Salta al contegnùo

Mus musculus

Pending
Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
TassoboxMus musculus Cànbia el vałor in Wikidata

Cànbia el vałor in Wikidata
Rezistrasion

Cànbia el vałor in Wikidata
Dati
Lonzevità màsima4 anini Cànbia el vałor in Wikidata
Hàbitatprateria (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Stato de conservasion
Ris-cio mìnemo
UICN13972 Cànbia el vałor in Wikidata
Tasonomia
ClaseMammalia
ÓrdeneRodentia
FamejaMuridae
TribùMurini
ZènareMus
SpeceMus musculus

L., 1758

Nomenclatura
Sinònemi
Mus molossinus yonakuni Cànbia el vałor in Wikidata
Distribusion

Cànbia el vałor in Wikidata

Al sors (Mus musculus) al é an pičol roditore de la faméia dei Muridi del gènere Mus. El xe anca ciamà sorxe domestico, par diferensiarlo da cueło selvadego.

El xe ła specie pì difondesta del so xenere, el ghè in quasi tuti i paesi del mondo, el pol far dani ingenti e anca difonder malatie. Nonostante cuesto, serte spece vien anca adottae come animal domestico. El sorxe più grando del mondo el xe el Capibara, che vive in Sudamerica e el pol pesar fina 70 chili.

Morfołozia

[canbia | canbia el còdaxe]

Al corpo del sors, cuèrt da péi, l'è separà in tre pàrt:

  • La testa o masùia la contién la bóca coi dént e i organi oči, nàs e réče.
  • Al tronco, con tacàze quàtro sàte.
  • La cóa, fina e longa quant al tronco e la masùia.

Le man le a quàtro dét e con artigli, an pòlice cùrt e sinque cài palmàri. Al pié l'a sinque dét.

Dove te lo càta

[canbia | canbia el còdaxe]

Se pol catàrlo in quasi tùti i paesi del mondo, pì spés te le cantìne, sofìte e posti scònti dove che l pòl stàr tranquìlo e trovàr da mañar. Se adomesticà, al pol viver anca inté le case. Al vive tra un e tre ani, sempre se no te lo cópa prima.

Par čapàrlo e difénder al to formài, la farìna o el pàn che te a in cantina, te pól molàrghe an gàt, ma de quei selvàreghi e svelti, o te pol usàr an tamài co un tokét de formài stagionà.

Sors (Mus musculus).
  • Al sors de campàña, l sé presénta pi grànt del zors doméstico, e con al pél rós scùr. Sta ràza la va a sercàr al mañàr scavàndo bùs e galerìe soterànee, sgagnàndo le radìs de piante de pìčol e grando fùsto.
  • La pantegàna l'è dela stesa faméia, ma tanto pì gròs, col pél lustro e de colòr grigio-vért e l vive pì te le zone sporche, tipo fogne, palùdi e in mezo a scoàze. L'é pì catìvo e pericoloso parché al pól morsegàr e portàr malatìe.

Nomi veneti

[canbia | canbia el còdaxe]
Controło de autoritàLCCN (ENsh85088660 · GND (DE4023784-9 · BNF (FRcb119442900 (data)
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Mus_musculus&oldid=1110611"