Ènego
rimandamento da Enego
| ||
| Pozision | ||
|---|---|---|
| ||
| Stato | Itàlia | |
| Rejon de l'Itałia | Vèneto | |
| Provincia d'Itàlia | Provincia de Vicensa  | |
| Capitałe | Enego (it)  | |
| Popołasion | ||
| Totałe | 1 645 (1° xenaro 2018)  −31 (2017) | |
| Densità | 31,27 ab/km² | |
| Zeografia | ||
| Àrea | 52,61 km²[1] | |
| Altitùdene | 800 m | |
| Rente a | ||
| Dati istòreghi | ||
| Patrono | Santa Justina | |
| Còdazi de identifegasion | ||
| Còdaze postałe | 36052 | |
| Còdaze de matricołasion | VI | |
| Fuzo oràrio | ||
| Prefiso tełefònego | 0424 | |
| ID ISTAT | 024039 | |
| Còdaze catastałe de Itàlia | D407 | |
| Sito web | comune.enego.vi.it | |
|
| ||
Enego (in cinbro Ghenebe o Ghenewe) el xe on comun de 1 872 anime de ła provincia de Vicensa, a'n'altéxa de 768 mètri. Xe ne l'Altopian de Axiago e xe uno dei Sete Comuni.
Evołusion demografega[canbia | canbia el còdaxe]
Abitanti censii
Storia[canbia | canbia el còdaxe]
La storia de Enego la xe mis'ciada cun quèla dei altri pósti de l'Altopian de Axiago inte i sècoi XI e XIII, quando ghe i èrano i Exełini. Dopo ch'i xei scapai da l'altopian, inte el 1240, Enego se ga metùo insèma ai altri sei comuni e ga formào la "Spetàbile Regenxa dei Sete Comuni" (ciamada anca "Lega de le Sete Tere") inte el 1310. I Sete Comuni i xe pasài prima ai Scaligeri (1327), dópo ai Visconti (1387) e dópo oncòra a la Republica de Venexia (20 febràro 1405, ma i han sempre tenùo ona granda autonomia.
Dópo la fin de l'indipendenxa de Venexia inte el 1797 e quéla dei Sete Comuni al 29 giùnio 1807, Enego xe paxà a Napoleon e inte el 1815 a l'Austria. Insèma a tuto el Vèneto l'è paxà a l'Italia inte el 1866.
Durant la Prima guera mondiałe la xe stada un pósto interexao da bombardamenti e da bataje.
El paexe[canbia | canbia el còdaxe]
El comun de Enego le partio in tante fraxióni; el zentro prinxipàl se tróva a 768 mètri e la xe svilùpa intorno a la Piaza San Marco. In zima a na scalinata de 101 gradini ghe xe la Ceza de Santa Justina, col campanil che l'è stà costruìo a la metà del XX sècolo cui matùni del Forte Lisser, vécia fortéxa fata durant la Prima guera mondiałe su la montagna co lo stéso nóme. Néla piaza la ghe xe anca na tor, che la xe l'ultima restà del vécio casteło dei Exelini.
L'altra fraxion granda xe Stoner, che se tróva su la strada che la và da Enego a Foza.
Alre fraxioni son Valdefàbro, Cóste, Valgóda, Valdezìna, Coldarco, Pióvega, Fóxe, Dori, Marzésina e Enego 2000.
Su la strada tra Enego e Foza ghe xe el ponte de la Val Gàdena, el pì alto d'Europa (175 mètri).
Persóne famóxe[canbia | canbia el còdaxe]
Son nasùdi a Enego:
- Diego Dalla Palma (1950), trucatòr famóxo in tuta Italia;
- Lucio Boscardin, artista che el ga creào Ciao, la mascotte dei Mondiałi de bałon fài in Itàlia inte el 1990.
Altri projeti[canbia | canbia el còdaxe]
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Enego
el detien schemi gràfeghi so
Linganbi foresti[canbia | canbia el còdaxe]
- Sito ufisałecomune.enego.vi.it.
- Ènegosapere.it, De Agostini.
| Controło de autorità | VIAF (EN) 236628745 · WorldCat Identities (EN) 236628745 |
|---|
- ↑ voze de refarensaistat.it.