Ana Frank
Sto articoło el xe scrito in vixentin
|
« Anca se l'é un po' umido e un poco storto, penso che a Amsterdam e forse in tuta l'Olanda, no se posa trovare de mejo » | |

Annelies Marie "Anne" Frank (Francoforte sul Men, 12 de giugno 1929 - Bergen-Belsen, Basa Sasonia, marso 1945) ła xe stà 'na toxa ebrea-tedesca, morta inte'l canpo de concentramento de Bergen-Belsen e divegnù famosa par 'ver tignù - tra el 1942 e el 1944, durante el periodo de "clandestinità" visù a Amsterdam durante l'ocupaxion nazista dei Paesi - un diario, diventà nel 1947 un libro col titoło Het achterhuis ("El retrocasa", conussudo in tanti paesi come "Diaro de Ana Frank"), libro che xe stà tradoto in 55 lingue[2].
Indice
Biografia[canbia | canbia el còdexe]
Annelies Marie Frank la gera nata a Francoforte sul Men, in Germania el 12 giugno 1929[2][3][4][5][6][7] seconda dełe do fioje[6] de do ebrei [6] tedeschi, Otto Frank (1889-1980)[2][3][4][5][6][7], comerciante[2] e benestante[5], e Edith Holländer (1900-1945)[2][3][4][6].
Nel 1933, a causa dełe legi raxiałi inposte dal regime nazista de Adolf Hitler, la gera stà costreta a scapare nei Paexi Basi, e precisamente a Amsterdam.[3][4][7]
A Amsterdam ła fameja Frank viveva al nr. 37 di Merwedeplein.[4]
Neła nova sità, so' pare gaveva verto 'na nova dita, ła N.V. Nederlandsche Opekta Maatschappij, che se ocupava de produrre 'na sostansa par la produxion deła marmełata.[3][4]
Ana e so' soreła magiore Margot łe frequentava invexe el liceo ebraico.[6]
Nel 1942, però, dopo che i Paexi Basi i gera stà ocupà dałe trupe naziste, la gera stà costreta a sconderse asieme ała so' fameja inte'l retro deła dita, al nr. 263 di Prinsengracht.[3][4][5][7]
L'ingreso al nascondiglio el gera nascosto da 'na libreria girevołe.[5]
Ała fameja Frank, se gaveva unìi in seguito i coniugi Hermann e August van Pels.[3][4]
A dare 'na man ai Frank, e ai altri, fornendo cibo, gera i segretari de Otto Frank, tra cui Miep Gies.[3]
Durante ła "clandestinità", la gaveva scumissià a tignere un diario in olandexe[2], con cui ła se confidava con 'na imaginaria amica dal nome Kitty[3]. El diario la gaveva inisià a scriverlo inte'l giorno del so' trediceximo conpleano, el 12 de giugno 1942[1][2][7].
Nel fratenpo, la połixi nazista ła conpiva diverse retate in sità.[5]
La "clandestinità" ła gera durà 25 mesi[3]: ła matina del 4 de agosto 1944, infati, la połixia nazista ła faxeva iruxion anca inte'l nascondiglio dei Frank[2][3][5][6] e ła arestava tuti, trane Elli Vossen, Miep Gies e so' mario Henk[5].
L'8 de agosto deło steso ano, i arestà i vigneva trasferìi inte'l canpo de conçentramento provisorio de Westerbork, neła region deła Drenthe (Paexi Basi).[3][4][5] In seguito, el 3 de setenbre, i vigneva trasferìi inte'l canpo de conçentramento de Auschwitz, in Połonia.[3][4][5]
Quindi, Ana Frank e so' soreła, mała de scabia o de tifo, el 28 de otobre del 1944, le vigneva trasferìe inte'l canpo de concentramento de Bergen-Belsen, che no 'l gera, come Auschwitz, un canpo de sterminio, ma un canpo de smistamento.[5]
Ana Frank ła xe morta de tifo a Bergen Bersen insieme a so' soreła Margot nel marso del 1945[2][3][5][6], mentre so' mama xe morta de stenti a Auschwitz el 6 de genajo 1945[3][4][5].
Anca i altri conpagni de clandestinità i xe tuti morti nei canpi de concentramento.[3] L'unico a esere sopravissà xe stà Otto Frank.[3]
Inte'l 1947, col permeso de Otto Frank, el diario de Ana Frank ussiva come libro.[2][5]
Trasposixion çinematografiche e tełevixive deła vita de Ana Frank[canbia | canbia el còdexe]
- The Diary of Anne Frank (1959), direto da George Stevens[8]
- Mi ricordo Anna Frank, film TV (2009), direto da Alberto Negrin[9]
Note[canbia | canbia el còdexe]
- ↑ 1,0 1,1 cfr. Borowski - Bourmer - Reitzig - Strüber, Guida Baedecker - Amsterdam, trad. de Carlo Unnia, Falk-Verlag, Ostfildern - De Agostini, Novara, 2004, p. 49
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 cfr. dhm.de: Anne Frank
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 cfr. History Channel: Anne Frank
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 cfr. Historici.nl: Anne Frank
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 cfr. Biografie Online: Anna Frank
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 cfr. Progetto Babele: Anna Frank
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 cfr. Scholieren.com: Anne Frank
- ↑ cfr. http://www.imdb.it/title/tt0052738/
- ↑ cfr. http://www.imdb.it/title/tt1321867/
Altri projeti[canbia | canbia el còdexe]
Varda anca[canbia | canbia el còdexe]
Cołegamenti esterni[canbia | canbia el còdexe]
- (IT) Casa de Ana Frank - Sito uficiałe
- (EN) Biografia de Anne Frank su History.com
- (NL) Biografia de Anne Frank su Historici.nl
- (IT) Biografia de Ana Frank su Biografie Online