Casera

Co la parola casera se intende prim de tut na stansa destinada a la produsjon de 'l formai, de proprietà privata e funsjonal a 'n unico staol.
Par estensjon al ciapa sto nome anca tut al casament che ghe n'è dintorn de la casera. Te i ultimi ani la parola la gnen doperada anca par indicar na casa rural abandonada o doperada tenporaneamente.
La casera[canbia | canbia el còdaxe]
La casera de solito la è na stanseta co i atresi soliti de 'l caser. Al aredamento de solito al consiste te 'n larin aonde che gnen cosesta la lat inte na caljera. Pol esserghe anca qualche rensin o qualche scafal. Qualche olta 'te 'l larin de la casera gnen anca infumigà le poine. Al larin no 'l à senpre an camin, e comunque al fun e i udor i resta 'te la stansa, sichè se sent senpre al udor de formai e i mur i è scuri. De le olte la casera la gnen doperada anca come cosina par al vacher, e lora la pol er anca al secer, an armer, na arsela e na tola.
Casament[canbia | canbia el còdaxe]
Se se ciapa in considerasjon la casera come casament, se pol notar che de solito al è fat su a seti portanti de sass. I soler i è de legn (de solito laress) co i trau incasradi 'te i mur. Al quert al è fat co i materjai pì diversi. Na casera la è fata de solito da na cosina, una o pì canbere (che le pol anca esser ricavade 'te 'n sopalco), da la casera, da la stanfia (caneva fresca fata aposta par stajonar al formai e cener al botiro). La cosina e la casera le pol anca costituir an unico vano. Arent a la casera de solito ghe n'è al cesso e al casel.
Al conplesso de la casera (come costrusjon), de 'l cesso, de 'l casel e de 'l staol che de solito ghe n'è arent al ciapa al nome de majolera.