Madrid

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.


Madrid
Madrid (es) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
Vizion panoràmega
Fotomontajo
Someja


Pozision

Map

40°25′01″N 3°42′12″W / 40.416944°N 3.703333°W40.416944; -3.703333 (Madrid)Coordinae: 40°25′01″N 3°42′12″W / 40.416944°N 3.703333°W40.416944; -3.703333 (Madrid)

ContinenteEoròpa Cànbia el vałor in Wikidata
StatoSpanja
AutonomiaComunità de Madrid Cànbia el vałor in Wikidata
Cavedałe de

CapitałeMadrid city (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe3 332 035 (2023) Cànbia el vałor in Wikidata
51 253 (2022)
Densità5 512,46 hab./km²
Zènaro
left 1 745 973 (%52.4)1 520 153 (%45.6) Òmani
Demònemo madriłegno, madriłegna

,

  Edit this at Wikidata
Zeografia
Parte deVilla y corte (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea604,4551 km²[1] Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà daFiume Manzanares e Arroyo Meaques (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Altitùdene667 m Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Avegnimento ciave
Prima mesion documentadaChamartín de la Rosa (en) Traduzi, Canillas (en) Traduzi, Canillejas (en) Traduzi e Carabanchel Alto (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Dì festivo
Eror Lua: callParserFunction: function "

[[Categoria" was not found.

PatronoIzidoro el Laorador, Vèrzene de l'Almudena e Maria Ana de Jezù Cànbia el vałor in Wikidata
Organizasion pułìtega
Òrgano ezecutivoGovernment Board de City de Madrid (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Sindaco di Madrid (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataJosé Luis Martínez-Almeida Navasqüés (it) Traduzi (15 de zugno del 2019) (PP) Cànbia el vałor in Wikidata
Economia
Budget4 702 875 724 Cànbia el vałor in Wikidata (2017 Cànbia el vałor in Wikidata)
Còdazi de identifegasion
Còdaze postałe28001–28081 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionM Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Prefiso tełefònego91 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze munisìpio INE28079 Cànbia el vałor in Wikidata
Istòrego

Sito webmadrid.es Cànbia el vałor in Wikidata










Facebook: 106504859386230

Facebook place: ayuntamientodemadrid
Twitter: madrid
Instagram: madrid





Youtube: UCYY0va5t-KZncOOctoGva7A






























MusicBrainz: 9ddf829c-48ee-4457-a80d-f7370f24f2ec


Madrid el xe on comun de ła Spagna, situà inte ła provinsa omònema de Madrid, che ła fa parte a volta soa de ła omònema comunità autònoma de Madrid. Ła xe ła cavedałe de ła Spagna e de ła so comunità autònoma. Ła xe ła sità pì granda de ła Spagna, sia par estension (604,45 km²) che par popołasion. Inte el 2019, Madrid, ła se prexentea co 3 266 126 de abitanti co na consevente densità de popołasion de 5265,91 ab./km². Situada inte l'altipian de ła Mexeta, ła xe una de łe cavedałi pì alte de ła Eoropa, catàndose a 667 metri de altitùdene (Andorra la Vella, cavedal de Andora ła xe tacada pì in alto, a 1 070 m de altitùdene).

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Costruìa su un liogo onde che se levava un forte àrabo (al-Maǧrīṭ - المجريط) costruìo inte el IX sècoło. Ła xe stà conquistà par el re Alfonso VI de Castiłia in 1083, ła xe stà sernìa cofà cavedal, al posto de Tołédo, dal re Fiłipo II inte el 1561. Dal 1601 al 1606, ła cavedal ła xe stà movésta tenporaneaménte a Valladolid. Óltra a èsar cavedal de ła Spagna, Madrid ła xe anca cavoliogo de ła provincia e de ła rejon omòneme.

Popołasion[canbia | canbia el còdaxe]

Evołusion 1897 - 2004
Ano Total
comun
Total
provincia
Parsentual
(%)
1897 542 739 730 807 74,27
1900 575 675 773 011 74,47
1910 614 322 831 254 73,90
1920 823 711 1 048 908 78,53
1930 1 041 767 1 290 445 80,73
1940 1 322 835 1 574 134 84,04
1950 1 553 338 1 823 418 85,19
1960 2 177 123 2 510 217 86,73
1965 2 793 510 3 278 068 85,22
1970 3 120 941 3 761 348 82,97
1975 3 228 057 4 319 904 74,73
1981 3 158 818 4 686 895 67,40
1986 3 058 812 4 780 572 63,98
1991 3 010 492 4 647 555 64,78
1996 2 866 850 5 022 289 57,08
2001 2 938 723 5 423 384 54,19
2004 3 099 834 5 804 829 53,40

Ła popołasion de Madrid ła ga subìo na ràpida cresésta da quando che ła sità ła xe deventada cavedal de ła Spagna. Sta cresésta ła xe stà particołarménte significativa inte el XX sècoło, a càuxa de ła granda quantità de imigrati, sia nasionałi che èsteri che i xe rivai qua.

A partir dai ani setanta, ła sità de Madrid ła ga scumisià a pèrsar popołasion, tendénsa che ła se ga rabaltà al prinsipio del XXI sècoło, grasie al forte auménto de l'imigrasion. Par l'Istitutio de stadiìstica spagnol inte el 2004 Madrid ła gavéa 3 099 834 abitanti, co na cresésta de 161 111 unità rispeto a l'ùltimo censiménto del 2001.

Divixion aministrativa[canbia | canbia el còdaxe]

distréti de Madrid

Madrid ła xe dividésta aministrativaménte in 21 distréti, che a só volta i xe dividésti in barrios:

  1. Centro: Palacio, Embajadores, Cortes, Justicia, Universidad, Sol.
  2. Arganzuela: Imperial, Acacias, Chopera, Legazpi, Delicias, Moguer, Atocha.
  3. Retiro: Pacífico, Adelfas, La Estrella, Ibiza, Los Jerónimos, Niño Jesús.
  4. Salamanca: Recoletos, Goya, Fuente del Berro, Guindalera, Lista, Castellana.
  5. Chamartín: El Viso, Prosperidad, Ciudad Jardín, Hispanoamérica, Nueva España, Pza. Castilla.
  6. Tetuán: Bellas Vistas, Cuatro Caminos, Castillejos, Almenara, Valdeacederas, Berruguete.
  7. Chamberí: Gaztambide, Arapiles, Trafalgar, Almagro, Vallehermoso, Ríos Rosas.
  8. Fuencarral-El Pardo: El Pardo, Fuentelarreina, Peñagrande, Barrio del Pilar, La Paz, Valverde, Mirasierra, El Goloso.
  9. Moncloa-Aravaca: Casa de Campo, Argüelles, Ciudad Universitaria, Valdezarza, Valdemarín, El Plantío, Aravaca.
  10. Latina: Los Cármenes, Puerta del Angel, Lucero, Aluche, Las Águilas, Campamento, Cuatro Vientos.
  11. Carabanchel: Comillas, Opañel, San Isidro, Vista Alegre, Puerta Bonita, Buenavista, Abrantes.
  12. Usera: Orcasitas, Orcasur, San Fermín, Almendrales, Moscardó, Zofio, Pradolongo.
  13. Puente de Vallecas: Entrevías, San Diego, Palomeras Bajas, Palomeras Sureste, Portazgo, Numancia.
  14. Moratalaz: Pavones, Horcajo, Marroquina, Media Legua, Fontarrón, Vinateros.
  15. Ciudad Lineal: Ventas, Pueblo Nuevo, Quintana, La Concepción, San Pascual, San Juan Bautista, Colina, Atalaya, Costillares.
  16. Hortaleza: Palomas, Valdefuentes, Canillas, Pinar del Rey, Apostol Santiago, Piovera.
  17. Villaverde: San Andrés, San Cristobal, Butarque, Los Rosales, Los Ángeles
  18. Villa de Vallecas: Casco Histórico de Vallecas, Santa Eugenia
  19. Vicálvaro: Casco Histórico de Vicálvaro, Ambroz
  20. San Blas: Simancas, Hellín, Amposta, Arcos, Rosas, Rejas, Canillejas, Salvador
  21. Barajas: Alameda de Osuna, Aeropuerto, Casco Histórico de Barajas, Timón, Corralejos

Clima[canbia | canbia el còdaxe]

Clima de Madrid (Retiro)
Clima de Madrid (Aeroporto de Barajas)

El clima de Madrid el xe mediteràneo de tipo continental e el xe asè influensà da łe condision urbane. I inverni i xe fréschi, co tenperadure tante volte pi base dei 8°, e co gełae noturne e nevegae ocaxionałi. Łe istà łe xe tanto calde co tenpeadure mèdia che łe sùpera i 24° a łułia e agósto, co màsime che tante volte łe riva fin a 35°.

Osservatorio del Parque del Retiro
1971-2000 gen feb mar apr mag giu lug ago set ott nov dic TOTALE
Media de łe temp. màsime (°C) 9,7 12,0 15,7 17,5 21,4 26,9 31,2 30,7 26,0 19,0 13,4 10,1 19,4
Media de łe temp. mìnime (°C) 2,6 3,7 5,6 7,2 10,7 15,1 18,4 18,2 15,0 10,2 6,0 3,8 9,7
Presipitasion (mm) 37 35 26 47 52 25 15 10 28 49 56 56 436
Observatorio dell'Aeroporto di Barajas
1971-2000 gen feb mar apr mag giu lug ago set ott nov dic TOTALE
Media de łe temp. màsime (°C) 10,6 12,9 16,3 18,0 22,3 28,2 33,0 32,4 27,6 20,6 14,7 11,0 20,6
Media de łe temp. mìnime (°C) 0,3 1,5 3,2 5,4 8,8 13,0 16,1 16,0 12,7 8,3 3,8 1,8 7,6
Presipitasion (mm) 33 34 23 39 47 26 11 12 24 39 48 48 386

Economìa[canbia | canbia el còdaxe]

Piasa de Castiłia.

Ła sità ła ga conoséstun grando sviłupo econòmego da quando che ła xe stà sernìa cofà cavedal del regno, a ła funsion aministrativa che ła ga vést in qûeło perìodo, ingrandìa dal caràtere çentrałista del goerno dei Borboni, el se gà petà un grando sviłupo econòmego e industrial del XX sècol, soratut inte-i setóri chìmiçi e metałùrxego e altri setóri tacai ai consumi urbani de tecnołogìa avansae, cofà ła macànega de prezixion, l'ełetrònega e ła chìmica farmasèutega.

Inte i ùltimi ani a łe tradisionałi atività aministrativa e finansiarie łe se ga unìo altre atività łigae al turismo, a ła cultura e al divertiménto, el crichi de sto proseso el se ga vést inte el 1992 co ła nòmina de Madrid codà cavedal europea de ła cultura.

Ła rejon de Madrid[canbia | canbia el còdaxe]

Par qûel che riguarda ła rejon, Madrid ła xe una de łe 17 Comunità autònome de ła Spagna (comunidades autonómicas in spagnol). Ła xe tacada al çéntro de ła penìxoła iberica, altre łocałità inportanti łe xe Alcalá de Henares, San Lorenzo de El Escorial, e Aranjuez. Ła rejon ła òcupa teritorio de 8 028 km² e el ga 5 423 384 abitanti (çensiménto del 2001).

Personaji çełebri[canbia | canbia el còdaxe]

Altri projeti[canbia | canbia el còdaxe]


Linganbi foresti[canbia | canbia el còdaxe]








Controło de autoritàVIAF (EN155864429 · ISNI (EN0000 0001 1882 2393 · LCCN (ENn78089046 · GND (DE4036862-2 · BNF (FRcb11864817t (data) · BNE (ESXX450543 (data) · NDL (ENJA00629281 · WorldCat Identities (ENn78-089046
  1. URL de refarensa: http://www-2.munimadrid.es/CSE6/control/seleccionDatos?numSerie=14010100010.
  2. URL de refarensa: http://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/13/13428/75. Data de consultasion: 9 de marso del 2019.
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Madrid&oldid=1157953"