Ènego

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Enego


Globe icon.svgÈnego
Someja


Pozision

45°56′N 11°43′E / 45.933333°N 11.716667°E45.933333; 11.716667 (Enego)Coordinae: 45°56′N 11°43′E / 45.933333°N 11.716667°E45.933333; 11.716667 (Enego)

StatoItàlia
Rejon de l'ItałiaVèneto
Provincia d'ItàliaProvincia de Vicensa Cànbia el vałor in Wikidata

CapitałeEnego (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe1 645 (1° xenaro 2018) Cànbia el vałor in Wikidata
Red Arrow Down.svg−31 (2017)
Densità31,27 ab/km²
Zeografia
Àrea52,61 km²[1] Cànbia el vałor in Wikidata
Altitùdene800 m Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
PatronoSanta Justina Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
Còdaze postałe36052 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionVI Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Prefiso tełefònego0424 Cànbia el vałor in Wikidata
ID ISTAT024039 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze catastałe de ItàliaD407 Cànbia el vałor in Wikidata

Sito webcomune.enego.vi.it Cànbia el vałor in Wikidata

Enego (in cinbro Ghenebe o Ghenewe) el xe on comun de 1 872 anime de ła provincia de Vicensa, a'n'altéxa de 768 mètri. Xe ne l'Altopian de Axiago e xe uno dei Sete Comuni.

Evołusion demografega[canbia | canbia el còdaxe]

Abitanti censii


Storia[canbia | canbia el còdaxe]

La storia de Enego la xe mis'ciada cun quèla dei altri pósti de l'Altopian de Axiago inte i sècoi XI e XIII, quando ghe i èrano i Exełini. Dopo ch'i xei scapai da l'altopian, inte el 1240, Enego se ga metùo insèma ai altri sei comuni e ga formào la "Spetàbile Regenxa dei Sete Comuni" (ciamada anca "Lega de le Sete Tere") inte el 1310. I Sete Comuni i xe pasài prima ai Scaligeri (1327), dópo ai Visconti (1387) e dópo oncòra a la Republica de Venexia (20 febràro 1405, ma i han sempre tenùo ona granda autonomia.
Dópo la fin de l'indipendenxa de Venexia inte el 1797 e quéla dei Sete Comuni al 29 giùnio 1807, Enego xe paxà a Napoleon e inte el 1815 a l'Austria. Insèma a tuto el Vèneto l'è paxà a l'Italia inte el 1866.
Durant la Prima guera mondiałe la xe stada un pósto interexao da bombardamenti e da bataje.

El paexe[canbia | canbia el còdaxe]

El comun de Enego le partio in tante fraxióni; el zentro prinxipàl se tróva a 768 mètri e la xe svilùpa intorno a la Piaza San Marco. In zima a na scalinata de 101 gradini ghe xe la Ceza de Santa Justina, col campanil che l'è stà costruìo a la metà del XX sècolo cui matùni del Forte Lisser, vécia fortéxa fata durant la Prima guera mondiałe su la montagna co lo stéso nóme. Néla piaza la ghe xe anca na tor, che la xe l'ultima restà del vécio casteło dei Exelini.
L'altra fraxion granda xe Stoner, che se tróva su la strada che la và da Enego a Foza.
Alre fraxioni son Valdefàbro, Cóste, Valgóda, Valdezìna, Coldarco, Pióvega, Fóxe, Dori, Marzésina e Enego 2000.
Su la strada tra Enego e Foza ghe xe el ponte de la Val Gàdena, el pì alto d'Europa (175 mètri).

Persóne famóxe[canbia | canbia el còdaxe]

Son nasùdi a Enego:

Altri projeti[canbia | canbia el còdaxe]

Linganbi foresti[canbia | canbia el còdaxe]

Controło de autoritàVIAF (EN236628745 · WorldCat Identities (EN236628745
  1. voze de refarensaistat.it.
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Ènego&oldid=1053405"