Ana Frank

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.



Infotaula de personaAna Frank

(1941) Cànbia el vałor in Wikidata
Biografia
Nasimènto(de) Annelies Marie Frank Cànbia el vałor in Wikidata
Eror Lua: callParserFunction: function "

[[Categoria" was not found.
Maingau Clinic of the Red Cross (Repùblega de Weimar)

Cànbia el vałor in Wikidata
MòrteEror Lua: callParserFunction: function "

[[Categoria" was not found.

(15 ani)
campo di concentramento di Bergen-Belsen (Zermània nazista)
Cànbia el vałor in Wikidata
Càuxa de morteMorte no-naturałe Cànbia el vałor in Wikidata (Tifo (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata)
Liogo de sepełimentoEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Dati personałi
RełijonEbraismo riformato (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
FormasionEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Cołor de cavejiCavejo nero Cànbia el vałor in Wikidata
Atività
Ocupasion
Eror Lua: callParserFunction: function "

[[Categoria" was not found.

Atività 1942 Cànbia el vałor in Wikidata –  1944 Cànbia el vałor in Wikidata
Raprezentà daFondazione Anna Frank (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òpara
Òpare in rezalto
Fameja
ZenitoriOtto Frank (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata  e Edith Frank (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Fradełi
Zenitori
3 de setenbre del 1944-5 de setenbre del 1944Transport from Westerbork to Auschwitz Birkenau on 03/09/1944 (en) Traduzi
1941-1945Ołocàusto
1941-1945apolidia (it) Traduzi
1933-1945perished in the Holocaust (en) Traduzi
campo di concentramento (it) Traduzi
Zermània nazista Cànbia el vałor in Wikidata
Segno
Cànbia el vałor in Wikidata

Sito webannefrank.org Cànbia el vałor in Wikidata
IMDB: nm0290833


Allocine: 37054










IBDB: 4177


Facebook place: annefrankauthor




















iTunes: 31091649

Musicbrainz: 264a2f9c-e362-47fc-aa3c-9dafc51a9a61

Discogs: 1709460











Find a Grave: 6870415





Annelies Marie Frank, conosesta cofà Anne Frank o Ana Frank (Francoforte sul Men, Zermània, 12 de zugno del 1929 - Berzen-Belsen, Zermània, febraro o marso del 1945), ła zera na adołesente todesca-ebrea nasesta a Francoforte Prinsipałe in Zermània. Ła ze conosesta par èsar stada l'autora de El diàrio de Anne Frank, un diàrio scrivesto co ła se scondeva co ła so fameja e cuatro amighi, inte el ndar de l'ocupasion todesca de Amsterdam inte ła Seconda guera mondiałe.

Col vegnimento al podere de Adolf Hitler, inte el zenaro del 1933, ła fameja Frank ła se ghea trasferio da Francoforte a Amsterdam co l'intension de scanpar a łe persecusion naziste[2][3][4]. Co l'invazion nazista dei Paezi Basi, ła persecusion contro dei ebrei ła se gaveva renforsà e ła so fameja ła se ghea scondesto, inte el lujo 1942, inte na càmara segreta condisionada, inte el retro-botega de ła inpreza Opekta, de Otto Frank, o sia so pare. Al momento de scónderse, Anne ła gaveva trèdaze ani. Dopo do ani de scondizo inte el retro, el grupo el ze sta tradio e deportà inte i canpi de consentramento nazisti[2][3][4][5]. Sete mezi dopo del so aresto e pochi dì dopo de ła morte de so soreła Margot, Anne ła ze moresta de tifo inte el canpo de consentramento de Bergen-Belsen. Inte ła fin de ła guera, so pare, Otto, l'ùgnoło supèrstite del grupo, el zera tornà a Amsterdam e el ghea descuerto che el diàrio de Anne no el zera spario. Stra-convinsesto de ła inportansa del lavoro de so fioła, el ghea decidesto de publegarlo. Orizenariamente el diàrio el zera sta publegà col tìtuło Het Achterhuis: Dagboekbrieven van 12 Juni 1942-1 Augustus 1944 (El retro-caza: Note diàrie dal 12 de zugno del 1942 al 1 de agosto del 1944).

El diàrio el zera sta regałà a Anne par el so tredèzemo conplean e el conta ła so magnera de védar i avegnimenti intrà el 12 de zugno del 1942 a l'1 de agosto del 1944. El ze sta traduzesto da l'ołandezo in numarévołi łéngue[6] e el ze devegnesto uno dei libri pì lezesti inte el mondo. Tanti film, tełefilm, òpare teatrałi e òpare in zenerałe, łe ze stae bazae su sta òpara. Descrivesta cofà l'òpara de un spìrito maduro e perspegase, ła ne ofre na particułare panoràmega vedesta da l'interno su ła vita cuotidiana durante de l'ocupasion todesca. Gràsie ai so scriti, Anne Frank ła ze devegnesta una de łe vìtime pì sèłebre de l'Ołocàusto.

Biografia[canbia | canbia el còdaxe]

Infansia[canbia | canbia el còdaxe]

L'apartamento andove Anne ła ghea vivesto a Prinsengracht, a Amsterdam

Nasesta el 12 de zugno del 1929[2][3][4][5][6][7] a Francoforte sul Meno, in Zermània, Anne ła zera ła seconda fioła de Otto Heinrich Frank[2][3][4][5][6][7], comerciante[6] e benestante[5] (12 de majo 1889 - 19 de agosto 1980) e Edith Holländer[2][3][6][7] (16 de zenaro 1900 - 6 de zenaro 1945). Ła gheva na soreła pì granda[7], Margot (16 de febraro 1926 - marzo 1945). El so nome de nàsimento el zera Annelies Marie, ma par ła so fameja e i so amighi ła zera ciamada senplegamente "Anne". So pare de łe volte ła ciamava "Annelein" (picenina Anne).

La fameja ła viveva inte na comunità smista de sitadini ebrei e no ebrei e łe tozate łe zera creseste co amighi de fede catòłega, protestante e ebràega. Ła fameja Frank ła zera Ebrea-riformista: i prategava racuante de łe tradision de ła fede ebràega, ma sensa l'oservasion del costumar rełijozo. Inte ła fameja, Edith ła zera ła pì tenta a łe pràteghe rełijoze. Otto Frank, un ex ufisałe todesco decorà inte el ndar de ła prima guera mondiałe, el vołeva continuar i so studi e el gaveva in pròpio na inportante biblioteca. I zenidori i se preocupava de desviłupare e suportar łe leture de łe so fiołe.

Inte el marso del 1933 se ghea vesto łe ełesion par el rinovo del Consejo comunałe de Francoforte, avegnimento che el ga permetesto al Partio Nazista de Adolf Hitler tore el poder de ła sità. Co sta atmosfera pułìtega, se ghea vesto da suito ati e manifestasion antisemiti e i Frank i ghea scumisià ver timor par ła so seguresa se i fuse restai oncora inte ła Zermània nazista. Inte l'isteso ano, Edith e łe tozate łe zera tornae a Aquisgrana par vìvare da Flor Holländer, so mare de Edith. Otto Frank el zera restà a Francoforte, ma dopo ver ricevesto na oferta par un afare a Amsterdam, el se ghea organizà e parecià par reunirse a ła so fameja.

Otto Frank el ghea scumìsià lavorar par l'Opekta, na azienda che ła vendea pectina estraesta-fora da ła fruta e el ghea catà un apartamento a Merwdeplein, inte ła zona perifèrega de Amsterdam. Inte el febraio 1934, Edith e łe tozate łe zera rivae a Amsterdam e łe do fiołe łe zera stae iscrite scoła. Margot ła zera sta iscrivesta a na scoła pùblega e Anne a na scoła Montesori. Margot ła esełeva in aritmètega e Anne ła ghea descuerto łe so capasità inte ła letura e inte ła scritura. Anne e Margot łe ghea do personałità racuanto difarenti: Margot ła zera studioza, inte el contenpo Anne ła zera espresionadiva, enèrzega e estrovertia.

Inte el 1939, ła mare de Edith ła se ghea trasferio coi Frank e ła zera restada co lori fin che ła zera morta inte el zenaro del 1942. Inte el majo 1940, ła Zermània ła ghea invadesto i Paezi Basi e el goerno de ocupasion el ghea tacà persevitar i ebrei co na lejislasion represiva e descrimenizadora. L'inrołamento obligatòrio e ła segregasion dei ebrei i se ghea difondesto co rapidità. Margot e Anne, no-ostante łe fuse scołare modełe inte łe so scołe e łe gavese un grando nùmaro de amighi, łe zera stae iscriveste al Liceo Ebràego[7] inte l'aplicasion de un decreto che stabiłia che i scołari de rasa ebrea i podea gaver clase solché inte łe scołe ebràeghe.

Scondimento e morte[canbia | canbia el còdaxe]


Ała fameja Frank, se gaveva unìi in seguito i coniugi Hermann e August van Pels.[2][3]

Statua dedicà a Ana Frank a Amsterdam
Stełe comemorativa a Bergen-Belsen

A dare na man ai Frank, e ai altri, fornendo cibo, zera i segretari de Otto Frank, tra cui Miep Gies.[2]

Durante ła "clandestinità", la gaveva scumissià a tignere un diario in olandexe[6], col cuało ła se confidava co na imaginaria amica dal nome Kitty[2]. El diario la gaveva inisià a scriverlo inte el dì del so' trediceximo conpleano, el 12 de zugno 1942[1][4][6].
Inte el fratenpo, la połixi nazista ła conpiva diverse retate in sità.[5]

La "clandestinità" ła zera durà 25 mesi[2]: ła matina del 4 de agosto 1944, infati, la połixia nazista ła faxeva iruxion anca inte el nascondiglio dei Frank[2][5][6][7] e ła arestava tuti, trane Elli Vossen, Miep Gies e so' mario Henk[5].

L'8 de agosto del steso ano, i arestà i vigneva trasferìi inte el canpo de conçentramento provisorio de Westerbork, inte ła region de ła Drenthe (Paexi Basi).[2][3][5] In seguito, el 3 de setenbre, i vigneva trasferìi inte el canpo de conçentramento de Auschwitz, in Połonia.[2][3][5]

Quindi, Ana Frank e so' soreła, mała de scabia o de tifo, el 28 de otobre del 1944, le vigneva trasferìe inte el canpo de concentramento de Bergen-Belsen, che no el gera, come Auschwitz, un canpo de sterminio, ma un canpo de smistamento.[5]

Ana Frank ła xe morta de tifo a Bergen Bersen insieme a so' soreła Margot inte el marso del 1945[2][5][6][7], mentre so' mama xe morta de stenti a Auschwitz el 6 de genaro 1945[2][3][5].
Anca i altri conpagni de clandestinità i xe tuti morti inte i canpi de concentramento.[2] L'unico a esere sopravissà xe stà Otto Frank.[2]

Inte el 1947, col permeso de Otto Frank, el diario de Ana Frank ussiva come libro.[5][6]

Trasposixion çinematografiche e tełevixive de ła vita de Ana Frank[canbia | canbia el còdaxe]

Note[canbia | canbia el còdaxe]

  1. 1,0 1,1 cfr. Borowski - Bourmer - Reitzig - Strüber, Guida Baedecker - Amsterdam, trad. de Carlo Unnia, Falk-Verlag, Ostfildern - De Agostini, Novara, 2004, p. 49
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 cfr. History Channel: Anne Frank
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 cfr. Historici.nl: Anne Frank
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 cfr. Scholieren.com: Anne Frank
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 cfr. Biografie Online: Anna Frank
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 cfr. dhm.de: Anne Frank
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 cfr. Progetto Babele: Anna Frank
  8. cfr. http://www.imdb.it/title/tt0052738/ Archivià il 24 de disenbre 2011 in Internet Archive.
  9. cfr. http://www.imdb.it/title/tt1321867/ Archivià il 24 de zenaro 2012 in Internet Archive.

Altri projeti[canbia | canbia el còdaxe]


Varda anca[canbia | canbia el còdaxe]

Linganbi foresti[canbia | canbia el còdaxe]



Controło de autoritàVIAF (EN27064673 · ISNI (EN0000 0001 2125 1130 · El vałore CFIV002837 de SBN no el xe mija bon. · Europeana agent/base/66709 · LCCN (ENn79125789 · GND (DE118534734 · BNF (FRcb11903452x (data) · BNE (ESXX879997 (data) · ULAN (EN500240135 · NLA (EN35099418 · NDL (ENJA00439999 · WorldCat Identities (ENn79-125789
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Ana_Frank&oldid=1160126"