Mus musculus

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Sorž
Topo comune
Errore Lua in Modulo:Imajine_sinotego alla linea 37: Tried to read nil global catNonCompatibile.
Stato de conservasion
Clasifegasion sientìfega
PhylumChordata
ClaseMammalia
SuperórdeneEuarchontoglires
SotórdeneMyomorpha
FamejaMuridae
ZènaroMus
Nomenclatura binomenałe
Mus musculus
Linnaeus, 1758
Mapa Mus musculus.png


Al sors (Mus musculus) al é an pičol roditore de la faméia dei Muridi del gènere Mus. El xe anca ciamà sorxe domestico, par diferensiarlo da cueło selvadego.

El xe ła specie pì difondesta del so xenere, el ghè in quasi tuti i paesi del mondo, el pol far dani ingenti e anca difonder malatie. Nonostante cuesto, serte spece vien anca adottae come animal domestico. El sorxe più grando del mondo el xe el Capibara, che vive in Sudamerica e el pol pesar fina 70 chili.

Morfologia[canbia | canbia el còdaxe]

Al corpo del sors, cuèrt da péi, l'è separà in tre pàrt:

  • La testa o masùia la contién la bóca coi dént e i organi oči, nàs e réče.
  • Al tronco, con tacàze quàtro sàte.
  • La cóa, fina e longa quant al tronco e la masùia.

Le man le a quàtro dét e con artigli, an pòlice cùrt e sinque cài palmàri. Al pié l'a sinque dét.

Dove te lo càta[canbia | canbia el còdaxe]

Se pol catàrlo in quasi tùti i paesi del mondo, pì spés te le cantìne, sofìte e posti scònti dove che l pòl stàr tranquìlo e trovàr da mañar. Se adomesticà, al pol viver anca inté le case. Al vive tra un e tre ani, sempre se no te lo cópa prima.

Combàter[canbia | canbia el còdaxe]

Par čapàrlo e difénder al to formài, la farìna o el pàn che te a in cantina, te pól molàrghe an gàt, ma de quei selvàreghi e svelti, o te pol usàr an tamài co un tokét de formài stagionà.

Sors (Mus musculus).
Mus musculus front teeth.jpg

Varianti[canbia | canbia el còdaxe]

  • Al sors de campàña, l sé presénta pi grànt del zors doméstico, e con al pél rós scùr. Sta ràza la va a sercàr al mañàr scavàndo bùs e galerìe soterànee, sgagnàndo le radìs de piante de pìčol e grando fùsto.
  • La pantegàna l'è dela stesa faméia, ma molto pì gròs, col pél lustro e de colòr grigio-vért e l vive pì te le zone sporche, tipo fogne, palùdi e in mezo a scoàze. L'é pì catìvo e pericoloso parché al pól morsegàr e portàr malatìe.

Nomi veneti[canbia | canbia el còdaxe]

Controło de autoritàGND (DE4023784-9
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Mus_musculus&oldid=1013324"