Madrid
| Madrid | |
|---|---|
| Nome ufficiale: | Madrid |
| Stato: | |
| Comunità autonoma: | |
| Provincia: | Madrid |
| Coordinate: | Latitudine: 40° 23′ N Longitudine: 4° 1′ W |
| Superficie: | 607 km² |
| Altitudine: | 667 m s.l.m. |
| Popołassion: - Totale - Densità |
(2003) 3.092.759 ab. 5.095,15 ab./km² |
| Targa: | M |
| CAP: | 28001-28080 |
| Nome abitanti: | madrileños |
| Sito istitusionałe | |
Madrid ła xe ła cavedal de ła Spagna, e anca ła so çità pi granda. Ła ga (2005) 3 miłióni de abitanti. Situada inte l'altipian de ła Meséta, ła xe una de łe cavedałi pi alte de Eoropa, catàndose a 667 metri de altitùdene (Andorra la Vella, cavedal de Andora ła xe tacada pi in alt, a 1.070m de altitùden).
Indice |
[canbia] Storia
Costruìa su un liogo onde che se levava un forte àrabo (al-Maǧrīṭ - المجريط) costruìo inte'l IX sècoło. Ła xe stà conquistà par el re Alfonso VI de Castiłia en 1083, ła xe stà sernìa cofà cavedal, al posto de Tołédo, dal re Fiłipo II inte'l 1561. Dal 1601 al 1606, ła cavedal ła xe stà movésta tenporaneaménte a Valladolid. Óltra a èsar cavedal de ła Spagna, Madrid ła xe anca cavoliogo de ła provincia e de ła rejon omòneme.
[canbia] Popołasion
| Evołusion 1897 - 2004 | |||
|---|---|---|---|
| Ano | Total comun |
Total provincia |
Parsentual (%) |
| 1897 | 542.739 | 730.807 | 74,27 |
| 1900 | 575.675 | 773.011 | 74,47 |
| 1910 | 614.322 | 831.254 | 73,90 |
| 1920 | 823.711 | 1.048.908 | 78,53 |
| 1930 | 1.041.767 | 1.290.445 | 80,73 |
| 1940 | 1.322.835 | 1.574.134 | 84,04 |
| 1950 | 1.553.338 | 1.823.418 | 85,19 |
| 1960 | 2.177.123 | 2.510.217 | 86,73 |
| 1965 | 2.793.510 | 3.278.068 | 85,22 |
| 1970 | 3.120.941 | 3.761.348 | 82,97 |
| 1975 | 3.228.057 | 4.319.904 | 74,73 |
| 1981 | 3.158.818 | 4.686.895 | 67,40 |
| 1986 | 3.058.812 | 4.780.572 | 63,98 |
| 1991 | 3.010.492 | 4.647.555 | 64,78 |
| 1996 | 2.866.850 | 5.022.289 | 57,08 |
| 2001 | 2.938.723 | 5.423.384 | 54,19 |
| 2004 | 3.099.834 | 5.804.829 | 53,40 |
Ła popołasion de Madrid ła ga subìo na ràpida cresésta da quando che ła çità ła xe deventada cavedal de ła Spagna. Sta cresésta ła xe stà particołarménte significativa inte'l XX sècoło, a càuxa de ła granda quantità de imigrati, sia nasionałi che èsteri che i xe rivai qua.
A partir dai ani setanta, ła çità de Madrid ła ga scumisià a pèrsar popołasion, tendénsa che ła se ga rabaltà al prinsipio del XXI sècoło, grasie al forte auménto de l'imigrasion. Par l'Istitutio de stadiìstica spagnol inte'l 2004 Madrid ła gavéa 3.099.834 abitanti, co na cresésta de 161.111 unità rispeto a l'ùltimo censiménto del 2001.
[canbia] Divixion aministrativa
Madrid ła xe dividésta aministrativaménte in 21 distréti, che a só volta i xe dividésti in barrios:
- Centro: Palacio, Embajadores, Cortes, Justicia, Universidad, Sol.
- Arganzuela: Imperial, Acacias, Chopera, Legazpi, Delicias, Moguer, Atocha.
- Retiro: Pacífico, Adelfas, La Estrella, Ibiza, Los Jerónimos, Niño Jesús.
- Salamanca: Recoletos, Goya, Fuente del Berro, Guindalera, Lista, Castellana.
- Chamartín: El Viso, Prosperidad, Ciudad Jardín, Hispanoamérica, Nueva España, Pza. Castilla.
- Tetuán: Bellas Vistas, Cuatro Caminos, Castillejos, Almenara, Valdeacederas, Berruguete.
- Chamberí: Gaztambide, Arapiles, Trafalgar, Almagro, Vallehermoso, Ríos Rosas.
- Fuencarral-El Pardo: El Pardo, Fuentelarreina, Peñagrande, Barrio del Pilar, La Paz, Valverde, Mirasierra, El Goloso.
- Moncloa-Aravaca: Casa de Campo, Argüelles, Ciudad Universitaria, Valdezarza, Valdemarín, El Plantío, Aravaca.
- Latina: Los Cármenes, Puerta del Angel, Lucero, Aluche, Las Águilas, Campamento, Cuatro Vientos.
- Carabanchel: Comillas, Opañel, San Isidro, Vista Alegre, Puerta Bonita, Buenavista, Abrantes.
- Usera: Orcasitas, Orcasur, San Fermín, Almendrales, Moscardó, Zofio, Pradolongo.
- Puente de Vallecas: Entrevías, San Diego, Palomeras Bajas, Palomeras Sureste, Portazgo, Numancia.
- Moratalaz: Pavones, Horcajo, Marroquina, Media Legua, Fontarrón, Vinateros.
- Ciudad Lineal: Ventas, Pueblo Nuevo, Quintana, La Concepción, San Pascual, San Juan Bautista, Colina, Atalaya, Costillares.
- Hortaleza: Palomas, Valdefuentes, Canillas, Pinar del Rey, Apostol Santiago, Piovera.
- Villaverde: San Andrés, San Cristobal, Butarque, Los Rosales, Los Ángeles
- Villa de Vallecas: Casco Histórico de Vallecas, Santa Eugenia
- Vicálvaro: Casco Histórico de Vicálvaro, Ambroz
- San Blas: Simancas, Hellín, Amposta, Arcos, Rosas, Rejas, Canillejas, Salvador
- Barajas: Alameda de Osuna, Aeropuerto, Casco Histórico de Barajas, Timón, Corralejos
[canbia] Clima
El clima de Madrid el xe mediteràneo de tipo continental e el xe asè influensà da łe condision urbane. I inverni i xe fréschi, có tenperadure tante volte pi base dei 8°, e có gełae noturne e nevegae ocaxionałi. Łe istà łe xe tant calde có tenpeadure media che łe sùpera i 24° a łułia e agósto, có màsime che tante volte łe riva fin a 35°.
| 1971-2000 | gen | feb | mar | apr | mag | giu | lug | ago | set | ott | nov | dic | TOTALE |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Media de łe temp. màsime (°C) | 9,7 | 12,0 | 15,7 | 17,5 | 21,4 | 26,9 | 31,2 | 30,7 | 26,0 | 19,0 | 13,4 | 10,1 | 19,4 |
| Media de łe temp. mìnime (°C) | 2,6 | 3,7 | 5,6 | 7,2 | 10,7 | 15,1 | 18,4 | 18,2 | 15,0 | 10,2 | 6,0 | 3,8 | 9,7 |
| Presipitasion (mm) | 37 | 35 | 26 | 47 | 52 | 25 | 15 | 10 | 28 | 49 | 56 | 56 | 436 |
| 1971-2000 | gen | feb | mar | apr | mag | giu | lug | ago | set | ott | nov | dic | TOTALE |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Media de łe temp. màsime (°C) | 10,6 | 12,9 | 16,3 | 18,0 | 22,3 | 28,2 | 33,0 | 32,4 | 27,6 | 20,6 | 14,7 | 11,0 | 20,6 |
| Media de łe temp. mìnime (°C) | 0,3 | 1,5 | 3,2 | 5,4 | 8,8 | 13,0 | 16,1 | 16,0 | 12,7 | 8,3 | 3,8 | 1,8 | 7,6 |
| Presipitasion (mm) | 33 | 34 | 23 | 39 | 47 | 26 | 11 | 12 | 24 | 39 | 48 | 48 | 386 |
[canbia] Economìa
Ła çità ła ga conoséstun grando sviłupo econòmego da quando che ła xe stà sernìa cofà cavedal del regno, a ła funsion aministrativa che ła ga vést in qûeło perìodo, ingrandìa dal caràtere çentrałista del goerno dei Borboni, el se gà petà un grando sviłupo econòmego e industrial del XX sècol, soratut inte-i setóri chìmiçi e metałùrxego e altri setóri tacai ai consumi urbani de tecnołogìa avansae, cofà ła macànega de prezixion, l'ełetrònega e ła chìmica farmasèutega.
Inte i ùltimi ani a łe tradisionałi atività aministrativa e finansiarie łe se ga unìo altre atività łigae al turismo, a ła cultura e al divertiménto, el crichi de sto proseso el se ga vést inte'l 1992 có ła nòmina de Madrid codà cavedal europea de ła cultura.
[canbia] Ła rejon de Madrid
Par qûel che riguarda ła rejon, Madrid ła xe una de łe 17 Comunità autònome de ła Spagna (comunidades autonómicas in spagnol). Ła xe tacada al çéntro de ła penìxoła iberica, altre łocałità inportanti łe xe Alcalá de Henares, San Lorenzo de El Escorial, e Aranjuez. Ła rejon ła òcupa teritorio de 8.028 km² e el ga 5.423.384 abitanti (çensiménto del 2001).
[canbia] Personaji çełebri
- Julio Iglesias, cantante (n. 1943)