Diałeto vèneto setentrional

Da Wikipedia, ła ençiclopedia lìbara.
Va a: navigasion, serca

Al dialeto veneto setentrional al è la variante de la łéngua vèneta fata da 'l belumat, da 'l feltrin e da la parte setentrional de 'l trevisan ciamà trevisan sinistra Piave.

Le carateristiche che se nota mejo le è:

  • tante finai par consonante (oltre n, r, l, ol) par via de la vocal final muta: gat, sach, tenp, segn, legn. Te la zona de Belun a le parole che le feniss co "gn" se ghe donta na "c" a la fin.
  • i sostantivi maschii che i feniss par consonante i resta conpagni a 'l plural: i gat, i sach, i segn, i fjor. No canbia vocai inte la parola co 'l passajo a 'l plural.
  • par belumat se dopera le parentesele al, el a 'l posto de forme venete generai el, un/on
  • la seconda persona singolar de 'l verbo la è conpagna de la terža... ła seconda persona singołar del verbo l'è precixa de ła tersa (in -a o consonante cólpa ła vocal finałe muta) e donca manca ła metafonexi: te/tu parla, al parla, i parla, te/tu sent, al sent, i sent ma łe vocałi finałi mute łe tórna co łe interogative: séntelo?, sénteli?, séntetu? (o séntitu?) o in calche inperativo: curi! (o córi!)
  • la prima persona plural de 'l verbo la feniss co -on (es. "senton", "fon"). Te 'l trevisan de la sinistra Piave la feniss co -en (es. "senten", "fen")
  • no ghe n'è la "L" evanessente, sichè no se dopera al segn de scritura ł
  • tante parole le dopera la "Z" interdental sorda, scrita o Ž (es. Žangola)
  • dental sonora d a 'l posto de z/zx interdental o sibilante: al piandéa, verdi (vèrdi)
  • qualche parola la à al uso de la "d" interdental (Đ), come co 'l th inglese de this (es. Đent)
  • I interogativi de solito i è a la fin de la frase inveže che a 'l inižio (ten quelaltre varjanti i è solche enfatici): setu chi?, elo chi?, magnetu che?, parletu de che?
  • se dopera anca na s particolar, pi prolungada rispeto ale altre (Žess) che se segna come dopia...
Strumenti personali
Namespace

Varianse
Asion
Navigasion
Comunidà
Strumenti