Salta al contegnùo

Sèdio de Pàdoa

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Infobox de Conflito Sèdio de Pàdoa
Guera de ła Liga de Canbrai Cànbia el vałor in Wikidata

Nicolò de Pitiglian
Tipoasèdio Cànbia el vałor in Wikidata
Data15 - 30 de setenbre 1509
LiogoPadoa, Italia
StatoItàłia Cànbia el vałor in Wikidata
RexultàVitoria venesiana
Schieraminti
Comandanti
Efetivi
40 000,
120-200 canoni
15 000


El Sèdio de Padoa le xe stà una de le prinsipali bataje inte łe faxe de scumìsio de ła Guera de ła Liga de Canbrai.

El 17 de lujo 1509 le forse venesiane comandae da Andrea Griti le gavea ciapà la sità de Pàdoa, che la xera presidià dai lanxicheneghi sałariai da l'Inperador Massimilian I. El sovran austriago, cheło che el so exersito el gavea ocupà la sità difarent mexi prima, el ga costituìo na nova armada, faxesta prinsipalmente da mersenari, e el ga invadesto el Veneto sercando de riconcuistarse Pàdoa.

Ai primi de agosto del 1509, Massimilian el xe partio da Trento co on exersito conposto da sirca 35 000 ómani e el ga pontà a sud verso i teritori venesiani; intanto a le so forse ghe se ga xontà dei juti fransexi e papałi. Par via de la mancansa de cavałi e de na organixasion in xeneral mìa tanto bona, l'armada inperiałe la xe rivà Pàdoa solo a metà setenbre, dàndoghe cusita el tenpo a Nicolò de Pitiglian par consentrar tuto cheło che restava de l'exersito venesian dopo el perdimento de Gnadelo, o sia varie conpagnìe de vołontari vegnenti da la sità de Venesia.

El sèdio el xe tacà el 15 de setenbre. Par do stimane łe arme inperiałi e francexe łe ga bonbardà la sità sendo boni de verxar dei sbreghi so le mura, ma i soldai venesiani i xe stai de respenxar indrio i nemighi co sti cuà i ghea proà a entrar inte ła sità. El 30 de setenbre Massimilian, no podendo pi pagar i so mersenari, el ga sbandonà el sèdio, dasando in Itàlia soło on destacamento picenin guidà dal Duca de Anhalt, e el se ga ritirà in Tirolo co gran parte de l'armada. La sconfita la xe stà on forte colpo par Massimilian e de consevensa el Sacro Roman Inpero no el ga pi podesto tentar na nova invaxion in Itàlia finmente al 1516.

Bibliografia[canbia | canbia el còdaxe]

  • Norwich, John Julius (1989). A History of Venice. New York: Vintage Books. ISBN 0-679-72197-5.
  • Taylor, Frederick Lewis. The Art of War in Italy, 1494-1529. Westport: Greenwood Press, 1973. ISBN 0-8371-5025-6.

Notasion[canbia | canbia el còdaxe]


Altri projeti[canbia | canbia el còdaxe]


Linganbi foresti[canbia | canbia el còdaxe]



Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Sèdio_de_Pàdoa&oldid=1028186"