Salta al contegnùo

Thabo Mbeki

Pending
Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Infotaula de personaThabo Mbeki

Cànbia el vałor in Wikidata
Nome orizenałe(xh) Thabo Mvuyelwa Mbeki Cànbia el vałor in Wikidata
Biografia
Nasimènto18 de zugno del 1942 Cànbia el vałor in Wikidata (82 ani)
Mbewuleni (Union Sudafricana) Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente de l'Union africana
9 de lujo del 2002 – 10 de lujo del 2003 – Joaquim Chissano →
Presidente in ezercìsio del Commonwealth
12 de novenbre del 1999 – 2 de marso del 2002 – John Howard →
Presidenti del Sudàfrica
14 de zugno del 1999 – 24 de setenbre del 2008
← Nelson MandelaKgalema Motlanthe (it) Traduzi →
20o Segretàrio zenerałe del Movimento dei Paezi no Inlineai
1999 – 20 de febraro del 2003
← Nelson MandelaMahathir Mohamad →
Vicepresidente del Sudàfrica
10 de majo del 1994 – 14 de zugno del 1999
← Alwyn Schlebusch (it) TraduziJacob Zuma →
Menbro de l'Asenblea Nasionałe del Sudàfrica
Cànbia el vałor in Wikidata
Dati personałi
FormasionUniversità di Stellenbosch (it) Traduzi - dotorà (2004–)
Università caledoniana di Glasgow (it) Traduzi - dotorà (2000–)
Rand Afrikaans University (en) Traduzi - dotorà (1999–)
Università del Sudafrica (it) Traduzi - dotorà (1995–)
Hult International Business School (it) Traduzi - aministrasion (1994–)
University of Sussex (it) Traduzi - economia (–1962)
University of Sussex (it) Traduzi - Master of Economics (en) Traduzi (–1966)
Università de Londra - economia Cànbia el vałor in Wikidata
Atività
Ocupasion
PartioAfrican National Congress Cànbia el vałor in Wikidata
Influense
Fameja
CògnuzeZanele Dlamini Mbeki (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
ZenitoriGovan Mbeki (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata  e Epainette Mbeki (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Fradełi
Segno
Cànbia el vałor in Wikidata

IMDB: nm1375786
Musicbrainz: 825270ae-ca38-4402-a3d7-e65fdbc24873 Discogs: 5046143

Thabo Mvuyelwa Mbeki el xe el Presidente del Sudafrica. El xe el secondo presidente da la fin de l’apartheid.

Thabo Mbeki, on xhosa, el xe el fiol de Govan Mbeki (1910-2001) ono de i primi menbri de el Congreso Nasional Africano (ANC) e del Partio Comunista del Sudafrica. Mbeki el ga studià a Lovedale e a Umtata. A quatordesani el zoino Thabo el xe entrà inte l’ANC. Dopo la scola, el xe ndà a vivare a Johannesburg do el laoraa co Walter Sisulu, ono de i cai de l’ANC. Co la polisia la ga arestà Nelson Mandela e so pare, Mbeki el xe stà mandà a l’estero da i dirigenti de l’ANC. El starà in bando par 28 ani.

Mbeki el ga visù in Inghiltera par studiar economia a l’Università del Sussex. El xe anca ndà inte l’Union Soviètega par far la preparasion militare. El ga anca visù in Botswana, Swaziland e Nigeria. Ma el so laoro prinsipale el xe stà a la baxe de l’ANC a Lusaka, in Zanbia. Mbeki el ga scominsià de i programi radio da Lusaka in tel 1976, dopo i fati de Soweto. I programi i mirava a tegnar unii i ativisti in Sudafrica par darghe na diresion unical a le atività de l’ANC. En tel 1984 Mbeki el xe stà nomenà cao del dipartimento de l’informasion de l’ANC, par pasar al dipartimento de le atività internasionali in tel 1989. En sto ultimo ruolo el xera sotoposto solo a l’autorità de Oliver <tambo, presidente de l’ANC. Mentre chel xera in bando, so fradel Jama Mbeki el xe stà copà da emisari del governo del Lesotho in tel 1982, e so fiol Kwanda el xe stà copà co el provava a lasar el Sudafrica par ndar da so pare. En tel 1985 Mbeki el xera el cao de la delegasion che la ga incontrà i rapresentanti de la comunità finansiaria del Sudafrica. E in tel 1989, el ga direto i coloqui co el governo de Pretoria. Al so ritorno dal bando, Mbeki el xe diventà el vice-presidente del Sudafrica soto Nelson Mandela. En tel disenbre 1997 el xe diventà presidente de l’ANC e in tel giunio 1999 presidnete del Sudafrica.

Mbeki durante on comisio

Thabo Mbeki el xe preso diventà ona de le figure pi inportanti de la politega africana. El ga participà a vari dialoghi de pace internasionali (co el Ruanda, Burundi, Costa d’Avorio e la Republica Democràtega del Congo), e el xe stà a cao de l’Union Africana e de altri organismi africani. En te la politega nasionale, Mbeki el senbra esar on conservatore che ama insegnarghe a i so dirigenti traverso i articoli chel scrive par el boletin de l’ANC. Mbeki el preferise parlar a la gente traverso el giornal de l’ANC che no usando altri mass media. El ghe piase navigar in internet, e de frecuente el sita quell chel lexe so i siti chel visita. Le so carateristiche de omo e de politego, da na parte i lo mete rente de la zente, che no la vol sentir politeghi masa dificili, da l’altra i lo espone al ridicolo. Mbeki el ga sostegnù che l’AIDS no la xe causada da el virus HIV. La question de l’AIDS el lo ga fato pasar par mato (el 18% de isudafricani i ga l’AIDS o i xe HIV positivi) e i so colaboratori i ga fategà non poco par metare la storia a tasar. Anca so la situasion in Zinbabwe Mbeki el ga mostrà na mancansa de giudisio. El continua a sostegnar che bisogna fare picoli pasi par arivar al canbiamento. Mbeki el sostien che el Zinbabwe el ga jutà l’ANC al tenpo de la lota contro l’apartheid, e che deso el Sudafrica el ga da jutare el presidente Mugabe. El se desmentega de dire che i zinbabweani i ga jutà el Sudafrica e che deso el saria ora che el Sudafrica el aiutase i zinbabweani.

Lote interne

[canbia | canbia el còdaxe]

El primo vice-presidente de Thabo Mbeki, Jacob Zuma, el xe stà acusà de corusion e de verghe stuprà na dona. Mbeki el ga parà via Zuma dal governo (2005). Zuma el xe stà catà inosente de lo stupro, visto che el giudice el ga riconosù che la dona la xera consensiente. Zuma el ga oncora da diffendarse da le acuse de corusion.

Crisi energetica

[canbia | canbia el còdaxe]

Dopo ani de problemi energetici inte la region del Cao, el governo el sa catà costreto a introdure el rasionamento de l’energia eletrica in tuto el paexe dal genaro 2008. Alcune miniere le ga serà par la mancansa de energia. La crisi la xe dovuda a la cresita de la doamnda – co varie sità colegade a la rete nasionale dopo la fin de l’apartheid – e la mancansa de nove sentrali. La Eskom – la conpagnia de profusion eletrica – la ga de frecuente domandà nove sentrali inte i ltimi diexe ani, ma el governo nol ga scoltà.

Criminalità

[canbia | canbia el còdaxe]

Da ani i sudafricani i se lamenta de la criminalità. El taso de criminalità el xe sempre stà alto tra la popolasion nera, mentre el xera inesistente tra i bianchi. Ancò la criminalità no la conose confini. Mbeki el se ga rabià co i giornalisti che parla de criminalità parché el dixe che el governo el sta laorando e che el livel el xe in diminusion. La verità (sostegnuda anca dal Grupo de Revision de i Cai de Stato Africani – Peer Revision Committee) la xe che el Sudafrica el ga pi de 50 omicidi al dì e na violensa sesuale ogni trenta secondi.

Mbeki el sta servendo el so secondo mandato da presidente, e el dovarà lasar el osto al so sucesor a la fin de sto mandato. En tel 2007, durante la campagna par l’elesion del presidente de l’ANC, el se sa candidà par la tersa olta. El 18 disenbre 2007 el ga perso el voto finale mentre che Jacob Zuma el xe diventà el novo presidente, metendo na ipoteca so la so candidatura par la presidensa del Sudafrica.

Controło de autoritàVIAF (EN79452355 · ISNI (EN0000 0001 1449 3254 · LCCN (ENno97044780 · GND (DE121478491 · BNF (FRcb15069401q (data) · WorldCat Identities (ENno97-044780
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Thabo_Mbeki&oldid=1113196"