a Gibson el primato intrà i costrutori de ghitare ełètreghe.

Inte i tardi ani sincuanta A ze stà ła volta de orizenałi e stranbe ghitare cofà ła Gibson Explorer e ła Flying V ma anca ła ES-335, prima semiacùstega co corpo parsialmente pien; inazonta, ła ga modifegà radegalmente i pickup co l'introdusion de l'humbucker.

Inte'l 1957 ła ga acuistà l'azienda Epiphone, na só concorente che ła produzea strumenti un mucio sìmiłi par modełi e cuałità, e ne ga incamarà el catałogo; cuesta, comuncue, no ła ga perdesto el só nome e ła continua tutora ła só atitività.

A ła Les Paul ga seguìo, inte'l1954, ła Les Paul Custom e el modeło SG, inte'l 1961, ga rinpiasà ła custom. 'Sti strumenti i stà utiłizà fin da'l fenir dei ani sesanta da famozi ghitaristi cofà Frank Zappa, Eric Clapton, Peter Green e Jimmy Page.

Un modeło partegołar de ghitare el ze produzesto da ła Gibson el ze stà denomenà Lucille in onor de B.B. King che par oltra cuarant'ani el ga sonà co na Gibson ES-335 da łu cusì ciamada.

Tra el 1974 e el 1984 ła produsion de łe ghitare Gibson ła ze stà spostà da Kalamazoo a Nashville, Tennessee.

Crizi finansiarie[canbia | canbia el còdaxe]

Inte ła metà dei ani otanta l'azienda ła ga riscià el fałimento prima de èsar acuistada dai atuałi propietàri inte'l zenaro 1986.

Segondo el Nashville Post e el Dayton Daily News ła sosietà inte'l 2017 ła rezulta esponesta co 375 miłion de US$ de obligasion, oltra a 145 miłion de US$ de prestìi bancari, risciando ła bancarota inte l'ano 2018 a scadensa dei prediti strumenti finansiari, cuesto nonostante el faturà de ben un miłiardo de US$.[2]

Ancò[canbia | canbia el còdaxe]

I stabiłimenti Gibson i ze cusì sudividesti : - Gibson USA - Nashville, Tennessee (łinea USA) - Gibson Custom - Nashville, Tennessee (łinea custom shop) - Gibson Custom Memphis - Memphis, Tennessee (produsion strumenti semi acùsteghi) - Gibson Acoustic - Bozeman, Montana (produsion strumenti acùsteghi)

Ła Gibson ła produze anca banjo e viołini in una picoła e caratarìstega fàbrega, verta a'l pùblego, a Opry Mills senpre a Nashville.

Gibson ła prezenta anualmente łe ùlteme novità revardanti i só prodoti durante łe pì grande manifestasion fieristeghe mondiałi ai strumenti muzegałi intrà cui el Namm Show de Anaheim, el Musikmesse de Francoforte e el FIM Fiera Intarnasionałe de ła Mùzega de Zenoa.

Controversie łegałe[canbia | canbia el còdaxe]

Inte l'agosto del 2011 l'azienda ła vien indagà da'l Goerno dei Stati Unii parchè ła ze sospetada de uzar par łe só chitare łenjo provenjente da àlbari de spesie protezeste.[3]

Strumenti Gibson[canbia | canbia el còdaxe]

Chitare Acùsteghe[canbia | canbia el còdaxe]

  • Gibson B
  • Gibson EC-30
  • Gibson Hummingbird
  • Gibson J-35
  • Gibson J-45
  • Gibson J-50
  • Gibson J-60
  • Gibson J-160
  • Gibson J-180
  • Gibson J-185
  • Gibson J-200
  • Gibson J-15
  • Gibson L-1
  • Gibson L-4
  • Gibson L-4A
  • Gibson L-48
  • Gibson L-5
  • Gibson SJ-150
  • Gibson SJ-200
  • Gibson L-200
  • Gibson Advanced Jumbo
  • Gibson Blues King
  • Gibson B12-45 12 string
  • Gibson C-165
  • Gibson Chet Atkins SST

Ghitare ełetrèghe[canbia | canbia el còdaxe]

Par onji modeło A se ga prefarìo indegar l'ano inisiałe de produsion.

Hollowbody[4][canbia | canbia el còdaxe]

Semi-hollow[4][canbia | canbia el còdaxe]

Solid body[4][canbia | canbia el còdaxe]

Dopio Mànego[4][canbia | canbia el còdaxe]

Notasion[canbia | canbia el còdaxe]

  1. (EN) 1902 Gibson Articles of AssociationOrville H. Gibson, 8 de otobre 2015. entrada il 16 de novenbre 2020.
  2. La Gibson a rischio bancarottaadnkronos.com, 20 febbraio 2018.
  3. archiviostorico.corriere.it. entrada il 10 settembre 2011 (archivià dal URL orizenałe il 30 ottobre 2014).
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 salvo dove indegà, i dati i ze recavà da łe pàzene 106-58 de'l łibro Chitarra Elettrica - Enciclopedia Illustrata, Tony Bacon (a cura di), ediz. orig. Balafon, Londra 2000; trad. ital. di Maurizio Bettelli, Istituto Geografico De Agostini, Novara 2008 ISBN 978-88-418-5066-4.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 (EN) dati recavà da'l sito www2.gibson.com, articolo 10 Rare Gibsons That'll Blow You Away di Ellen Barnes [1] Archivià il 6 maggio 2014 Data inte l'URL no conbazante: 6 de majo 2014 in Internet Archive. .
  6. (EN) dati recavà da ła scheda de'l stromento so'l sito www2.gibson.com [2] Archivià il 5 maggio 2014 Data inte l'URL no conbazante: 5 de majo 2014 in Internet Archive. .
  7. (EN) dati recavà da ła scheda de'l stromento so'l sito Gibson.com [3] Archivià il 10 luglio 2013 Data inte l'URL no conbazante: 10 de lujo 2013 in Internet Archive. .

Bibliografia[canbia | canbia el còdaxe]

  • Ken Achard, The History and Development of the American Guitar, Westport, CT, Bold Strummer Ltd., 1989, ISBN 978-0-933224-18-6.


  • Tony Bacon, 50 Years of the Gibson Les Paul, San Francisco, Backbeat Books, 2002, ISBN 978-0-87930-711-0.


  • Tony Bacon, The Les Paul Guitar Book: A Complete History of Gibson Les Paul Guitars, San Francisco, Backbeat Books, 2009, ISBN 978-0-87930-951-0.


  • Tony Bacon, Flying V, Explorer, Firebird: An Odd-shaped History of Gibson's Weird Electric Guitars, Milwaukee, WI, Backbeat Books, 2011, ISBN 978-1-61713-008-3.


  • Tony Bacon, The History of the American Guitar: From 1833 to the Present Day, San Francisco, Backbeat Books, 2012, ISBN 978-1-61713-033-5.


  • Tony Bacon, Sunburst: How the Gibson Les Paul Standard Became a Legendary Guitar, Montclair, Backbeat Books, 2014, ISBN 978-1-61713-466-1.



  • Walter Carter, Gibson Guitars: 100 Years of an American Icon, Los Angeles, General Publishing Group, 1994, ISBN 978-1-881649-39-7.


  • Walter Carter, Gibson Electric Guitar Book – Seventy Years of Classic Guitars, Backbeat Books, New York, 2007, ISBN 978-0-87930-895-7.


  • Paul Day, Carter, Walter; Hunter, Dave; Verheyen, Carl, The Ultimate Gibson Guitar Book, New York, Metro Books, 2011, ISBN 978-1-4351-3756-1.


  • A. R. Duchossoir, Gibson Electrics: The Classic Years, Milwaukee, WI, Hal Leonard, 1998, ISBN 978-0-7935-9210-4.


  • A. R. Duchossoir, Guitar Identification: A Reference for Dating Guitars made by Fender, Gibson, Gretsch, and Martin (4th ed.), Milwaukee, WI, Hal Leonard, 2008, ISBN 978-1-4234-2611-0.


  • A. R. Duchossoir, Gibson Electric Steel Guitars: 1935-1967, Milwaukee, WI, Hal Leonard, 2009, ISBN 978-1-4234-5702-2.


  • Dan Erlewine, Whitford, Eldon; Vinopal, David, Gibson's Fabulous Flat-top Guitars: An Illustrated History & Guide, San Francisco, Backbeat Books, 2009, ISBN 978-0-87930-962-6.


  • Zachary R. Fjestad, Meiners, Larry, Gibson Flying V, Minneapolis, MN, Blue Book Publications, 2007, ISBN 978-1-886768-72-7.


  • Paul Fox, The Other Brands of Gibson, Anaheim Hills, CA, Centerstream Publications, 2011, ISBN 978-1-57424-271-3.






  • George Hembree, Gibson Guitars: Ted McCarty's Golden Era 1948-1966, Austin, TX, GH Books, 2007, ISBN 978-1-4234-1813-9.


  • Adrian Ingram, The Gibson L5: Its History and its Players, Anaheim, CA, Centerstream Pub., 1997, ISBN 978-1-57424-047-4.


  • Adrian Ingram, The Gibson 175: Its History and its Players, Anaheim, CA, Centerstream Pub., 2007, ISBN 978-1-57424-223-2.


  • Wallace Marx, Gibson Amplifiers 1933-2008, Minneapolis, MN, Blue Book Publications, 2009, ISBN 978-1-886768-90-1.


  • Joe Spann, Spann's Guide to Gibson: 1902-1941, Anaheim Hills, CA, Centerstream Pub., 2011, ISBN 978-1-57424-267-6.


  • John Thomas, Kalamazoo Gals: A Story of Extraordinary Women & Gibson's ‘Banner’ Guitars of WWII, Franklin, TN, American History Press, 2012, ISBN 978-0-9830827-8-1.


  • Tom Wheeler, American Guitars: An Illustrated History (rev. and updated ed.), New York, HarperPerennial, 1992, ISBN 978-0-06-273154-8.


Linganbi foresti[canbia | canbia el còdaxe]

Controło de autoritàVIAF (EN131751788 · LCCN (ENn79151491 · GND (DE4475624-0 · BNF (FRcb119753308 (data) · WorldCat Identities (ENn79-151491
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Gibson_Guitar_Corporation&oldid=1106591"