Difarense intrà łe version de "Cartezio"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
p Bot: Zonto el modèl Controło de autorità |
p Robot: Coresion rindirisamenti |
||
Riga 1: | Riga 1: | ||
{{Quote|Mi pense, dónca son, osia existe.|Cartexio, ''Discours de la Méthode'', IV.|[[Cogito ergo sum|Ego cogito, ergo sum, sive existo]].|lengua=la}} |
{{Quote|Mi pense, dónca son, osia existe.|Cartexio, ''Discours de la Méthode'', IV.|[[Cogito ergo sum|Ego cogito, ergo sum, sive existo]].|lengua=la}} |
||
[[File:Frans Hals - Portret van René Descartes.jpg|thumb|Cartexio, ritrat de Frans Hals ([[1649]])]] |
[[File:Frans Hals - Portret van René Descartes.jpg|thumb|Cartexio, ritrat de Frans Hals ([[1649]])]] |
||
'''Renato Cartexio''', par [[łéngua fransexe|francese]] '''''René Descartes''''' ([ [[Ajuto:IPA|ʀəne dekaʀt]] ]) e par [[ |
'''Renato Cartexio''', par [[łéngua fransexe|francese]] '''''René Descartes''''' ([ [[Ajuto:IPA|ʀəne dekaʀt]] ]) e par [[łéngoa latina|łatin]] '''Renatus Cartesius''' ([[La Haye en Touraine]] [ancùo Descartes], [[31 de marso]] de 'l [[1596]] – [[Stocólma|Stocolma]], [[11 de febraro|11 de fevraro]] de 'l [[1650]]), el xe stà on fioxofo e matemadego [[Fransa|fransexe]]. |
||
<br>El xe considerà el fondator de ła [[matemàtega|matemadega]] e de ła [[fiłoxofìa|fioxofia]] moderna. |
<br>El xe considerà el fondator de ła [[matemàtega|matemadega]] e de ła [[fiłoxofìa|fioxofia]] moderna. |
||
Riga 9: | Riga 9: | ||
El conbate 'nte ła guera de i trent'ani a 'nte 'l 1628 se trasferise 'nte i Paexi Basi, 'ndo che 'nte 'l 1637 publega ła so opara ''Discorso so 'l metodo'' e 'nte 'l 1641 łe ''Meditasion so ła fioxofia prima''. |
El conbate 'nte ła guera de i trent'ani a 'nte 'l 1628 se trasferise 'nte i Paexi Basi, 'ndo che 'nte 'l 1637 publega ła so opara ''Discorso so 'l metodo'' e 'nte 'l 1641 łe ''Meditasion so ła fioxofia prima''. |
||
Invità da ła rexina Cristina de [[Svesia]], 'nte 'l 1649 se trasferise 'nte ła so corte a [[Stocolma]]. Par el fredo inverno se busca ła polmonie e 'l more el [[11 de febraro|11 de fevraro]] de 'l [[1650]]. |
Invità da ła rexina Cristina de [[Svèsia|Svesia]], 'nte 'l 1649 se trasferise 'nte ła so corte a [[Stocólma|Stocolma]]. Par el fredo inverno se busca ła polmonie e 'l more el [[11 de febraro|11 de fevraro]] de 'l [[1650]]. |
||
== Altri projeti == |
== Altri projeti == |
Version de le 04:29, 9 maj 2020
— Cartexio, Discours de la Méthode, IV.
Renato Cartexio, par francese René Descartes ([ ʀəne dekaʀt ]) e par łatin Renatus Cartesius (La Haye en Touraine [ancùo Descartes], 31 de marso de 'l 1596 – Stocolma, 11 de fevraro de 'l 1650), el xe stà on fioxofo e matemadego fransexe.
El xe considerà el fondator de ła matemadega e de ła fioxofia moderna.
Vida
Cartexio nase el 31 de marso de 'l 1596 a La Haye en Touraine in Fransia. El studia 'nte 'l cołejo de i jexuiti de La Flèche
El conbate 'nte ła guera de i trent'ani a 'nte 'l 1628 se trasferise 'nte i Paexi Basi, 'ndo che 'nte 'l 1637 publega ła so opara Discorso so 'l metodo e 'nte 'l 1641 łe Meditasion so ła fioxofia prima.
Invità da ła rexina Cristina de Svesia, 'nte 'l 1649 se trasferise 'nte ła so corte a Stocolma. Par el fredo inverno se busca ła polmonie e 'l more el 11 de fevraro de 'l 1650.
Altri projeti
- Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Cartexio
- Wikiquote el detien çitasion de o so Cartexio
- Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Cartexio
Notasión
Controło de autorità | VIAF (EN) 41838958 · ISNI (EN) 0000 0001 2129 6144 · El vałore CFIV009080 de SBN no el xe mija bon. · Europeana agent/base/145354 · LCCN (EN) n79061201 · GND (DE) 118524844 · BNF (FR) cb11899775j (data) · BNE (ES) XX990358 (data) · ULAN (EN) 500223252 · NLA (EN) 35035074 · BAV ADV10128505 · CERL cnp01259555 · NDL (EN, JA) 00437738 · WorldCat Identities (EN) n79-061201 |
---|