Difarense intrà łe version de "Diałeto primierot"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
Donte dì, mesi e numari in dialeto |
|||
Riga 105: | Riga 105: | ||
==Esempi de la lengua== |
==Esempi de la lengua== |
||
===I |
===I dì dela stemàna=== |
||
Luni, Marti, Mèrcol, Dòbia, Vèndre, Sàbo, Domenega. |
Luni, Marti, Mèrcol, Dòbia, Vèndre, Sàbo, Domenega. |
||
===I |
===I mesi del àn=== |
||
Ðegnèr, Feorèr Marž, Aorìl, Majo, Ðugn, Lujo, Agòst, Setenbre, Otobre, Novenbre, Deženbre. |
Ðegnèr, Feorèr Marž, Aorìl, Majo, Ðugn, Lujo, Agòst, Setenbre, Otobre, Novenbre, Deženbre. |
||
===I |
===I numari=== |
||
* Un, Doi, Trei, Quatro, Žinque, Sie, Sete, Oto, Nòve, Diese. |
* Un, Doi, Trei, Quatro, Žinque, Sie, Sete, Oto, Nòve, Diese. |
||
* Úndese, Dòdese, Trèdese, Quatòrdese, Quìndese, Sèdese, Dissète, Disdòto, Disnòve, Vinti. |
* Úndese, Dòdese, Trèdese, Quatòrdese, Quìndese, Sèdese, Dissète, Disdòto, Disnòve, Vinti. |
Version de le 19:09, 24 feb 2013
Tipo | dialèto |
---|---|
Diałeto de | vèneto |
Parlà in | Itàłia |
Parlanti | |
Totałe | 10 000 su par do |
Caratarìsteghe | |
Clasifegasion lenguìstega | |
łéngua umana łéngue indoeoropee łéngue itàłeghe łéngue romanze łéngue ìtało-osidentałi vèneto vèneto nordegno |
El Primieròt el é en diałeto vèneto setentrional, parlà nte la Val de Primiér, ntel Trentin.
Carateristeghe
Se vedon la storia del Primiér, podon capir che 'l Primierot el é pì vesìn al dialeto feltrin che da quel del rest del Trentin.
Tra i carateristeghe pì importanti ghe n'é:
- La pronunžia de /Z/ con /ž/ (ingles:Think), compagn al belumat e al feltrin
- La pronuncia de /dz/ e de /d/ con /ð/.
- La conversion de žerti nomi che in taglian i é in maschile al femminile:
- la lat, la sàngue, la sòn, la giaž.
- La conversion de žerti nomi che in taglian iè in femminile al maschile:
- l'aguàž, el bedól, el calìðen, el ðèrlo.
I verbi
Presente
Verbo èser | Verbo a(v)ér[1] | Verbo portàr | Verbo créðer | Verbo dromìr |
---|---|---|---|---|
Mi son | Mi ò | Mi porte | Mi créðe | Mi dròme |
Ti ti se | Ti ti à | Ti ti porti | Ti ti creði | Ti ti dròmi |
El/ela el/la é | El el à | El el porta | El el crét | El el dròm |
Noi son | Noi (a)ón | Noi portón | Noi creðón | Noi dromión |
Voi sé | Voi aé | Voi porté | Voi creðé | Voi dromì |
Lori i é | Lori i à | Lori i porta | Lori i cret | Lori i dròm |
Pasato
Verbo èser | Verbo a(v)ér | Verbo portàr | Verbo créðer | Verbo dromìr |
---|---|---|---|---|
Mi ère | Mi é | Mi porté-e | Mi creðé-e | Mi dromìe |
Ti ti èri | Ti ti éi | Ti ti portéi | Ti ti créði | Ti ti dromìi |
El/ela el/la èra | El el éa | El el portéa | El el creðéa | El el dromìa |
Noi arène | Noi ène | Noi portène | Noi creðène | Noi dromiène |
Voi arèðe | Voi èðe | Voi portèðe | Voi credèðe / creðèðe | Voi dromièðe |
Lori i èra | Lori i éa | Lori i portéa | Lori i creðéa | Lori i dromìa |
Forma interogatìva
Par le frasi interogatìve va dontaða dopo 'l verbo na partižèla che la canbia a seconda dela persona, ma che la é uguale par tute le forme verbali. Ten sta tabela i esempi dei verbi èser e a(v)ér:
Verbo èser | Verbo a(v)ér |
---|---|
Son-e ... ? | Ò-(p)e ... ? |
Se-tu ... ? | a-tu ... ? |
E-lo ... ? | a-lo ... ? |
Son-e ... ? | On-e ... ? |
Se-u ... ? | (A)e-u ... ? |
E-li ... ? | A-li ... ? |
Partižipio pasà
El partižipio pasà de solito el se fà đontandoghe ala radìs del verbo -ést, ntela seconda cogniugažion e -ìst,ntela terža. Ntel parlà parò i partižipi i vèn scurtađi: ad esenpio verdést devènta vèrt e rompìst devènta rot. Diversamente del taglian inveže, el partižipio dei verbi ausiliari el é diverso.
Verbo èser | Verbo a(v)ér |
---|---|
Stàt | Bù (A)vu(to) |
Esempi de la lengua
I dì dela stemàna
Luni, Marti, Mèrcol, Dòbia, Vèndre, Sàbo, Domenega.
I mesi del àn
Ðegnèr, Feorèr Marž, Aorìl, Majo, Ðugn, Lujo, Agòst, Setenbre, Otobre, Novenbre, Deženbre.
I numari
- Un, Doi, Trei, Quatro, Žinque, Sie, Sete, Oto, Nòve, Diese.
- Úndese, Dòdese, Trèdese, Quatòrdese, Quìndese, Sèdese, Dissète, Disdòto, Disnòve, Vinti.
- Trenta
- Quaranta
- Žinquanta
- Sesanta
- Setanta
- Otanta
- Novanta
- Žènto
- Dosènto
- Mili
- Domili
- Diesemili
- Žèntomili
- En milion
- En miliardo
Proverbi
- Meio brusàr en paes che perder le tradižion
Proverbi contađini
- Se 'l Sass Maor el ha el capel, mola la falž e ciapa el restel.
- Se 'l Sass Maor el ha la žentura, el siegador el laora a man segura.
- De San Valantin se guerna senza lumin.
Proverbi meteorologici
- Se la piova la vien da Santa Catarina, ciapa el restel e camina.
- Se la piova la vien da la Žareda, la vien co la gheda.
- Se la piova la vien dal Pavion, piova a balon.
- Se la piova la vien del Schener, la vien col ster.
- Se la piova la vien de San Martin, la vien col scudelìn.
Scioglilengua e filastroche
- Žento žeste de žeule marže.
- Tirìn, tirìn, tirìna / la vècia Giacomina /la lava le scudèle, /la salva le pì brute, /la romp le pì bèle, /despò la và in piaza, /la crompa la salata, /la tasta se la é bona /col far de 'na parona /e tuti i la minciona. /
Bibliografia
- Livio Tissot, Dizionario primierotto, ed. Manfrini, 1996.
- Primiero ieri e oggi.
Note
- ↑ El canbia a seconda dele pronunce