Mèdio Oriente

Mèdio Oriente

Sorte	Transcontinental region (en) e rejon culturałe
Parte de	Oriente Median e Nordàfrica, Near and Middle East (en) , Àzia Osidentałe e Grando Oriente Median
Posto
Continente	Eorafràzia, Àzia, Àfrica e Eoropa
Rente a	Àzia Sentrałe Àzia Meridionałe Transcaucàzia Bulgaria Gresa Sudan Lìbia Mar Roso
Formà da	Mezaluna Fèrtiłe Turchia penisola araba (it) Iraq Iran Pałestina Ezito Zordània Levante (rejon stòrega)
Dati e sifre
Traversa	Iran, Iraq, Turchia, Bahrein, Qatar, Kuwait, Oman, Jemen, Emirai Arabi Unìi, Aràbia Saudia, Ezito, Zordània, Israełe, Pałestina, Lìbano, Sìria, Sipro, Cipro del Nord e Afganistan
Àrea	7 293 609 km²

Dizendo Mèdio Oriente se denòmena in zeneral la rejon zeogràfega de l'Azia sud-osidentałe, da l'Ezito fin a l'Iran. La ze na rejon co un clima par el pì caldo e suto, co poca prezensa de piove e poca àcua; parò d'altra parte tanti paezi de l'area i ga un mùcio de petrolio. I prinsipai pòpoli che vive in sta zona i ze i Arabi, i Turchi, i Iraniani e i Curdi. La relijon prevalente la ze cueła musulmana.

El Mèdio Oriente el ga na storia de durada milenària: cua se połe catar racuante de le siviltà pi vece de la stòria, cofà cuela ezisiana e cuele mezopotàmeghe. Senpre cua par de pì łe ga vesto orìzane łe trè pì grande rełijon monoteiste, o sial'Ebraismo, el Cristianèzemo e l'Islam.

Stati sovrani

I Paezi che de sòlito se ghe include inte la definision comun de ła zona i xe:

Paeze	Area km²	Popolasion	Densità abitanti par km²	Capitale
Arabia Saudìa	2 149 690	35 939 806	16,7	Riyad
Bahrein	760	1 553 886	2 044,5	Manama
Sipro	9 251	1 308 120	141,4	Nicosia
Emirai Àrabi Unii	83 600	9 973 449	119,2	Abu Dhabi
Ezito	1 001 450	109 546 720	109,3	El Cairo
Zordània	89 342	11 086 716	124,0	Amman
Irak	438 317	41 266 109	94,1	Baghdad
Iran	1 648 195	87 590 873	53,1	Teheran
Israel	20 770	10 027 000	424	Jeruzaleme (no riconosua da la comunità internasionale)
Kuait	17 818	3 103 580	174,1	Kuait
Łìbano	10 400	5 331 203	512,6	Beirut
Oman	309 500	3 833 465	12,3	Mascate
Pałestina	6 220	5 088 504	818,0	Jerusaleme Est (de jure) / Ramallah (de facto)
Catar	11 586	2 532 104	218,5	Doha
Sìria	185 180	17 951 639	96,9	Damasco
Turchia	783 562	83 593 483	106,6	Angora
Jemen	527 968	31 565 602	59,7	San'a
Totale	7 294 776	460 308 646	63,1

Altri progeti

Altri progetti

• Wikimedia Commons

• Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Mèdio Oriente
• el detien schemi gràfeghi so